Solbes contraataca

Un dels personatges de la trilogia Matrix, el conegut com el francès, defineix el sistema que impera el món com el de “tota acció té una reacció”. I això és el que va passar ahir al Congrés dels Diputats. Que davant l’ofensiva catalana per aconseguir un bon sistema de finançament, el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, va reaccionar contraatacant amb una amenaça: si no hi ha acord, el sistema el reformarem com al govern espanyol li sembli.

Solbes va comparèixer a instàncies dels moviments d’IC-V i, sobretot, per evitar que fos el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, qui hagués d’anar a la cambra baixa per parlar de finançament. CiU ja havia lamentat aquesta situació i, ahir, el portaveu adjunt, Josep Sánchez-Llibre, va insistir que perjudica Catalunya perquè trenca la bilateralitat a l’hora de negociar. Amb tot, després de sentir el que li deia el ministre, Sánchez-Llibre va assegurar que no només estava “decebut”, sinó que en sortia “perplex”.

La perplexitat de CiU, igual que la d’ERC i la dels ecosocialistes, s’explica per l’enrocament que va mostrar Solbes. Tal com s’esperava, el vicepresident econòmic va defensar la proposta que havia presentat al Consell de Política Fiscal i Financera a finals de juliol com a “punt de partida” per aconseguir el nou sistema. I no només això. Va avisar que la negociació serà “díficil i complexa” perquè... simplement, no hi ha diners.

L’Estat ja cedeix
L’únic punt productiu de la compareixença va arribar amb els intents de Solbes per justificar els motius de la falta de líquid. Perquè, tal com afirmava el mateix ministre, era el primer cop que posava aquelles dades sobre la taula: l’any 2002, les comunitats autònomes assumien el 54’84% de la despesa pública, i l’administració central el 45’16. El 2006, les autonomies havien augmentat fins al 57’46% i l’Estat havia baixat al 42’54.

Aquest garbuix de xifres no vol dir res més, des del punt de vista de Solbes, que l’Estat ha cedit despesa a les comunitats. Això, sumat a la crisi econòmica i a la conseqüent reducció dels ingressos fa molt difícil reformar el sistema de finançament. Ara bé, ho fa molt difícil si s’apliquen les directrius que s’ha autoimposat el govern espanyol: que cap comunitat en surti perjudicada. És a dir, que ningú rebi ni un euro menys del que rep ara.

És aquí on arriba la crida a la crida a la “responsabilitat” que ahir va fer Solbes per aconseguir acords i poder fer front a les dificultats econòmiques.  I tot i que el vicepresident assegura que la negociació del finançament ha de ser independent de la dels pressupostos, a ningú se li escapa que aquest argument es tornarà a plantejar insistentment. És clar que, possiblement, el PSOE s’enroca davant els partits catalans perquè ja comença a pensar en el pacte amb el front del nord: PNB i BNG.

Interpretació estatutària
El que també va retreure Solbes a CiU, ERC i IC-V és que, al seu entendre, interpreten erròniament l’Estatut. I és que, segons el vicepresident econòmic, la negociació ha de ser necessàriament multilateral perquè el mateix marc català cita la “harmonització”. I respecte a la LOFCA, en contra del que es deia durant la seva tramitació... l’Estatut s’hi ha de supeditar.