Política

Lluís Soler Panisello

Alcalde de Deltebre (Enlairem Deltebre)

“En 10 anys hem pràcticament triplicat el pressupost municipal”

“Des d’Enlairem hem estat capaços de centrifugar dins d’un mateix grup i d’un mateix govern la pluralitat social del municipi”

“El desguàs del Préstamo i el passeig del Carrilet és l’obra més ambiciosa de la història de Deltebre en gestió municipal”

No podem abaixar la velocitat a canvi de parar, perquè Deltebre no s’ho pot permetre DeltaGestió ha despertat certes reticències, però no venim a encavalcar res. Este no és l’objectiu

Lluís Soler compleix enguany deu anys al capdavant de l’alcaldia de Deltebre. En aquest temps gairebé s’ha triplicat el pressupost municipal i el consistori té en marxa obres que poden marcar un canvi estructural al municipi.

Al juny es compliran deu anys de l’arribada a l’alcaldia.
Sembla mentida, quan poses el retrovisor i veus que han passat deu anys. Han estat uns anys molt intensos liderant aquest canvi, aquesta transformació i aquesta il·lusió, per poder fer avançar un Deltebre que tenia moltíssimes necessitats. Si una cosa crec que ens ha caracteritzat en els tres mandats que fa que estem al govern municipal, és la intensitat i la persistència. Veure aquesta transformació de Deltebre, que cada dia va a més, m’omple d’orgull.
Han aprovat un pressupost per enguany de 27,3 milions. Per segon any superen la barrera dels 27 milions...
Són xifres extraordinàries. Des que vam superar els 20 milions de pressupost municipal, cada any ho recordo. Quan vam entrar a governar, l’any 2015, l’últim pressupost que ens vam trobar tancat estava en 10 milions d’euros i en aquests deu anys hem pogut gairebé triplicar el pressupost municipal i això ho hem fet sense incrementar la pressió fiscal. Ho hem aconseguit reduint l’evasió fiscal, regulant molts aspectes que no tributaven a través de les ordenances de Policia i Bon Govern, com la neteja de solars, la tinença d’animals i les activitats turístiques. Més enllà d’això, també ha estat una prioritat buscar subvencions i optimitzar la despesa, reduint despeses supèrflues i innecessàries.
El desguàs del Préstamo i el passeig del Carrilet és un dels projectes destacats del seu govern. L’acabaran este mandat?
Aquesta és l’obra més ambiciosa de la història de Deltebre en gestió municipal. Per quantitat econòmica, però també per transformació estructural del municipi, acabarà sent una obra preeminent. És una obra de 10 milions d’euros, només la primera fase. El projecte està dividit en tres etapes i permetrà canviar la imatge de la façana nord del municipi; crear una xarxa cicloturista que enllaçarà amb el passeig fluvial i amb altres rutes cicloturistes que arriben a Deltebre, i canalitzar les aigües pluvials de tot el centre i nord de la Cava i reduir i minimitzar el risc d’inundacions. Tot i els obstacles que hem tingut, treballem perquè la primera etapa s’acabi abans de l’estiu. A més, en el ple de l’abril aprovarem ja definitivament el projecte de la segona etapa i estem redactant el projecte de la tercera. Per tant, la idea és que a partir del mes de maig puguin començar les obres ja de la segona etapa, i que a la tardor puguin arrencar les obres de la tercera. Si tot va bé, ens agradaria que la primera fase del passeig del Carrilet estigui acabada a finals del 2026 i que ja poguéssim començar a treballar en el projecte de la segona fase, a la part de Jesús i Maria.
Han rebut crítiques pel fet que gran part de l’obra es finança des de la hisenda municipal, amb poques subvencions.
No arriscar-se és no avançar, no atrevir-se és no transformar i nosaltres no som aquí per representar res simbòlicament, som aquí per ser protagonistes d’una transformació persistent i real de Deltebre. No podem abaixar la velocitat a canvi de parar, perquè Deltebre no s’ho pot permetre.
Quins altres projectes destacaria?
Per exemple, les obres del passeig del Carrilet van complementades en esta primera fase amb dos hubs turístics. L’un anirà als terrenys de l’antiga plaça de bous de la Cava i l’altre, a la plaça Paco del Chapero, al passeig fluvial. Seran dos punts de recepció de visitants que connectaran la via cicloturista amb l’activitat fluvial i turística. D’altra banda, estem a punt de finalitzar tot el que és la part interior de l’Arrossera. D’aquí a pocs dies, traurem la convocatòria pública per als emprenedors locals. També hi haurà un obrador públic, espais de formació i una sala de festes i convencions que està quedant espectacular. També treballem en el teatre auditori del Rialto, la sala d’assaig de l’Espiga d’Or i la substitució de la gespa dels camps de futbol.
Ja tenen a punt DeltaGestió, una mancomunitat que inclou sis poblacions del Delta.
Així és, parteix de la mancomunitat Delta 3, que és un model d’èxit en el subministrament d’aigua en alta als municipis Deltebre, Camarles i l’Aldea. Vam veure que la sinergia conjunta de tres ajuntaments intensificant les accions anava bé, i vam engegar altres projectes conjunts com ha sigut Delta.cat sumant-hi altres ajuntaments. El 2023 vam demanar l’entrada a Delta 3 dels municipis de l’Ampolla i de Sant Jaume i ara ja tenim l’informe vinculant de la Generalitat. Ja la podem inscriure, canviant-li el nom a DeltaGestió, ampliant l’objecte social a totes les competències de la llei de bases de règim local i promovent també la captació de subvencions per a ens locals de més de 20.000 habitants que fins ara no ho podíem fer. A més, hem tingut també la sol·licitud d’incorporació d’un sisè ajuntament, que és l’Ajuntament de la Ràpita.
Des d’alguns àmbits s’ha vist com un contrapoder a alguns organismes.
Ha despertat certes reticències i possiblement per això també ens ha costat molt tindre els informes pertinents. Però si tots els organismes fan bé allò que han de fer, no hauria de despertar reticències, no haurien de tindre cap tipus de temor que altres entitats els puguin encavalcar res perquè este no és l’objectiu, tot i que tampoc no ho excloem. L’any 2025 farem anàlisi dels diferents serveis que ens agradaria prestar o comprar, de manera agregada o de manera conjunta i l’any 2026 anirem, a poc a poc, engegant diferents serveis. Tots els municipis sumem gairebé 50.000 habitants i, com a institució, estem parlant que serà l’ens o un dels ens locals més grans de les Terres de l’Ebre.
Des del 2015 el ple de Deltebre ha passat de cinc forces polítiques a només dues. Ha perdut pluralitat, el ple de Deltebre?
En les primeres eleccions que vam guanyar i en què vam poder fer govern vam obtenir vuit regidors i a l’oposició hi havia nou regidors en aquell moment. Vam governar en minoria i vam poder arribar a acords amb tots els partits. En el mandat següent, vam passar a onze regidors i ara estem en una majoria de dotze regidors i un 65% dels vots, i una segona formació política amb un 29%. Per què s’ha produït, això? Jo soc dels que creuen que, en un ple, com més pluralitat hi hagi millor, però també és cert que des d’Enlairem hem estat capaços de centrifugar dins d’un mateix grup i d’un mateix govern la pluralitat i la realitat social del municipi. I això ens ha permès avançar més ràpid. El debat ja es produeix dins de l’agrupació local, tenim debats molt intensos perquè tot són persones d’ideologies molt diferents.
Quina relació tenen amb l’oposició?
M’hauria agradat tindre una relació més bona i fluïda amb els regidors. En alguns moments ens hem trobat amb silencis aclaparadors i la sensació que l’oposició estava tancada en banda. També he trobat a faltar una posició més proactiva dels representants d’ERC a Deltebre quan la seva formació ha tingut capacitat de decisió i ha estat liderant el govern de la Generalitat o formant part del govern català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]