"Cal un front abertzale amb el PNB contra l'entesa PSE-PP"

Aralar és la revelació dels comicis bascos. El partit abertzale ha passat dels 28.180 vots i un escó del 2005 als 62.214 suports i quatre parlamentaris aconseguits l'1 de març. "Hem sabut fer arribar el nostre programa electoral i no hem entrat en desqualificacions, i això la gent ho agraeix", apunta la cara visible de la formació, Aintzane Ezenarro (Getaria, 1971).

La guipuscoana fa cara de circumstàncies quan li recorden que només hi havia una candidata a lehendakari, ella, però se li il·lumina el rostre quan constata que molts joves han votat Aralar.

I és que Ezenarro està convençuda -i encomana aquesta convicció- que la pau i la independència arribaran gràcies a una majoria abertzale deslligada de la violència.

Quarta força política a Vitòria. No m'enganyi. S'ho esperaven.
Sabíem que seríem la força emergent perquè notàvem el suport al carrer. Som un projecte nou i a mesura que la gent ens coneix s'hi apunta. A més, Aralar neix de la ruptura del procés de pau del 1999, i ara, després d'una altra treva frustrada, molta gent de l'esquerra abertzale s'ha desencantat d'una Batasuna que continua sense apostar per la política.

Els nous vots vénen de Batasuna?
Batasuna i Aralar compartim espai sociològic, però cada vegada som més els que volem organitzar l'esquerra abertzale d'una altra manera: apostant exclusivament per la política i fent política cada dia. S'han de tractar les qüestions nacionals, però també cal donar resposta als problemes diaris. La gent que ha votat Aralar ha valorat la nostra tasca diària, i no ho ha fet només perquè no podia votar una altra candidatura. De fet, si tenim en compte tot Euskal Herria -també Euskadi Nord i Navarra-, és majoritària la nostra esquerra abertzale. Batasuna ha perdut amb Aralar la batalla ideològica i del suport social.

Els traïdors teníeu raó?
Se m'acosta molta gent que em diu que encara no em pot votar, perquè l'esquerra abertzale en l'entorn d'ETA es viu com una opció de vida, però que comparteix el missatge d'Aralar. Generem admiració en molts dels que ens consideraven traïdors per condemnar la violència. I això és una revolució. La gent de Batasuna s'està adonant que la violència no és la solució; ho admet en privat, però cal que ho digui en públic. Amb els resultats de diumenge, Aralar obre una gran porta a l'esperança: és possible trencar l'espiral de violència, i trencar-la nosaltres mateixos. El món de Batasuna ha d'inculcar als joves que la violència només porta patiment.

ETA és un llast per als abertzales?
La violència impedeix la unitat d'acció abertzale. Quan tinguem una majoria democràtica abertzale que lluita per vies exclusivament polítiques, podrem reclamar amb garanties el dret a decidir i anar més enllà.

És agosarat parlar de dret a decidir veient el nou Parlament...
En un país majoritàriament abertzale tindrem un govern fruit d'un front exclusivament espanyolista. Això tensarà molt la vida a Euskadi. La suspensió de candidatures ha distorsionat la composició del Parlament. Es parla de no fer frontisme, però és que aquesta és la realitat basca. És obscè que López, després de carregar contra els frontismes durant tota la campanya, ara sigui lehendakari gràcies als vots del front espanyol.

És viable governar amb només 25 escons?
No. El PSE podrà superar la investidura, però després què farà? Anirà quatre anys de bracet del PP? Perquè no deu pensar que, després de cometre el pitjor frau polític que s'ha viscut mai a Euskadi, els altres partits li donarem suport en projectes concrets? Tornen a fer el mateix que a Navarra. Això és el PSOE: un frau.

Per tant, Aralar a l'oposició?
Si López és president gràcies al PP, Aralar farà oposició, una oposició rotunda. Si finalment hi ha un front espanyol, caldrà fer un front abertzale amb el PNB. Així de clar! Caldrà defensar-se, no donar treva a l'entesa PSE-PP.