Arriba Barack Obama

Encara res­so­nen les parau­les del líder dels drets civils, Mar­tin Lut­her King, durant el seu dis­curs Tinc un somni a les esca­les del Memo­rial a Lin­coln, a Was­hing­ton. Mili­ons de per­so­nes ompli­ran avui aquest mateix espai per pre­sen­ciar la inves­ti­dura de Barack Obama com a pri­mer pre­si­dent afro­a­me­ricà dels Estats Units. Jurarà el càrrec sobre la bíblia que va fer ser­vir Abra­ham Lin­coln, el pre­si­dent que va abo­lir l'escla­vi­tud. Tot ple­gat fa que avui sigui un dia històric car­re­gat de sim­bo­lisme.

Ahir, ani­ver­sari del nai­xe­ment de King i festa naci­o­nal als EUA, el demòcrata Obama va retre home­natge al reve­rend que va obrir el camí de la igual­tat racial. Aquest, per tra­dició, és un dia que es dedica a acti­vi­tats solidàries i Obama ho va apro­fi­tar per visi­tar els sol­dats ferits a les guer­res de l'Iraq i l'Afga­nis­tan i no va dub­tar a posar-se a pin­tar parets durant una visita a un alberg per a joves sense sos­tre. Un fet que li va recor­dar els seus temps d'orga­nit­za­dor comu­ni­tari a Chi­cago.

Lluny de la igual­tat
"Demà [avui per al lec­tor] ens uni­rem com un sol poble en el mateix pas­seig on el somni del doc­tor King encara res­sona", va dir Obama la vigília de con­ver­tir-se en el 44è pre­si­dent dels EUA. No obs­tant això, aquest és només l'inici d'un llarg camí i de la mateixa manera que Obama no podrà can­viar el país d'un dia per l'altre, tam­poc les desi­gual­tats raci­als s'aca­ben perquè un negre arribi a la Casa Blanca, sense des­merèixer aquesta fita.

Com cen­te­nars de milers de nord-ame­ri­cans, la Wen­zola Perry ha vin­gut des de Con­nec­ti­cut per assis­tir a la cerimònia. "Sóc aquí per retre tri­but als meus besa­vis, la pri­mera gene­ració d'afro­a­me­ri­cans que van poder votar", explica. Però reco­neix que "encara hi ha molt per fer. Ens ha cos­tat 45 anys com­plir el somni i en neces­si­tem 45 més per com­ple­tar alguns dels seus aspec­tes", afirma.

Les desi­gual­tats raci­als es man­te­nen als EUA on els negres tenen pit­jor accés a la sani­tat, la justícia o el món labo­ral. La mor­ta­li­tat infan­til és més ele­vada entre els afro­a­me­ri­cans i l'espe­rança de vida en la població blanca supera en cinc anys la de la població negra. La taxa d'atur és més alta entre els afro­a­me­ri­cans, també hi ha el doble de negres pobres que de blancs i només el 46% dels afro­a­me­ri­cans són pro­pi­e­ta­ris de la seva llar, com­pa­rat amb el 72% dels blancs. Els cor­re­dors de la mort estan plens de pre­so­ners negres i les esco­les públi­ques dels EUA patei­xen els efec­tes de la segre­gació racial.

Amb les dades a la mà, doncs, el somni del reve­rend King encara té rep­tes a superar. "Encara hi ha racisme. Hi ha cli­ents que evi­ten tocar-me la mà quan em donen els diners", explica en Kofi, un taxista ori­gi­nari de Ghana. "Però gràcies a Déu he vis­cut prou per veure un negre a la Casa Blanca!", exclama. Aquest és el sen­ti­ment gene­ra­lit­zat avui als EUA, on tot està a punt perquè s'espera que sigui una de les cerimònies d'inves­ti­dura més ober­tes i mul­ti­tu­dinàries de la història del país.

La cerimònia es farà a les esca­les del Capi­toli. Els acords musi­cals els posarà Aretha Frank­lin i la pregària anirà a càrrec del pre­di­ca­dor con­ser­va­dor Rick War­ren. A les 12 del mig­dia Barack Hus­sein Obama jurarà el càrrec i farà el dis­curs d'inves­ti­dura que serà seguit per uns dos mili­ons de per­so­nes, que ompli­ran el Nati­o­nal Mall de Was­hing­ton, mal­grat les bai­xes tem­pe­ra­tu­res. Poste­ri­or­ment, es farà la des­fi­lada fins a la Casa Blanca.

I men­tre ahir Obama feia els últims retocs al seu dis­curs, George W. Bush, que avui mar­xarà en helicòpter de la ciu­tat on ha vis­cut els últims vuit anys, apro­fi­tava per aco­mi­a­dar-se per telèfon d'altres líders mun­di­als.