Barack Obama: "Rebutgem com a falsa l'elecció entre la nostra seguretat i els nostres ideals"

Compatriotes:

Em trobo avui aquí amb humilitat davant la tasca amb què ens enfrontem, agraït per la confiança que m'ha estat atorgada, conscient dels sacrificis dels nostres avantpassats. Agraeixo al president Bush el seu servei a la nostra nació, així com la generositat i la cooperació que ha demostrat al llarg d'aquesta transició. Ja són 44 els nord-americans que han fet el jurament presidencial. Aquestes paraules han estat pronunciades durant marees de prosperitat i aigües tranquil·les de la pau. I, no obstant això, de vegades el jurament es fa enmig de núvols i furioses tempestes.

En aquests moments, Estats Units s'ha mantingut no només per la perícia o visió dels alts càrrecs, sinó perquè nosaltres, el poble, hem estat fidels als ideals dels nostres antecessors i als nostres documents fundacionals. Així ha estat. I així ha de ser amb aquesta generació de nord-americans. Que som enmig d'una crisi és una cosa assumida. La nostra nació està en guerra davant d'una xarxa de gran abast de violència i odi. La nostra economia està greument afeblida, com a conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat d'alguns, però també pel fracàs col·lectiu a l'hora de triar opcions difícils i de preparar a la nació per a una nova era. S'han perdut cases i ocupacions i s'han tancat empreses. El nostre sistema de salut és car; les nostres escoles han fallat massa; i cada dia aporta noves proves que la manera que utilitzem l'energia reforcen els nostres adversaris i amenacen el nostre planeta. Aquests són els indicadors d'una crisi, segons les dades i les estadístiques.

Menys tangible però no menys profunda és la pèrdua de confiança en el nostre país, un temor persistent que el declivi d'Estats Units és inevitable i que la pròxima generació ha de reduir les seves expectatives. Avui us dic que els desafiaments als quals ens enfrontem són reals. Són greus i són molts. No els enfrontarem fàcilment o en un curt període de temps. Però Estats Units ha de saber que els plantarem cara. Avui ens reunim perquè hem triat l'esperança sobre el temor, la unitat de propòsits sobre el conflicte i la discòrdia. Avui hem vingut a proclamar la fi de les queixes mesquines i les falses promeses, de les recriminacions i els dogmes caducs que durant massa temps han escanyat la nostra política.

Seguim sent una nació jove, però, segons les paraules de les Escriptures, ha arribat el moment de deixar de costat els infantilismes. Ha arribat el moment de reafirmar el nostre esperit de fermesa: de triar la nostra millor història; de dur cap a endavant aquest valuós do, aquesta noble idea que ha passat de generació en generació: la promesa divina que tots som iguals, tots som lliures i tots mereixem l'oportunitat d'arribar a la felicitat plena. En reafirmar la grandesa de la nostra nació, som conscients que la grandesa mai és un regal. Ha de guanyar-se.

El nostre camí mai ha estat de dreceres o de conformar-se amb menys. No ha estat un camí per als pusil·lànimes, per a aquells que prefereixen l'oci al treball o que busquen només els plaers de la riquesa i la fama. Més aviat, han estat els que han assumit riscos, els que actuen, els que fan coses, alguns d'ells reconeguts, però més sovint homes i dones desconeguts en la seva tasca, els que ens han dut cap a endavant pel llarg, difícil camí cap a la prosperitat i la llibertat.

Per nosaltres els pioners van dur les seves poques possessions materials i van viatjar a través dels oceans a la recerca d'una nova vida. Per nosaltres van treballar en condicions infrahumanes i es van establir en l'oest; van suportar el fuet i van llaurar la dura terra. Per nosaltres van lluitar i van morir en llocs com Concord i Gettysburg, Normandia i Khe Sahn. Una vegada i una altra aquests homes i dones van lluitar i es van sacrificar i van treballar fins a tenir nafres a les mans perquè poguéssim tenir una vida millor. Veien els Estats Units més gran que la suma de les nostres ambicions individuals, més gran que totes les diferències d'origen, riquesa o facció.

Aquest és el viatge que continuem avui. Seguim sent la nació més pròspera i poderosa de la terra. Els nostres treballadors no són menys productius que quan va començar aquesta crisi. Les nostres ments no són menys inventives, els nostres béns i serveis no són menys necessaris que la setmana passada, el mes passat o l'any passat. La nostra capacitat no ha disminuït. Però el temps de l'immobilisme, de la protecció d'interessos limitats i d'ajornar les decisions desagradables, aquest temps segurament ha passat. A partir d'avui, hem d'aixecar-nos, espolsar-nos la pols i tornar a començar la tasca de refer Estats Units. Perquè allí on mirem, hi ha feina que fer.

L'estat de l'economia requereix una acció audaç i ràpida i actuarem no només per crear noves ocupacions sinó per a aixecar nous fonaments per al creixement. Construirem carreteres i ponts, les xarxes elèctriques i les línies digitals que alimenten el nostre comerç i ens mantenen units. Posarem la ciència en el lloc on es mereix i aprofitarem les meravelles de la tecnologia per augmentar la qualitat de la sanitat i reduir el seu cost. Utilitzarem el sol, el vent i la terra per a alimentar els nostres automòbils i fer funcionar les nostres fàbriques. I transformarem les nostres escoles i universitats per plantar cara a les necessitats d'una nova era. Tot això podem fer-lo. I tot això ho farem.

N'hi ha que qüestionen l'amplitud de les nostres ambicions i suggereixen que el nostre sistema no pot tolerar gaires grans plans. Tenen la memòria curta. Perquè han oblidat el que aquest país ja ha fet; el que homes i dones lliures poden assolir quan la imaginació s'uneix a l'interès comú i la necessitat a la valentia. El que no entenen els cínics és que el terreny que trepitgen ha canviat i que els arguments polítics estèrils que ens han consumit durant massa temps ja no serveixen.

La pregunta que ens fem avui no és si el nostre govern és massa gran o petit, sinó si funciona, ja sigui per a ajudar a les famílies a trobar feina amb un sou decent, atenció mèdica que poden pagar i una jubilació digna. Allí on la resposta és sí, seguirem avançant i allí on la resposta és no, posarem fi als programes. I als que gestionem els diners públics se'ns demanaran comptes per gastar-los amb saviesa, canviar els mals hàbits i fer la nostra feina a plena llum, perquè només llavors podrem restablir la confiança vital entre un poble i el seu govern.

La qüestió per a nosaltres tampoc és si el mercat és una força del bé o del mal. El seu poder per generar riquesa i expandir la llibertat no té rival, però aquesta crisi ens ha recordat a tots que sense vigilància, el mercat pot descontrolar-se i que una nació no pot prosperar durant molt temps si afavoreix només els rics. L'èxit de la nostra economia sempre s'ha avaluat no només segons la grandària del nostre producte interior brut, sinó segons l'abast de la nostra prosperitat, de la nostra habilitat d'oferir oportunitats a tothom que ho desitgi, no per caritat sinó perquè és la via més segura cap al bé comú.

Quant a la nostra defensa comuna, rebutgem com a falsa l'elecció entre la nostra seguretat i els nostres ideals. Els nostres pares fundadors, enfrontats a perills que tot just podem imaginar, van redactar una carta per garantir l'imperi de la llei i els drets humans, una carta que s'ha expandit amb la sang de generacions. Aquests ideals encara il·luminen el món i no renunciarem a ells per conveniència. I als altres pobles i governs que ens observen avui, des de les grans capitals al petit poble on va néixer el meu pare: sapigueu que Amèrica és l'amiga de cada nació i de cada home, dona i nen que persegueix un futur de pau i dignitat i que estem a punt per assumir el lideratge una vegada més.

Recordeu que generacions anteriors es van enfrontar al feixisme i al comunisme no només amb míssils i tancs, sinó amb sòlides aliances i fermes conviccions. Van comprendre que el nostre poder sol no pot protegir-nos ni ens dóna dret a fer el que ens plau. Sabien, per contra, que el nostre poder creix a través del seu ús prudent, que la seguretat emana de la justícia de la nostra causa, la força del nostre exemple i les qualitats de la temprança, la humilitat i la contenció. Som els guardians d'aquest patrimoni.

Guiats de nou per aquests principis, podem plantar cara a aquestes noves amenaces que exigeixen encara major esforç, fins i tot major cooperació i entesa entre les nacions. Començarem a deixar l'Iraq, de manera responsable, al seu poble, i a forjar una pau guanyada amb dificultat a l'Afganistan. Amb vells amics i antics contrincants, treballarem sense descans per reduir l'amenaça nuclear i fer retrocedir el fantasma d'un planeta que s'escalfa.

No demanarem perdó pel nostre estil de vida, ni vacil·larem a defensar-lo, i per a aquells que pretenen assolir els seus objectius mitjançant el foment del terror i de les matances d'innocents, els diem des d'ara que el nostre esperit és més fort i que no el trencaran; no podeu perdurar més que nosaltres, i us vencerem.

Perquè sabem que la nostra herència multiètnica és una fortalesa, no una debilitat. Som una nació de cristians i musulmans, jueus i i hindús, i de no creients. Estem formats per totes les llengües i cultures, procedents de cada racó d'aquesta terra; degut al fet que hem passat pel mal tràngol de la guerra civil i la segregació, i hem ressorgit més forts i més units d'aquest negre capítol, no podem evitar creure que els vells odis s'esvairan algun dia, que les línies divisòries entre tribus aviat es dissoldran; que mentre el món s'empetiteix, la nostra humanitat comuna es revelarà; i Amèrica ha d'ocupar el seu paper en la il·luminació d'una nova era de pau.

Al món musulmà, li diem que busquem un nou camí endavant, basat en l'interès mutu i en el respecte mutu. A aquells líders en diferents parts del món que pretenen sembrar el conflicte, o culpar Occident dels mals de les seves societats, sapigueu que els vostres pobles us jutjaran pel que pugueu construir, no pel que destruïu. A aquells que s'aferren al poder mitjançant la corrupció i l'engany i la repressió de la dissidència, heu de saber que esteu al costat equivocat de la Història; però us allargarem la mà si esteu disposats a obrir el puny.

Als pobles de les nacions més pobres, els diem que ens comprometem a col·laborar amb vosaltres perquè les vostres granges floreixin i deixar que flueixin aigües netes; a donar menjar als cossos desnodrits i a alimentar les ments famolenques.

I a aquelles nacions que, com la nostra, gaudeixen de relativa abundància, els diem que no ens podem permetre més la indiferència davant el sofriment fora de les nostres fronteres, ni podem consumir els recursos del món sense tenir en compte les conseqüències. Perquè el món ha canviat, i nosaltres hem de canviar amb ell.

En contemplar la ruta que es desplega davant nostre, recordem amb humil agraïment aquells nord-americans valents que, en aquest mateix moment, patrullen per deserts llunyans i muntanyes distants. Tenen coses a dir-nos, igual que els herois caiguts que jeuen a Arlington [cementiri nacional] ens diuen des dels temps llunyans. Els retem homenatge no només perquè són els guardians de la nostra llibertat, sinó també perquè encarnen l'esperit de servei; la voluntat de trobar sentit en alguna cosa més gran que ells mateixos. No obstant això, en aquest moment, un moment que definirà una generació, és precisament aquest esperit el que ha d'instal·lar-se en tots nosaltres.

Per molt que el govern pugui haver-se de fer, en última instància aquesta nació depèn de la fe i la decisió del poble nord-americà. És la bondat d'acollir un estrany quan es trenquen els dics, l'abnegació dels treballadors que prefereixen retallar els seus horaris abans que veure un amic perdre el seu lloc de treball, el que ens fa superar els nostres moments més foscos. És la valentia del bomber en pujar una escala plena de fum, però també la voluntat del progenitor de cuidar un nen, el que al final decideix la nostra sort.

Els nostres desafiaments podrien ser nous. Les eines amb que els plantem cara podrien ser noves. Però aquests valors sobre els quals depèn el nostre èxit, el treball dur i l'honestedat, la valentia i el joc net, la tolerància i la curiositat, la lleialtat i el patriotisme, aquestes coses són velles. Aquestes coses són veritables. Han estat la força silenciosa darrere del nostre progrés durant tota la nostra història. El que s'exigeix, per tant, és el retorn a aquestes veritats.

El que se'ns demana ara és una nova era de responsabilitat, un reconeixement, per part de cada nord-americà, que tenim deures envers nosaltres, la nostra nació, i el món, deures que no vam admetre a contracor, sinó que acollim amb alegria, fermes en el coneixement que no hi ha res tan gratificant per a l'esperit, tan representatiu del nostre caràcter com entregar-se a una tasca difícil.

Aquest és el preu i la promesa de la ciutadania. Aquesta és la font de la nostra confiança, el saber que Déu ens crida a donar forma a una destinació incerta. Aquest és el significat de la nostra llibertat i del nostre credo, pel qual homes i dones i nens de totes les races i de totes les fes poden unir-se en una celebració de banda a banda d'aquesta magnífica esplanada, pel qual un home el pare del qual, fa menys de 60 anys, no hauria estat servit en un restaurant ara està davant vostre per prestar el jurament més sagrat.

Així que, assenyalem aquest dia fent memòria de qui som i de com ha estat de llarg el camí recorregut. L'any del naixement d'Amèrica, en un dels mesos més freds, un reduït grup de patriotes s'ajuntava davant el foc mig apagat a la riba d'un riu glaçat. La capital s'havia abandonat. L'enemic avançava. La neu estava tacada de sang. En un moment que el desenllaç de la nostra revolució estava més en dubte, el pare de la nostra nació va manar que es llegissin al poble aquestes paraules: "Que es conti al món del futur que en les profunditats de l'hivern, quan res excepte l'esperança i la virtut podien sobreviure ... l'urbs i el país, alarmats davant un perill comú, van sortir al seu pas." Amèrica.

Davant els nostres perills comuns, en aquest hivern de les nostres privacions, recordem aquestes paraules eternes. Amb esperança i virtut, sortegem novament els corrents gelats, i aguantem les tempestes que caiguin damunt. Que els fills dels nostres fills diguin que quan vam ser posats a prova ens vam negar a permetre que aquest viatge acabés, no vam donar la volta per retrocedir, i amb la vista posada en l'horitzó i la gràcia de Déu damunt nostre, vam dur aquell gran regal de la llibertat i ho vam lliurar fora de perill a les generacions esdevenidores.

Gràcies, que Déu us beneeixi, que Déu beneeixi Amèrica.