Esquerra fa la traveta a l’acord Montilla-Mas

La política catalana va recuperar per unes hores el clima d’ensurts i abisme que va envoltar el primer tripartit. A més d’un dirigent polític va recordar-li el Dragon Khan en què els republicans van convertir l’executiu de Maragall. El detonant dels maldecaps ahir tornaven a fer-lo esclatar els republicans en negar-se a firmar la proposta de resolució que PSC i CiU havien tancat reclamant la renovació del Tribunal Constitucional (TC) i que preveien que el Parlament l’aprovés avui.

El president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de la federació, Artur Mas, van desencallar a primera hora alguns esculls de la negociació que el portaveu del PSC, Miquel Iceta, i el diputat de la federació Francesc Homs van acabar de polir. Els socialistes van accedir incloure al text que el Parlament promourà totes les accions al seu abast per aconseguir que el TC es declari incompetent per emetre una sentència contra l’Estatut. La tramitació de la petició de reforma de la llei del TC es farà al Senat com volia el PSC, però aquesta formació ha accedit a deixar la porta oberta a altres iniciatives que es puguin produir en altres cambres, en referència al Congrés com reclamava CiU.

Un cop pactat el document, els republicans van revelar que el votarien però que no el firmaven, fet que va provocar que la federació deixés en l’aire fins avui la seva signatura. Montilla va intentar convèncer Esquerra, després que Mas li demanés que garantís la unitat del tripartit en aquest tema. No se’n va sortir.

Crida a la responsabilitat
El president va aprofitar la roda de premsa posterior a la reunió del govern per fer una crida a la responsabilitat tant a ERC com a CiU per signar l’acord. Els va emplaçar a anteposar els interessos del país als del partit, tot remarcant la importància del missatge que s’enviava a la societat catalana i la resta de l’Estat amb aquesta resolució si sortia unitària. Entremig, un dard enverinat al soci díscol, en deixar entreveure que darrera d’actitud dels republicans hi havia la proximitat de les eleccions.

Si la federació no s’hi sumava, la proposta de resolució quedaria en un calaix. Per al govern no tenia gaire sentit posar-la a votació, tot i que ja es comprometia a recuperar punt per punt el contingut a través d’altres iniciatives. Per calmar els ànims, va desglossar un reguitzell de propostes que l’executiu tenia previst impulsar per fer més pressió a Madrid en la reclamació de la renovació de l’alt tribunal. El mandatari va mirar de blindar l’executiu de l’esquerda que podien obrir els republicans. “Com a govern farem les coses que toca fer en la defensa de l’Estatut”, va sentenciar.

A la reunió de govern els consellers d’ERC no van avançar quina seria la posició del seu partit amb el document. El vicepresident Carod-Rovira va ser l’únic a parlar, però per posar en relleu la importància d’una resposta unitària.

Els republicans no van girar full davant la petició pública de Montilla, i la portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó, va sortir a mitja tarda a deixar clara la posició del seu partit. Esquerra veu “ineficaces” les mesures que planteja la resolució per fer front a una hipotètica sentència negativa. Considera que no és la resposta política i que no evitarà que es retalli l’Estatut. Tot i així, no vol trencar la unitat d’acció, però sí desmarcar-se del bloc que va votar a favor de l’Estatut. “La nostra tasca va ser la d’aplanar el camí perquè CiU se sumés a l’acord”, va argumentar Simó.

Els socialistes i els ecosocialistes no van amagar la seva perplexitat. Des d’ICV no s’estenia que es pogués votar i no firmar. Davant aquest escenari, el PSC es va posar de nou a treballar per decantar la firma de CiU, que previsiblement arribarà aquest matí, per aprovar una resolució que surt ja afeblida des del principi.

Ahir a la nit Montilla no va estalviar elogis cap a CiU. En declaracions a la Cadena Ser, confiava que Mas “no fallarà” a la vegada que no descartava que la renovació de la llei del TC comporti discrepàncies amb el PSOE. Hores abans, José Luis Rodríguez Zapatero rebutjava durant una compareixença al Senat la proposta catalana sobre el TC. L’actual tribunal és el que ha de sentenciar sobre l’Estatut. Les reformes les deixa per més endavant.