La Moncloa assumeix el veto al Senat
Resignació davant un previsible veto majoritari dels comptes per al 2009 no seria una bona descripció del que li deu estar passant pel cap al vicepresident econòmic Pedro Solbes, després que el govern espanyol admeti que les arques de l’Estat estan per poques alegries més. Més que conformitat, possiblement l’equip econòmic acabarà respirant tranquil·litat si el gruix de l’oposició presenta el veto i reuneix la majoria suficient perquè prosperi.
Perquè això voldrà dir que s’haurà col·locat una barrera als comptes que farà que pràcticament ni puguin traspassar la porta del Senat. De fet, els números de Solbes tornaran a l’altra casa –al Congrés– sense que s’hi hagi tocat ni una coma i, sobretot sobretot, sense que s’hagi mogut ni un euro més.
En un temps econòmicament tan negre com l’actual, i el que vindrà, el veto suposa que Solbes no haurà de rascar-se la butxaca per seguir negociant esmenes amb els grups. Ara per ara, ERC està pendent de rebre dilluns la resposta del PSOE a les exigències que els portaveus Joan Ridao i Carles Bonet van traslladar al grup de Zapatero. D’aquesta resposta en depèn que els republicans també presentin veto com ja han anunciat que faran CiU i ICV, i previsiblement el PP i el grup canari.
Les pretensions d’ERC són elevades: demanen 800 milions d’euros addicionals per a l’aplicació de la dependència, a banda de reclamar una millora substancial del fons d’immigració i més diners per a rodalies. En conjunt, vol visualitzar un gir en política social.
Això topa frontalment amb l’escàs marge econòmic que l’executiu reconeix que té, segons va suggerir ahir la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega. Amb aquest panorama pel davant la vicepresidenta deixava caure que la Moncloa “entendrà” que “els grups prenguin les decisions que considerin oportunes”. És a dir, que presentin veto. La negociació entre el PSOE i ERC, en tot cas, continua però ha d’estar enllestida abans de dilluns a la tarda, que és quan conclou el període de presentació d’esmenes i de vetos.
El rebuig d’una majoria al Senat impedirà seguir negociant els comptes i posarà de manifest un cop més la manca d’estabilitat política del PSOE. Però com a contrapartida evitarà a Solbes que els partits del Senat s’aprofitin que el PSOE té una majoria més feble que la del Congrés per forjar aliances i que tota l’oposició li desmunti les xifres a base d’esmenes pactades.
Són uns canvis que a la pràctica no van enlloc, perquè els comptes tornen al Congrés i allà el PSOE els tomba un per un amb l’ajut de PNB i BNG. Però tot aquest enrenou se l’estalvia l’executiu si hi ha veto. En aquest cas, només cal una única votació al Congrés per aixecar la barrera del Senat i els comptes seran efectius l’1 de gener del 2009.
Pel que fa al finançament, el veto significa que no s’hi podran encabir les xifres del nou finançament. Però això passaria també sense aquesta barrera, ja que l’escenari que preveu l’executiu de Montilla és que a mitjans del mes de desembre –coincidint amb l’últim tràmit dels comptes al Congrés– es pugui tancar un acord polític entre els dos governs sobre el model, deixant l’arrodoniment de les xifres per més endavant.
Crèdit extraordinari
De la Vega, que ahir va eludir comentar el segon incompliment en el finançament (el pacte amb Saura), es va mostrar convençuda que hi haurà acord i va afegir que l’Estat ja té previstos els mecanismes per afrontar la despesa. Una de les possibilitat és habilitar un crèdit extraordinari aprovat a inicis del 2009.
