Un sondeig intern dóna aire a Carod en unes primàries

Joan Puigcercós guanyaria Carod-Rovira en unes eleccions internes per elegir el cap de llista, però els percentatges diuen que hi hauria partit. L’entorn de l’expresident d’ERC menys partidari de posar-l’hi fàcil a Puigcercós perquè aquest sigui el candidat a les pròximes eleccions s’agafa al fet que els militants menys controlats –els que no cobren d’ERC– i bona part de l’electorat optarien pel vicepresident si els dos dirigents s’enfrontessin a urna oberta. Doncs bé, segons una enquesta interna, els militants sense càrrec estan dividits entre l’un i l’altre i, encara que per un marge estretíssim, prefereixen Carod.

Ho manifesten així un 33,9% dels enquestats, mentre que un 33,5% opten per Puigcercós. També és significatiu el percentatge que dóna la mateixa qualificació als dos dirigents, un 32,6%, que podria representar en part l’opinió dels sectors crítics, molt mobilitzats durant l’etapa congressual del juny. Una setmana abans la militància havia elegit a les urnes els nous president i secretari general de la formació, en unes eleccions amb quatre candidatures.

Una certa maduració
La cosa canvia molt quan es tracta dels militants amb càrrec. En aquest cas, l’actual president del partit –que ha guanyat la majoria de les assemblees regionals– dobla de bon tros l’expresident (49,4% a 22,4%) pel que fa al suport de les bases. Un 28,2% donen a tots dos la mateixa qualificació. En xifres absolutes, l’actual president republicà obtindria un 82,9% del suport, mentre que Carod poc més d’un 56%.

El sondeig el va fer el departament de ciència política de la UAB entre els assistents al 25è congrés del partit, celebrat el 14 de juny, i les conclusions apareixen publicades ara a la revista Eines. Tot i que hi van anar 3.081 militants, la votació de l’informe de gestió de la direcció sortint –la que el redactor de l’estudi, el catedràtic de ciència política Joan Botella, considera més important– va recollir 2.337 vots. I aquesta és la xifra que es pren com la que expressa realment el nombre d’assistents que participen efectivament al congrés. L’enquesta va obtenir 811 respostes, un 35% dels assistents. A més de les preferències pels candidats, hi ha altres dades interessants, que ajuden a compondre el perfil del militant d’Esquerra i que apunten canvis d’uns anys ençà en el partit. Així, i en paraules de Botella, la formació ja no és aquell “partit de nois” de fa 15 anys, “ha madurat i ha estabilitzat la seva composició”. En conjunt, la piràmide d’edats dels assistents al congrés és força equilibrada, amb una concentració a les edats centrals (de 35 a 55 anys) i un pes considerable de joves.

Assemblearisme
El nivell d’escolarització de les bases també s’ha disparat en l’última dècada i ara són majoria els universitaris de cicle llarg, fet que no és tan habitual entre els membres que fa anys que hi militen. Pel que fa a la ubicació de les bases en l’eix ideològic, se situen clarament a l’esquerra, no a l’extrema esquerra, però sí bastant allunyats del centre. En una escala de l’1 al 10 (l’1 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta), el gruix dels militants s’ubica en el 3, fet que topa amb l’intent d’alguns dirigents de dirigir el partit cap al centre –fins i tot n’hi ha que s’han declarat públicament liberals, com ara el mateix president de la formació.

Sense entrar-hi en profunditat, una altra de les qüestions que analitza l’enquesta té a veure amb un dels trets diferencials d’Esquerra respecte de la resta de partits pel que fa al funcionament: l’assemblearisme. En general, els congressistes prioritzen la participació de tots els membres en les decisions, d’aquí que cada vegada que la cúpula ha intentat limitar el pes de les bases no se n’hagi sortit. Tot i així, segons l’estudi s’intueix un canvi de tendència cap a posicions més properes als mètodes de delegació i representació, més pròxims al funcionament de les altres formacions.