Política
El sobiranisme es revalida en la segona onada
El procés acumula un milió de convocats, amb un 93,5% de vots favorables i una participació del 25%
La segona onada va demostrar ahir que les consultes populars per la independència de Catalunya mantenen una rellevant intensitat en el seu múscul. Sense l’atracció de la novetat i amb bona part de l’univers mediàtic del país girat d’esquena a les jornades prèvies, aquesta mostra de voluntarisme cívic ha aconseguit arribar al primer milió de consultats (990.647) amb un 25 per cent de participació i un 93,5 per cent de vots favorables, totes dues xifres acumulades.
És cert que la jornada d’ahir va suposar una lleugera frenada en les xifres de participació, tot i que no en relació amb les expectatives. En la consulta del 13 de desembre es va assolir el 27,5 per cent (sobre 700.635 ciutadans), tot i que des de l’organització s’esperava superar el 30%, mentre que aquest cop ha estat del 21,6% (sobre 290.012 ciutadans) i l’organització havia evitat especular amb cap xifra a l’avançada. Aquells implicats que s’hi havien referit havien parlat del 20%.
En aquest previsible ball de xifres cal afegir-hi una novetat, com el fet que l’organització també va facilitar la dada de participació en funció del cens electoral per a processos vinculants; és a dir, sense tenir en compte el vot dels joves de 16 i 17 anys ni dels immigrants. I el percentatge de participació puja més de dos punts, ja que del 21,6 per cent es passaria al 23,5 per cent. Cal pensar que també en els números del 13-D es produiria aquest augment, no quantificat en aquell moment.
En tot cas, queda clar que el valor d’obrir la porta a la immigració és de principis i de caire sociològic, i en cap cas d’efectivitat en la cerca d’un resultat.
A l’hora de fer valoracions, l’organització es va vantar d’assolir una xifra de suport, en relació amb el cens, de què no pot gaudir cap dels partits amb representació parlamentària. El cert és que, per primer cop sense haver de dependre de realitats demoscòpiques, s’està consolidant una macroenquesta que atorga a l’independentisme pur i dur, i clar, un suport superior al que rep qualsevol formació política amb representació al Parlament.
Un altre element prou destacable va ser que la jornada va seguir el patró del 13-D en absència d’incidents i normalitat democràtica, lluny dels excessos del 13 de setembre a Arenys de Munt. Més encara, malgrat algun petit incident, el sistema de recompte va funcionar correctament. Hi va haver un endarreriment en el procés de votació a primera hora del matí per problemes en el programa informàtic, i una mínima aturada en el recompte, per motius similars, a primera hora de la nit. Bé, i la consulta fantasma a Vilamaniscle, una localitat de l’Alt Empordà que apareixia a la llista de municipis (140 habitants cridats a les urnes), que en començar el recompte va anar apareixent i desapareixent i que, finalment, va deixar un buit a la llista oficial.
Pel que fa a la gran novetat del 28-F, es pot considerar que l’assaig en el vot electrònic va resultar “residual”, tal com el va qualificar David Vinyals, responsable informàtic de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la independència. Cal dir que no es podia encara votar des de casa, sinó que aquells votants que disposen de DNI electrònic s’havien d’acostar a alguna de les meses; la prova era sobre el sistema. I l’anècdota, que una memòria fràgil per recordar el PIN és demolidora.
Una altra dada rellevant va arribar de les Terres de l’Ebre, un territori que acumula un justificat memorial de greuges envers Catalunya i que ahir va demostrar que aquesta desafecció no és, de ben segur, ideològica: Xerta va debutar ahir en nom del país del riu i va entrar al sobiranisme per la porta gran, amb un 44 per cent de participació. Altres municipis de la zona, com Alcanar, Ulldecona i l’Aldea, hi van anar a prendre nota per demostrar, en les properes onades, que el sud del Principat també existeix i decideix.
I una dada més: el no i el vot en blanc creixen, tot i que molt lentament. Potser la por dels unionistes s’esvaeix o potser tenen ganes de participar de la festa cívica i participativa en què s’estan convertint les consultes sobiranistes.
És cert que la jornada d’ahir va suposar una lleugera frenada en les xifres de participació, tot i que no en relació amb les expectatives. En la consulta del 13 de desembre es va assolir el 27,5 per cent (sobre 700.635 ciutadans), tot i que des de l’organització s’esperava superar el 30%, mentre que aquest cop ha estat del 21,6% (sobre 290.012 ciutadans) i l’organització havia evitat especular amb cap xifra a l’avançada. Aquells implicats que s’hi havien referit havien parlat del 20%.
En aquest previsible ball de xifres cal afegir-hi una novetat, com el fet que l’organització també va facilitar la dada de participació en funció del cens electoral per a processos vinculants; és a dir, sense tenir en compte el vot dels joves de 16 i 17 anys ni dels immigrants. I el percentatge de participació puja més de dos punts, ja que del 21,6 per cent es passaria al 23,5 per cent. Cal pensar que també en els números del 13-D es produiria aquest augment, no quantificat en aquell moment.
En tot cas, queda clar que el valor d’obrir la porta a la immigració és de principis i de caire sociològic, i en cap cas d’efectivitat en la cerca d’un resultat.
A l’hora de fer valoracions, l’organització es va vantar d’assolir una xifra de suport, en relació amb el cens, de què no pot gaudir cap dels partits amb representació parlamentària. El cert és que, per primer cop sense haver de dependre de realitats demoscòpiques, s’està consolidant una macroenquesta que atorga a l’independentisme pur i dur, i clar, un suport superior al que rep qualsevol formació política amb representació al Parlament.
Un altre element prou destacable va ser que la jornada va seguir el patró del 13-D en absència d’incidents i normalitat democràtica, lluny dels excessos del 13 de setembre a Arenys de Munt. Més encara, malgrat algun petit incident, el sistema de recompte va funcionar correctament. Hi va haver un endarreriment en el procés de votació a primera hora del matí per problemes en el programa informàtic, i una mínima aturada en el recompte, per motius similars, a primera hora de la nit. Bé, i la consulta fantasma a Vilamaniscle, una localitat de l’Alt Empordà que apareixia a la llista de municipis (140 habitants cridats a les urnes), que en començar el recompte va anar apareixent i desapareixent i que, finalment, va deixar un buit a la llista oficial.
Pel que fa a la gran novetat del 28-F, es pot considerar que l’assaig en el vot electrònic va resultar “residual”, tal com el va qualificar David Vinyals, responsable informàtic de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la independència. Cal dir que no es podia encara votar des de casa, sinó que aquells votants que disposen de DNI electrònic s’havien d’acostar a alguna de les meses; la prova era sobre el sistema. I l’anècdota, que una memòria fràgil per recordar el PIN és demolidora.
Una altra dada rellevant va arribar de les Terres de l’Ebre, un territori que acumula un justificat memorial de greuges envers Catalunya i que ahir va demostrar que aquesta desafecció no és, de ben segur, ideològica: Xerta va debutar ahir en nom del país del riu i va entrar al sobiranisme per la porta gran, amb un 44 per cent de participació. Altres municipis de la zona, com Alcanar, Ulldecona i l’Aldea, hi van anar a prendre nota per demostrar, en les properes onades, que el sud del Principat també existeix i decideix.
I una dada més: el no i el vot en blanc creixen, tot i que molt lentament. Potser la por dels unionistes s’esvaeix o potser tenen ganes de participar de la festa cívica i participativa en què s’estan convertint les consultes sobiranistes.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.