Toc d'alerta

Sal­va­dor Cot: Entrem, doncs, en l’apar­tat d’iden­ti­tat i política. Jo crec que serà un dels que ens ocu­pa­ran més esforços i tin­dran més importància. I, en aquest sen­tit, els vol­dria fer una pre­gunta molt directa: els cata­lans aca­ba­rem, en un ter­mini mitjà-llarg, sent un grup ètnic més dins del ter­ri­tori de Cata­lu­nya?

Jordi Pujol: Podria ser, podria ser per­fec­ta­ment, en això no podem ama­gar el cap sota l’ala. El que passa és que si fas aquesta pre­gunta hi ha una pila de gent, sobre­tot en el món pro­gre o bé en el món econòmic, que et dirà que això és igual.
Heri­bert Bar­rera: Això podria ser per­fec­ta­ment, el que passa és que nosal­tres fins i tot com a grup ètnic tenim com­pli­cat de sub­sis­tir perquè, a part de la llen­gua, no tenim cap carac­terística interna impor­tant que ens per­meti de man­te­nir l’espe­ci­fi­ci­tat. No tenim ni la insu­la­ri­tat d’Irlanda ni una religió pròpia com els jueus o els musul­mans... I, pel que fa a la llen­gua, la nos­tra no és prou dife­ren­ci­ada de...

JP: ...del cas­tellà.

HB: ...de la domi­nant, de l’espa­nyola i, a més a més, per poder man­te­nir-nos com un grup ètnic en el ter­ri­tori neces­si­taríem can­viar molt la men­ta­li­tat de la gent, perquè en la men­ta­li­tat gene­ral actual, això és el pit­jor destí pos­si­ble. Per damunt de tot volem una sola comu­ni­tat.

JP: Sí, però és que podria pas­sar.

HB: Jo crec que podria pas­sar, sí.

JP: Podria pas­sar que hi hagués una sola soci­e­tat, però man­te­nint carac­terísti­ques lingüísti­ques, cul­tu­rals, no direm ètni­ques, però de fet comu­nitàries, dife­rents. Jo això, a 200 anys vista, ja no ho sé.

HB: Això ja...

JP: A 200 anys vista la pressió que hi hau­ria sobre aquest nucli, no ho sé. Però ara, els pro­pers 50 anys sí que em sem­bla que es podria man­te­nir.

HB: Sí, 50 anys més segu­ra­ment es man­tin­dria perquè 50 anys vol dir...

JP: ...els que no han nas­cut encara.

HB: Que els que ara tenen 30 anys encara hi seran, d’aquí a 50 anys.

SC: I els sem­bla un esce­nari...

HB:... pos­si­ble?

SC: Pro­ba­ble. De pos­si­ble segur que ho és.

HB: Jo el veig com un esce­nari pro­ba­ble.

JP: Cata­lu­nya té una cosa que és una vir­tut i un defecte, pot­ser: és molt porosa, té molta poro­si­tat, tu que ets químic ja ho saps, hi ha osmosi. Nosal­tres els cata­lans en gene­ral hem optat per això, el pro­blema és que en aquesta bar­reja els nos­tres, els cata­la­no­par­lants, no tenen una acti­tud prou mili­tant, és a dir, no defen­sen la llen­gua...

HB: El pro­blema és allò dels patis d’escola, encara que hi hagi majo­ria de cata­la­no­par­lants entre els nanos, a molts llocs par­len cas­tellà, perquè la mino­ria de parla cas­te­llana s’imposa.

JP: És més natu­ral.

HB: I perquè hi ha el cinema...

JP: ...i la tele­visió.

HB: I la tele­visió i la ràdio, això explica aquesta pre­ferència cas­te­llana, aquest és el pro­blema. A més, crec que el que com­plica bas­tant les coses és que és més difícil d’inte­grar un lla­ti­no­a­me­ricà que no pas un andalús.