Revolta blanca a les urnes

La gran guanyadora de les eleccions europees del 7-J va ser l'abstenció, que a Catalunya va marcar un rècord històric amb la participació de només un 37,5%. De les 5.373.228 persones censades, només prop de dos milions van decidir exercir el seu dret al vot. Els analistes polítics, però, no donen tanta importància a aquesta dada com a la tendència creixent del vot en blanc, que qualifiquen de “molt interessant” perquè representa el compromís amb el sistema democràtic i alhora expressa la insatisfacció i la crítica cap a l'oferta política existent.

El sobre buit com a vot protesta a Catalunya en aquestes últimes eleccions ha arribat al 57.457 escrutinis, un 2,9% del total. El vot en blanc dels votants catalans ha representat el 26% dels vots en blanc totals de l'Estat, fet que evidencia la singularitat dels catalans per aquesta opció com a vot de càstig a la classe política.

Si comparem els vots en blanc de Catalunya amb la d'altres territoris, també es constata aquesta particularitat. A Madrid es van registrar 26.647 vots en blanc, un 1,17% dels vots totals; a Andalusia, 27.721 vots en blanc, l'1,06%; a l'Aragó, 9.261, un 1,98% dels vots; i al País Basc, 5.364, el 0,74%.

A les municipals del 2007 guanya el blanc
En les anteriors eleccions europees, el 2004, la participació també va ser baixa a Catalunya, del 39,8%, però el vot en blanc va ser menor, 11.657, un 0,5% del total. Així el vot en blanc s'ha gairebé quintuplicat des de les últimes eleccions europees. Col·locar el sobre buit dins l'urna és un fenomen nou i, segons el politòleg Jordi Sànchez, “bastant català”. De fet, és una tendència creixent que va obtenir el seu punt màxim en les últimes eleccions municipals, les del 2007, en què hi va haver 89.940 vots en blanc, un 3,11% de l'escrutini. En canvi, l'abstencionisme, per Sànchez, és una tendència que creix des del 1979 i que es dóna de forma més o menys important depenent dels comicis.

El vot nul també s'incrementa, però pels analistes és més difícil de destriar quins d'aquests nuls són vots de càstig i quins realment s'inutilitzen perquè hi ha algun error.

El director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Gabriel Colomer, explica que un 20% de l'abstencionisme és “estructural, és a dir, gent que no votarà mai”. En canvi, el vot en blanc, per Colomer, “és un toc d'atenció de la gent que vol participar en el sistema democràtic però no es reconeix amb les opcions polítiques”. Pel catedràtic de filosofia de la UdG, Josep Maria Terricabras, l'abstenció i el vot en blanc evidencien el sentiment de “desengany, el desinterès i la distància que hi ha entre els ciutadans i la classe política”. Per Terricabras, els partits polítics no han “d'analitzar” el perquè de l'abstenció i el vot en blanc, sinó que s'haurien de centrar, un cop vistos els resultats, en “les solucions”. “Haurien de fer un altre tipus d'acció política”, remarca.

Els extraparlamentaris
Un altre aspecte destacat dels comicis europeus és el vots a partits extraparlamentaris, de fins a 28 formacions diferents, que van des d'Iniciativa Internacionalista i UPyD a la Falange Española de las JONS i el Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal. Pels analistes consultats, part d'aquests vots també poden representar un vot de protesta contra els partits amb representació parlamentària.

Com que les eleccions europees es consideren “poc importants”, part dels electors es permeten “la llicència”, segons explica Sànchez, “de votar coses més rares”. Pel director del CEO, a les europees no s'utilitza el vot útil com en les generals o les catalanes, i molts votants aprofiten per votar el partit que “realment volen” o simplement “frivolitats”. “És el que els britànics anomenen crazy elections [eleccions boges]”, explica. “Els electors pensen que no els afectarà ni en la vida diària ni en el Parlament català perquè Europa és molt lluny”. Aquesta percepció és qualificada pel professor de l'Institut Universitari d'Estudis Europeus de la UAB, Andrea Noserini, com a “greu error”, ja que recorda que prop d'un 80% de les coses que ens passen es decideixen a Brussel·les.

El catedràtic de la Facultat de Dret de la UB Cesareo Rodríguez apunta que a les europees els partits petits tenen més oportunitats d'aconseguir representació perquè no hi ha la barrera del 3%, el mínim percentatge de vots per aconseguir un escó. Un partit amb l'1% dels vots pot obtenir representació, tot i que al final “sempre s'ho queden els grans”. Rodríguez apunta que a les europees com que no s'escull un govern, alguns opten per votar “la seva primera preferència” o d'altres partits petits, “estranys, nous o radicals”.

El distanciament ciutadà-polític
Terricabras es mostra crític amb la manera de fer política dels partits catalans i es pregunta: “Qui va parlar d'Europa durant la campanya? Han omplert els minuts dels informatius d'atacs al contrari” com si fos "un pati d'escola", lamenta. Possiblement si els partits no caiguessin en el recurs de desprestigiar el contrari i aprofundissin a explicar les funcions de l'Eurocambra, la participació hauria estat més gran.

De la mateixa manera s'expressa Noserini, que assegura que “no hi ha hagut cap partit que hagi fet una campanya europeista” i la majoria se centren en els problemes més locals, fet que encara complica més que els electors es decideixin a votar.

L'Estatut i el finançament
Sobre la influència que el debat de l'Estatut i la negociació del finançament han tingut per incrementar la desafecció, els politòlegs Cesareo Rodríguez i Jordi Sànchez coincideixen a minoritzar-la. Rodríguez considera que el “pes és menor” i que ha influït més el moment conjuntural de crisi social i econòmica.

“El finançament només preocupa la classe política, que sovint l'utilitza per treure's la culpa de sobre i traslladar la responsabilitat a tercers, en aquest cas Zapatero”, afegeix. En canvi, per Noserini, “la desafecció d'una part de l'electorat socialista ha passat factura per l'Estatut i el finançament”.

Per Sànchez, l'abstencionsime és una tendència clara des de fa anys i considera que en la conjuntura actual “té menys pes del que alguns volen atribuir-li”. El comportament electoral, remarca Sànchez, depèn del tipus de comicis i de la circumstància del moment, que en l'actualitat es caracteritza per una alta desafecció. “La política no interessa”, sentencia, i coincideix amb Rodríguez a remarcar que s'ha produït una crisi de les ideologies, que ha influït de forma determinant en el sentit últim de la política.

Sigui com sigui, tots els analistes consultats coincideixen a remarcar que en les pròximes eleccions, les catalanes del 2010, la participació s'incrementarà i que, possiblement, un cop acabi el llarg procés del finançament i l'Estatut, la desafecció política es reduirà.