El president del Parlament Europeu veu "difícil" que els eurodiputats puguin parlar en català a la cambra

El president de l'Eurocambra, Jerzy Buzek, considera un "assumpte difícil" la petició que li ha plantejat aquest dimarts a Brussel·les el secretari d'Estat per a la UE, Diego López Garrido, sobre la possibilitat que al ple del Parlament Europeu els diputats es puguin expressar en català, euskera i gallec. Tot i així, Garrido ha afirmat que Buzek s'ha mostrat "receptiu" a la petició i que ha assegurat que examinarà el tema "seriosament i atenta".

López Garrido s'ha reunit aquest dimarts a Brussel·les amb els líders dels principals grups amb representació parlamentària a l'Eurocambra i amb el seu president. A tots els ha plantejat la possibilitat que, coincidint amb la presidència espanyola de la Unió, es puguin utilitzar el català, l'euskera i el gallec a les sessions plenàries perquè, ha declarat, "entenem que un Parlament multilingüístic com l'europeu és un lloc adequat perquè s'hi puguin utilitzar les diferents llengües cooficials de l'Estat espanyol". La gestió s'ha produït el mateix dia que el govern de la Generalitat ha fet arribar a l'executiu espanyol la seva proposta per a la presidència comunitària de l'any 2010, que inclou el reconeixement del català.

Garrido ha recordat que el govern espanyol "ja ha aconseguit que totes les institucions europees rebin i contestin en totes les llengües cooficials" als ciutadans que les utilitzin per dirigir-s'hi i que és el govern mateix qui es fa càrrec de les despeses, però que vol "un pas més". Garrido ha expressat la seva voluntat de trobar una 'actitud constructiva' per part dels membres del Parlament Europeu i dels grups parlamentaris, a qui també els ha presentat la demanda. Una demanda que ja es va plantejar en la legislatura anterior però que la mesa va refusar en una votació en què el vot contrari de l'eurodipuitat popular Alejo Vidal-Quadras va resultar decisiu.

Equiparació amb el gaèlic
L’eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, que també s’ha reunit amb López Garrido, ha reclamat que l’executiu espanyol sol·liciti l’oficialitat del català a la Unió Europea al·legant que "el gaèlic és una llengua molt petita i és, a tots els efectes, oficial a la UE perquè el Govern irlandès ho va sol·licitar, i és del tot inexplicable des d'un punt de vista democràtic que el català, que té 10 milions de parlants i és la novena llengua de la UE" no estigui entre les 23 llengües oficials de la UE.

Les reunions de Garrido coincideixen amb la jornada en què el Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat el document que ja ha adreçat a l'executiu espanyol com a contribució a la presidència del Consell de la Unió Europea, que tindrà lloc el primer semestre del 2010, en el qual demana a l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero que emprengui les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la UE.