Artur Mas: "Hem d’arrossegar el PSC a seguir el ritme de CiU i ERC"

Per què no arri­ben a un pacte català sobre el finançament si l’Esta­tut ja el marca?
Perquè el PSC no vol con­cre­tar una xifra, ni una estratègia comuna a Madrid. Encara es pot sal­var, però cada dia hi ha menys temps.

Per què posen l’accent en la xifra?
Quan es parla d’un sis­tema de finançament al final hi ha d’haver una xifra. Ara no par­lem de com­petències, sinó de diners.

¿Però el pro­blema només és la xifra o és el model?
Són tres coses. Pri­mer, que ningú inter­preti l’Esta­tut a la baixa. Aquí hi ha pro­ble­mes. Segon, una xifra, que pot ser secreta. S’ha ofert al govern i fins i tot al pre­si­dent Mon­ti­lla que la xifra pac­tada no sigui pública per no donar pis­tes al govern espa­nyol. I ter­cer, hi ha d’haver una estratègia con­junta fins a les últi­mes con­seqüències.

Quan diu que ningú inter­preti l’Esta­tut a la baixa, ¿estem par­lant de cis­te­lla d’impos­tos i ordi­na­li­tat?
Bàsica­ment, però no només això. També defen­sem que l’Esta­tut és abans que la LOFCA, i ho diuen els lle­trats del Par­la­ment. I la cis­te­lla no és inter­pre­ta­ble, està fixada. I l’ordi­na­li­tat és molt clara: estem en una posició en el rànquing de renta per càpita, i quan haguem pagat a Espa­nya no podem que­dar per sota d’aquesta posició. I això es torna a trans­for­mar en una xifra. Són esculls amb el PSC, algu­nes vega­des amb ERC i ICV d’espec­ta­dors pas­sius.

¿La xifra resulta de que­dar-se tota la cis­te­lla d’impos­tos que per­toca a la Gene­ra­li­tat, menys el fons de suficiència?
Par­lant d’aques­tes coses podem arri­bar a des­pis­tar la gent, que no té per què enten­dre-hi. Al final, el que es pot enten­dre és quants diners gua­nya Cata­lu­nya. Per això és impor­tant pac­tar una xifra, per saber quants diners volem gua­nyar en aquest model de finançament. Que evi­dent­ment no poden ser tots de cop, perquè l’Esta­tut ja dóna tres anys per arri­bar a la xifra final, que també tindrà la seva evo­lució en funció de com vagi l’eco­no­mia. Com millor va l’eco­no­mia, més ingres­sos. Una part passa per l’evo­lució de l’acti­vi­tat econòmica, i una altra per com es recom­po­nen els diners entre les auto­no­mies i entre l’Estat cen­tral i les auto­no­mies.

I el PSC no ho veu igual?
Un dels grans pro­ble­mes que tenim amb el PSC és que ells volen que el sis­tema sigui gene­ra­lit­za­ble per a tot Espa­nya. Que el que es pacti amb Cata­lu­nya acabi ser­vint per a Múrcia, Extre­ma­dura, Cas­te­lla-Lleó, Anda­lu­sia i les altres. Nosal­tres diem: el sis­tema pot­ser es podrà gene­ra­lit­zar, o no, però no ha de ser una obsessió. Però, en tot cas, l’Esta­tut ens dóna la pos­si­bi­li­tat de fer un pacte bila­te­ral.

Fa la sen­sació que cada par­tit es vul­gui jus­ti­fi­car dient que no és el cul­pa­ble de la falta d’uni­tat...
És més sen­zill. Si hi ha acord, dòmino. I acord vol dir: model, xifra i estratègia con­junta a Madrid...

...inclou per tant els pres­su­pos­tos.
Home, jo entenc que sí... Com a mínim inclou si s’accepta el model o no s’accepta el model. Ara, si al final no hi hagués acord a Cata­lu­nya, l’obli­gació del govern de la Gene­ra­li­tat és nego­ciar igual­ment amb Madrid. No pot ser excusa per no fer res. Que negociïn, i nosal­tres, des de l’opo­sició, valo­ra­rem si, d’acord amb el que hem defen­sat, l’acord és bo o no és prou bo o és dolent. Si CiU hagués bus­cat la rup­tura, des de fa qua­tre mesos hem tin­gut mil pos­si­bi­li­tats. Per exem­ple, el 9 d’agost, quan es va incom­plir la data per part del Par­tit Soci­a­lista i del govern soci­a­lista espa­nyol, hauríem pogut estri­par les car­tes. Era molt jus­ti­fi­ca­ble, perquè no es com­plia un pre­cepte legal fixat a l’Esta­tut. I no ho vam fer, ens vam arre­man­gar també durant l’agost i vam estar nego­ci­ant amb el tri­par­tit i Eco­no­mia. Hem tin­gut mil opor­tu­ni­tats per tren­car l’acord i no ho hem fet. Però això té uns límits i arriba un moment que hi ha d’haver solu­ci­ons.

¿Creu que el govern uti­litza la uni­tat per a un altre objec­tiu?
A vega­des tinc la sen­sació que la crida a la uni­tat és més fictícia que real. El pre­si­dent José Mon­ti­lla faria bé de no con­fon­dre la lle­ial col·labo­ració de CiU amb donar-li un xec en blanc per fer el que vul­gui.

¿Si no hi ha acord al debat de política gene­ral de la set­mana vinent, segui­ran bus­cant l’acord?
Sí. En el debat de política gene­ral no tren­ca­rem la pos­si­bi­li­tat de l’acord en abso­lut, però expli­ca­rem, perquè ara ja convé, en qui­nes con­di­ci­ons dona­rem suport al govern de la Gene­ra­li­tat. Com a mínim, que l’opinió pública sàpiga qui­nes con­di­ci­ons posa CiU, si es cons­tata que la pro­posta cata­lana entre el tri­par­tit i CiU no és pos­si­ble. Si després de 4 mesos nego­ci­ant a Cata­lu­nya no hi ha pos­si­bi­li­tat de posar-se d’acord, CiU té dos camins: o tren­quem tot suport al govern, que seria legítim, però no l’aga­fa­rem, o diem en qui­nes con­di­ci­ons li donem suport. I aga­fa­rem aquest. Si es com­plei­xen, tin­dran el nos­tre sí i els nos­tres vots a Madrid i a Cata­lu­nya. Si no, jut­ja­rem la nego­ci­ació que hagi fet el govern.

Al juliol va dinar en pri­vat amb Mon­ti­lla. Allà van acor­dar la uni­tat?
Les coses pri­va­des que puguem fer el senyor Mon­ti­lla i jo no les comento. Si són pri­va­des, són pri­va­des. Hem tin­gut una certa relació, però de moment no ha donat fruits. Sí que ens hem posat d’acord per pro­po­sar els can­di­dats al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, però no en el finançament.

Quina ha estat la dar­rera vegada que ha par­lat amb Mon­ti­lla?
Fa bas­tan­tes set­ma­nes.

És indi­ca­tiu?
[Silenci.]

¿Hi ha la pos­si­bi­li­tat que pacti el finançament amb Zapa­tero com l’Esta­tut?
No. Cap pos­si­bi­li­tat. En el moment de l’Esta­tut, o bé CiU assu­mia aque­lla res­pon­sa­bi­li­tat o no l’assu­mia ningú. El pre­si­dent Pas­qual Mara­gall estava abso­lu­ta­ment qüesti­o­nat pel seu par­tit. Ara el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat con­trola el par­tit. No té sen­tit que assu­mim el lide­ratge que no ens per­toca. I encara menys després de cons­ta­tar que el PSOE incom­pleix els seus com­pro­mi­sos.

¿Si hi ha un mal finançament vota­ran con­tra els pres­su­pos­tos gene­rals, tot i la crisi?
No és mal­grat la crisi, és pre­ci­sa­ment per la crisi. La crisi té con­seqüències soci­als i qui hi ha de fer front és la Gene­ra­li­tat i les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes amb els ins­tru­ments que li per­to­quen.

Però els empre­sa­ris, per exem­ple, deuen tenir interès en un acord en els pres­su­pos­tos i en les mesu­res...
Per fer front a la crisi, els pres­su­pos­tos són un ins­tru­ment, però no l’únic. Hi hau­ria d’haver un con­junt de mesu­res per donar un mis­satge de con­fiança. Però la inca­pa­ci­tat del govern espa­nyol per fer front a la crisi és mani­festa.
Quina con­fiança pot merèixer un govern que nega la pròpia crisi? Quina con­fiança pot merèixer un pre­si­dent que vagi on vagi es dedica a dir que Espa­nya és el millor del món? El pro­blema ja no és només la xifra dels pres­su­pos­tos. Hi ha un pro­blema de com­pli­ment amb Cata­lu­nya. Hi hau­ria d’haver mesu­res creïbles i valen­tes per llui­tar con­tra la crisi. I, tres: per votar els pres­su­pos­tos es neces­sita con­fiança en aquell que els exe­cuta. I La con­fiança que tenim en aquest govern és per­fec­ta­ment des­crip­ti­ble.

Dema­nen al PSC que no voti els pres­su­pos­tos, que és com fer-los caure, si el PP no els vota. ¿No és pit­jor això en temps de crisi?
Depèn. Perquè si no hi ha con­fiança en com pot resol­dre la crisi aquest govern, ja és igual que aquest govern hi sigui com que no. I per defen­sar els interes­sos de Cata­lu­nya se li han d’ense­nyar les dents a Zapa­tero, si cal. L’objec­tiu no és tom­bar els pres­su­pos­tos, sinó que com­pleixi amb Cata­lu­nya. Si no com­pleix, no els podem aju­dar, i direm que no.
Però, qui més està dis­po­sat a fer-ho?

El PNB no...
El PNB no són cata­lans. No podem pre­ten­dre que els bas­cos ens resol­guin els pro­ble­mes de Cata­lu­nya. Aquí hi ha un par­tit que té 25 dipu­tats i dos minis­tres a Madrid que es diu PSC. Doncs aquest és el prin­ci­pal res­pon­sa­ble de resol­dre bé els pro­ble­mes.

És millor el PP per resol­dre la situ­ació?
La millor solució seria una CiU amb capa­ci­tat d’incidència a tot arreu, també a Madrid. I no dic en el govern de Madrid, dic a Madrid. CiU ha sigut clau en el canvi de política econòmica a fi de bé, gover­nant a Cata­lu­nya i influint a Madrid.

Gover­nar a Madrid està des­car­tat?
No està des­car­tat ni acor­dat.

Ha notat algun canvi a ERC?
El líder actual és el mateix que abans, perquè abans hi manava Joan Puig­cercós i ara també. Fa de mal valo­rar perquè qual­se­vol cosa que digui es pot malin­ter­pre­tar. Entre CiU i ERC hi hau­ria d’haver un esce­nari de pocs retrets mutus i d’acció con­junta –no dic de govern con­junt– per defen­sar els interes­sos de Cata­lu­nya. El finançament és una opor­tu­ni­tat d’or davant un PSC que sovint té un peu al PSOE i un altre a Cata­lu­nya. Però depèn més dels diri­gents d’ERC que de nosal­tres.

Però ha notat algun canvi?
Amb ERC no vull con­tri­buir a crear una ficció, que en aquest país ja en tenim massa. No fem un altre suflé. Més que suflés decla­ra­tius, es tracta d’iden­ti­fi­car temes con­crets on la pressió con­junta de CiU i ERC sig­ni­fi­qui una bona defensa dels interes­sos de Cata­lu­nya i arros­se­gui el govern a posi­ci­ons de més ambició naci­o­nal: finançament, reacció davant una sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, iden­ti­tat, llen­gua, mit­jans de comu­ni­cació... L’un des del govern i l’altre des de l’opo­sició. No es tracta de recla­mar governs con­junts, sinó acció con­junta. Ara: és evi­dent que en la mesura que el PSC està al cap­da­vant de totes les ins­ti­tu­ci­ons, CiU ha de tenir una via de relació i diàleg cons­truc­tiu amb el PSC per influir en les deci­si­ons. No és el mateix un PSC anant per lliure que un PSC obli­gat a seguir el ritme impo­sat per CiU i ERC.

ERC no fa feina per la uni­tat?
No dic que no facin feina. Però si ERC té la clau del govern, com ells matei­xos han dit, es pot fer ser­vir perquè el govern faci el que ha de fer. La clau s’ha de fer ser­vir en els moments claus i el finançament és un moment clau per fer ser­vir la clau. Però no dic en aquest moment encara si la uti­lit­zen o no la uti­lit­zen, perquè no vull intro­duir cap ele­ment de mal rot­llo.