l'entrevista
“La violència a El Salvador té arrels estructurals”
Vostè va apostar per un canvi radical en la seva vida, abandonant l'exèrcit per passar al FMLN. Què el va impulsar?
En l'exèrcit vaig viure les meves primeres inquietuds polítiques. Quan em vaig adonar que pertanyia a una institució que reprimia sistemàticament el meu poble em vaig replantejar les coses. Vaig participar activament en el cop d'estat de 1979, que va fracassar perquè els mateixos militars el van dinamitar des de dins. Aquest fracàs va ser un moment crucial del procés a El Salvador i del meu propi procés personal, ja que em va portar a trencar amb l'exèrcit i ingressar a la guerrilla.
Llavors van venir dotze anys de guerra en què Francisco Mena es va transformar en el comandante Manolo. Què en queda, d'aquella figura?
Queda el resultat d'un procés personal profund i transcendent, un home nou. Manolo és la millor versió de Francisco en aquella etapa crucial de la meva vida. Davant la realitat que vivia el meu país, crec que vaig fer allò correcte. Tot i els enormes costos socials i familiars, tots hi hem sortit guanyant, en el procés de transformació social que viu El Salvador.
Dues dècades després dels acords de pau, la reconciliació nacional encara continua pendent. Per què?
La reconciliació sempre serà un objectiu. Vint anys de governs d'Arena, un partit de la dreta més retrògrada, encara ho han retardat més. Per a nosaltres la memòria històrica és fonamental. Un reconeixement de la veritat i donar veu al sofriment de totes les víctimes és l'únic camí. Tots hem de reconèixer els errors comesos. Des de diferents organitzacions de la societat civil s'està treballant molt activament en aquest sentit i aquesta ha de ser també la tasca del nou govern d'esquerra que dirigeix el país.
El Salvador és un dels països més violents del món. Acabada la guerra, la violència va passar a ser patrimoni de les maras i de les bandes de carrer. Què hi ha al darrere de tanta violència?
La violència és sens dubte el problema més greu que ha heretat el govern de Mauricio Funes. Entre les seves causes hi ha la profunda polarització de la societat salvadorenca, la pobresa i les desigualtats després de tants anys de política repressiva. No podem oblidar que la nostra història té antecedents d'una profunda violència estructural assentada en un model social excloent i repressiu que des de final del segle XIX han mantingut els governs militars. Això va generar un model de societat que prioritza la violència com a via de resolució de conflictes. En aquest context cal situar les maras, un fenomen social molt complex que s'ha potenciat al llarg de vint anys perquè no s'ha considerat un problema social. Aquests joves han estat utilitzats pel crim organitzat i el narcotràfic, que en els últims vint anys s'han infiltrat en les institucions de l'Estat.
D'altra banda, la violència ha representat un negoci enorme per a les empreses de seguretat, fet que ha reduït l'interès per eliminar-la, ja que són empreses a mans de militars i membres del partit Arena. Tampoc es pot oblidar la violència masclista, profundament arrelada a la societat salvadorenca.
L'arquebisbe Romero continua sent la referència?
El coneixia personalment i va ser un dels formadors de la meva consciència. Els que el van matar no s'adonaven que era impossible eliminar-lo i el van convertir en un símbol de la lluita. Era un sant de veritat.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 24-09-2010, Pàgina 21
- El Punt. Barcelona 24-09-2010, Pàgina 21
- El Punt. Camp de Tarragona 24-09-2010, Pàgina 21
- El Punt. Comarques Gironines 24-09-2010, Pàgina 23
- El Punt. Penedès 24-09-2010, Pàgina 21
- El Punt. Maresme 24-09-2010, Pàgina 21
- El Punt. Vallès Occidental 24-09-2010, Pàgina 21