Política

Balanç de legislatura

Medi Ambient

La Moreneta al poder

L'episodi que va portar al límit l'abastament d'aigua a Catalunya i la paciència a la conca del Ter va marcar la gestió del Departament de Medi Ambient i Habitatge

La legislatura ha acabat amb l'aprovació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, que va esmenar un error històric als aiguamolls del Baix Empordà

L'augment de la recollidaselectiva és un dels èxits, si bé no s'ha completat el mapa d'instal·lacions

El Ter ha estat un dels pro­ta­go­nis­tes indis­cu­ti­bles, tant per bé com per mal, d'aquests últims qua­tre anys pel que fa a la gestió del Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent i Habi­tatge. L'epi­sodi de la sequera entre el 2007 i el 2008 va mar­car l'acció de la con­se­lle­ria per a tota la legis­la­tura, i va obli­gar a acce­le­rar tot un seguit d'acci­ons enca­mi­na­des a garan­tir el sub­mi­nis­tra­ment d'aigua pota­ble de l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, la que es podia veure més afec­tada en cas d'haver-hi res­tric­ci­ons. La sequera també es va fer notar molt inten­sa­ment a les comar­ques giro­ni­nes, d'una banda perquè va durar molt més que a la resta de la conca de la Muga, i de l'altra perquè va posar en pri­mera línia del debat el trans­va­sa­ment del Ter. La pri­o­rit­zació de l'abas­ta­ment urbà que va com­por­tar el decret de sequera va dei­xar amb l'ai al cor els regants per la por de per­dre les colli­tes. També va fer excla­mar els sec­tors més eco­lo­gis­tes pel con­tinu incom­pli­ment del cabal mínim del riu, men­tre el sec­tor turístic patia per les reper­cus­si­ons que podien com­por­tar res­tric­ci­ons en plena tem­po­rada. Com a resul­tat va sor­gir la Pla­ta­forma pel Ter, que va aglu­ti­nar des d'agents econòmics fins als ajun­ta­ments, pas­sant pels esmen­tats eco­lo­gis­tes i page­sos. Men­tres­tant, el depar­ta­ment bus­cava aigua sota les pedres recu­pe­rant vells aqüífers i fins i tot la por­tava amb vai­xell des d'Alme­ria. L'aposta per la des­sa­li­nit­zació va arri­bar tard perquè la del Prat, l'obra des­ta­cada del govern en gestió de l'aigua, no es va estre­nar fins al juliol del 2009. En tot cas, la sequera es va aca­bar quan el con­se­ller de Medi Ambi­ent i Habi­tatge, Fran­cesc Bal­ta­sar, va recu­pe­rar les velles tra­di­ci­ons d'anar en pro­cessó a dema­nar ajuda divina. En una visita a Mont­ser­rat, va apro­fi­tar per dema­nar aigua a la More­neta, i al cap de pocs dies plo­via a bots i bar­rals. El mira­cle va fer que el govern pogués res­pi­rar, i des d'ales­ho­res els pan­tans de les con­ques inter­nes han estat sem­pre a uns nivells ele­vats. Però la situ­ació tam­poc s'ha apro­fi­tat per replan­te­jar un model basat en des­sa­li­nit­za­do­res, una de les solu­ci­ons més cares, ni per pro­mul­gar un pacte naci­o­nal de l'aigua per redis­tri­buir el volum de recur­sos hídrics entre el ter­ri­tori. En tot cas, sí que el Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent s'ha com­promès amb el retorn de cabal del Ter, un com­promís que avui dia com­par­tei­xen tots els par­tits polítics i que marca una reducció del trans­va­sa­ment gai­rebé a la mei­tat en l'horitzó 2015.

El Parc Natu­ral del Montgrí

L'aigua ha estat un dels temes recur­rents durant aquests qua­tre anys. L'altre ha estat la gestió dels espais natu­rals. Durant l'últim govern s'ha fet un pas enda­vant en la redacció de plans espe­ci­als, de gestió i de deli­mi­tació de mol­tes de les zones pro­te­gi­des de les comar­ques giro­ni­nes, uns docu­ments que han de faci­li­tar el dia a dia, l'obtenció de recur­sos i també mar­car uns objec­tius més clars per al futur d'aquests espais. Les Gavar­res, l'Alta Gar­rotxa i les mun­ta­nyes de Begur són alguns exem­ples de les zones PEIN que han acon­se­guit des­en­ca­llar la seva situ­ació nor­ma­tiva. El més des­ta­cat ha estat, però, la cre­ació d'un altre parc natu­ral, el del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. El procés no va ser sen­zill per l'opo­sició d'ajun­ta­ments com ara Pals i l'Escala i de sec­tors com l'agrícola, que denun­ci­ava un inter­ven­ci­o­nisme exces­siu en la futura gestió dels con­reus. En tot cas, el mes de maig pas­sat el Par­la­ment, amb el suport del govern, va donar llum verd al parc, de més de 8.100 hectàrees, una part de les quals marítimes a l'entorn de les Medes. Les modi­fi­ca­ci­ons introduïdes en aspec­tes com ara la gestió de les zones agrícoles van pro­pi­ciar un major suport final a la llei per part del ter­ri­tori, per exem­ple amb la incor­po­ració de l'Ajun­ta­ment de l'Escala. El parc natu­ral va repre­sen­tar com­ple­tar la pro­tecció dels aigua­molls de tot l'Empordà, una vella assig­na­tura pen­dent des que el 1983 es va dei­xar fora del parc l'àrea del Baix Ter.

Ener­gia i resi­dus

El Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent ha col·labo­rat amb el d'Eco­no­mia en la defi­nició de les zones on s'han de situar els parcs eòlics, con­cen­trats a l'Alt Empordà. La seva ubi­cació va gene­rar una tem­pesta política en no coin­ci­dir amb les recla­ma­ci­ons de les admi­nis­tra­ci­ons locals, però en tot cas es va poder resol­dre a finals de legis­la­tura un altre dels punts que s'arros­se­ga­ven feia uns quants anys. El nou model energètic ha estat una les ban­de­res d'ICV, amb una posició clara­ment contrària a la MAT. La reducció i el reci­clatge de resi­dus n'ha estat un altre. La pro­moció de la reco­llida selec­tiva és un dels grans èxits del depar­ta­ment dels últims anys, ja que de ser gai­rebé ine­xis­tent s'ha pas­sat a més d'un 28% el 2009, unes dades que s'han acom­pa­nyat d'infra­es­truc­tu­res noves –planta de Solius, com­ple­tar ins­tal·laci­ons a Pedret i Marzà...–, però que n'ha dei­xat altres de molt impor­tants per resol­dre, com ara les de Girona.

La gestió natural
Aquests últims anys s'ha avançat en la planificació i definició dels documents de gestió de molts dels espais naturals, una vella assignatura pendent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.