anàlisi
Les finances dels ajuntaments
S'espera que els pròxims dies el govern català acabi el degoteig d'anuncis de retallades pressupostàries. S'espera que el president Artur Mas doni un cop de timó en format optimista. S'espera que el govern estatal faci més cas als experts, que projecti un pla energètic i abandoni idees de dubtosa eficàcia com la dels 110 quilòmetres per hora. S'espera que el govern català i l'espanyol solucionin les males finances dels ajuntaments. S'espera que l'anomenada classe política faci la feina.
No hauria de ser així. L'anomenada societat civil va fer les seves primeres passes democràtiques en les eleccions municipals del 1979 i aquesta anomenada societat civil acabarà essent el motor de la recuperació.
Que les finances de la Generalitat estan seques, que s'hagi estirat més el braç que la màniga perquè sovint no hi ha hagut més remei, no en té la culpa cap ciutadà. Tampoc el ciutadà té la culpa que els ajuntaments estiguin sense ni un cèntim i que alguns tinguin dificultats aquest any fins i tot per patrocinar la festa major.
Els alcaldes probablement estan carregats de raó. Necessiten un millor finançament, més liquiditat per funcionar i atendre les demandes.
Curiós i sarcàstic és el missatge de l'exalcalde de Jerez de la Frontera, Pedro Pacheco, que torna a ser candidat a l'alcaldia d'aquesta localitat andalusa i ha definit l'època viscuda d'aquesta manera: “Un ajuntament ha de fer tot el que degui i deure tot el que faci”... La seva reflexió és populista tot i que de ben segur que algun altre alcalde s'hi afegiria.
És un fet que la vida privada i pública s'encareix, un fet que estarà al centre del debat de les pròximes eleccions municipals, en què l'anomenada societat civil haurà d'intervenir cada dia més per no fiar-ho tot a mans de les anomenades classes polítiques...