Açò qui ho paga?

És famosa l'exclamació de Josep Pla, quan de nit li mostraven Nova York tota encesa: “I açò qui ho paga?”. És el mateix que diuen els ciutadans de Silla, quan veuen que ha passat el temps i la sorprenent bastida de la porta de l'església continua en peus, acumulant dia a dia l'import de la factura de la seua precipitada erecció i del seu lloguer... I el temps va passant... I açò qui ho paga, o millor dit, qui ho pagarà? Qui es fa responsable de la factura? El retor, que sembla que es renta les mans? L'alcalde Baixauli, ja en via morta, però que fou qui ordenà plantar-la? L'autor de l'informe alarmista sobre l'estabilitat de la façana de l'església, o siga l'arquitecte Boronat? L'autor del “projecte” arquitectònic de la seua construcció?

Aquests dies de falles, quan la plaça estava més a vessar de fallers i falleres de paisà i d'uniforme, de veïns i de visitants, l'alta i orgullosa bastida, desafiant tota la lògica de la història i tota la histèria municipal, impassible als trons i les carcasses i a tota la música, segurament també es feia la mateixa pregunta: qui pagarà to el que estic costant?

Els candidats a governar Silla, o a restar a l'oposició, hauran de posicionar-se: si accepten el criteri de Baixauli, la factura l'haurà de pagar l'Arquebisbat, que és el propietari; si, pel contrari, accepten les raons eclesiàstiques, ho haurà de pagar l'Ajuntament, perquè és qui ordenà la seua erecció. O siga, un dilema, però que s'haurà de resoldre, encara que hi ha veïns que pronostiquen que no es resoldrà mai i que la bastida s'hi quedarà per a sempre.

Una via intermèdia, que proposà en el seu moment l'anterior alcalde, Josep Pitarch, que consistia a crear una comissió mixta de l'administració, de l'església i de ciutadans per a cercar ajuts per a la restauració de l'edifici, fou desestimada per l'actual consistori i, en conseqüència, pel rector i pel Vicari Episcopal. Pitarch no ha volgut opinar, “ja ho vaig fer quan em corresponia, ara les explicacions les hauran de donar uns altres”, i ens diu que ho lamenta molt més pel perill que corren les pintures de Vicent López.

En efecte, no sols la façana, sinó tot l'edifici s'ha de revisar i restaurar, especialment les pintures, que estan deteriorant-se cada dia. Així que no sols s'ha d'aclarir que paga les despeses de la bastida, sinó qui afronta la restauració de l'església. A un més i mig de la campanya electoral és de suposar que tots els partits hauran d'opinar perquè el problema és públic. Mentrestant i com si a la plaça li haguera caigut a sobre una maledicció, enguany la falla del Poble s'ha contagiat de la mateixa febre i també ha hagut de ser apuntalada i protegida, perquè amenaçava de caure.