Setmana explosiva
LA PLACETA DEL RACÓ
La darrera setmana municipal es recordarà com la de més alta tensió dels trenta dos anys de democràcia, tant que els nervis estan fent explotar a tothom: els polítics en actiu, tant del govern, com de l'oposició; els polítics en expectativa de destí, o siga els candidats; els funcionaris multifacials; els empresaris adscrits, de neteja i d'aigües; les associacions subsidiades o no; fins i tot el retor de la parròquia. No cal dir que les empreses amb factures pendents de cobrar encara estan pitjor dels nervis. En definitiva, la legislatura s'acaba i tot està pendent o per l'aire.
Probablement, on millor s'aprecia la situació és entre els alts funcionaris, entre el secretari, la policia municipal, l'arquitecte, els tècnics, els funcionaris contractats a dit que tenen els dies contats... Les porres entre els treballadors de la casa es decanten pel PP, malgrat que una gran majoria s'han beneficiat de les arbitrarietats de Baixauli. Però, com de fet aquest polític ja no pinta res, els deutes de gratitud prescriuen amb la seua desaparició i molts d'ells ja respiren la llibertat i ho celebren aproximant-se al que creuen guanyador, perquè sempre han jugat a cavall guanyador. Ja es veié en les passades eleccions sindicals que s'estava operant un canvi de tendència.
Fa uns dies saltà la notícia que l'empresa de la neteja no pagava els seus treballadors, perquè no cobrava de l'ajuntament. Una notícia similar que aparegué a la premsa fa mig any no li agradà a l'empresari, molt amic de Baixauli, però com ara tot s'ha acabat, tot va per l'aire i ara li sembla ve que se sàpiga. De manera pareguda, l'empresa de les aigües potables, que tants favors li ha fet a l'alcalde en agraïment a la contractació que obtingueren en el seu moment, li ha dit prou i en conseqüència l'ajuntament ha començat a posar obstacles a la seua gestió.
Les associacions estan també en peu de guerra, molt alarmades, pel tracte de favor que han rebut les falles; les falles, però, no estan contentes, malgrat els famosos casals inacabats que els ha regalat l'alcalde, perquè pensen que són un regal enverinat, ja que s'han de fer càrrec d'acabar les obres; els clubs esportius també s'han rebel·lat i s'han organitzat en una associació per a defensar-se de l'ajuntament; els pescadors s'han quedat sense Port; els ciclistes no accepten un carril-bici tan suïcida com el que els han fet... Enfront de l'ajuntament està l'església i el retor té la bastida, que ordenà plantar l'alcalde, a la porta i no sap qui l'ha de pagar; com tant ell, com el seu antecessor Salvador Martorell, com el mateix vicari episcopal aparcaren la proposta de fer una fundació per a restaurar l'església, que es presentà al públic en época de don Fernando, i se'n passaren al bàndol baixaulista, ara tenen el pecat a la porta de casa i no saben com empassar-se'l.
Finalment, l'equip de govern ha començat a esquinçar-se. Segons la informació que teníem fins ara, sols el regidor d'esports Vicent Navarro havia donat senyals de passar-se de bàndol, però segons ha informat el regidor de joventut i informàtica Antonio Benaches, també ho ha fet ell i “alguns més”. Precisament ara s'ha sabut que la nova executiva socialista volia recuperar a Benaches i a Lara Zaragozà, però que finalment desistiren; cal dir que la regidora d'obres i serveis prové d'una escissió comunista, seguint els passos de Navarro. Entre bambolines, alguna regidora ha anat plorant i tractant de justificar-se per les cases amigues, sense atrevir-se a plantar cara formalment. Per acabar-ho d'arreglar, la caixa municipal està buida, de manera que els creditors estan angoixats.
Però, fent com si no passara res, l'alcalde que “volia el poble”, segons el seu eslògan electoral i que finalment no ha volgut ningú, o siga Baixauli, continua decidint a la desesperada. De moment vol fer un Ple tres dies abans de les eleccions. Alguns punts de l'ordre del dia són dubtosos, malgrat que compta amb la complicitat del nou secretari amb qui, pel que es veu, fa bona lliga. Els partits de l'oposició ja han advertit que aniran amb l'ull viu. O siga que el final de la legislatura no és com la d'una lliga de futbol de les més fortes, però s'assembla.