‘Post festum'....

Diu­menge pas­sat, fins avançada la nit, l'eufòria pre­sidí les reu­ni­ons dels grups elec­to­rals gua­nya­dors, en locals ali­ens a la seu del par­tit, amb fami­li­ars, amics i mili­tants addic­tes. Tot i gua­nyar, men­tre el nom­bre d'ele­gits no era sufi­ci­ent per for­mar l'Ajun­ta­ment sense altres for­ces, els caps de llista i direc­tius del par­tit no es dei­xa­ven veure. En haver fet el recompte d'una part impor­tant dels vots i man­te­nir una distància còmoda amb el segon, no es pogué parar l'entu­si­asme con­tin­gut de la gent que aplaudí fer­vo­ro­sa­ment l'apa­rició del cap de llista, pre­su­mi­ble alcalde del poble o ciu­tat. Molts no podien cri­dar amb la boca plena de truita de patata del refri­geri ofert als assis­tents. He dit truita de patata d'inèrcia, ja que les trui­tes ser­vi­des en aques­tes oca­si­ons no tenen gust de res. El ner­vi­o­sisme d'aque­lla hora i mitja de resul­tat incert es va aca­bar donant la cara, no sense alleu­ge­rir prèvia­ment la pressió de la bufeta dels orins i fer una tru­cada a casa: “Mama! El papa diu que ja és alcalde!”, va dir el nen jove­net. “I ara què farem?”, pre­guntà.

Els petons de les dones i les abraçades dels homes, picant-se a l'esquena a la madri­le­nya, van ser a l'ordre del dia. El tri­om­fa­dor de la nit lluità entre l'emoció que l'emple­nava, la incon­te­ni­ble il·lusió d'haver asso­lit l'alcal­dia de la ciu­tat, les ganes de dir tot el que havia pre­pa­rat i que ara no recor­dava prou bé i la consciència que ara entrava de ple en un esta­tus en què rebrà tants elo­gis com tra­ve­tes. Molts ja l'espe­ren amb una petició de feina, col·locació o el que sigui a l'Ajun­ta­ment: “la nena, a qui fa poc han aco­mi­a­dat d'una ges­to­ria”; “el noi, que fa dos anys que ha aca­bat la car­rera i no troba res de res”; l'històric mili­tant, jubi­lat a una edat en què encara es poden fer coses,“una coseta per rema­tar els matins”; els que ana­ven a la llista i no han entrat, “ens hi hem fet amb les ungles: cerca un forat!”; i més. De pri­mer no voldrà dele­gar i atendrà per­so­nal­ment tots els peti­ci­o­na­ris. Haurà d'apren­dre a dir nos que sem­blin sis.

De la pas­sada muni­ci­pa­li­tat res­ten greu­ges a dot­ze­nes moti­vats per dene­ga­ci­ons fetes amb bon sen­tit o no a ciu­ta­dans: per­mi­sos d'obres, ober­tu­res d'esta­bli­ments, rètols, àtics i d'altres. “Ho tor­naré a dema­nar!”, pen­sen els afec­tats amb opti­misme.

No pas tots els par­tits ho van cele­brar. Tot just haver ini­ciat el recompte i veure els resul­tats, alguns van sor­tir dis­pa­rats cap a casa amb una truita embo­li­cada amb un retall d'un pòster de cam­pa­nya. “Apa­gueu els llums!”, digué el pre­si­dent de SI pen­sant en temps dolents. Laporta sortí per la porta del dar­rere dient: “No m'hauré pas embo­li­cat?” D'ERC es diu que Puig­cercós dubta entre posar ràpida­ment el congrés en marxa o noli­e­jar un vai­xell de càrrega i trans­por­tar el que queda del par­tit al Bra­sil, un dels tres països emer­gents actu­als. Pot­ser es podria pro­moure la inde­pendència per a la Amazònia!