“Molta gent vol ser polític per solucionar-se la vida”

En general, a tot Europa, l'electorat s'ha fet més sofisticat al llarg dels últims 50 anys. Vota més en funció de l'avaluació de la situació i de les propostes, que no pas segons la classe social i el partit. I això es deu a l'extensió del nivell d'estudis, la major mobilitat laboral i la societat de la informació. La gent és més reflexiva.

Hi ha tres tipus principals d'abstencions: l'estructural, que afecta l'individu que no se sent integrat en la societat i que ni vota mai ni fa res per participar, que és una situació difícil de solucionar; la ideològica, de persones que deixen de creure en els partits i en la política, i per reduir aquesta faria falta un canvi cultural, i la conjuntural, que es produeix quan ja se sap qui guanyarà les eleccions, hi ha una crisi galopant o molts casos de corrupció, entre altres motius possibles. En aquesta última és on es pot incidir més, perquè és més voluble i permeable al màrqueting.

Un canvi cultural no es pot fer en menys de 20 o 30 anys; són grans onades. Aquesta que vivim ara, de baix prestigi, fa 25 o 30 anys que es gesta. Cal intentar prestigiar la política i potser hi ajudaria que les notícies de corrupció es donessin quan surten les condemnes i no abans, perquè, si no, s'estén l'amenaça a tothom, i això crea desprestigi general. L'important, però, és el canvi cultural. Hi ha països on l'abstenció és pràcticament inexistent, perquè la política està prestigiada i els líders són respectats.

No és tant això com què espera el polític del seu pas per la política. En les societats occidentals, molta gent vol ser polític per solucionar-se la vida, com una sortida professional per tenir feina. Però això és molt perillós i gairebé un suïcidi, perquè quan es perden les eleccions t'has d'anar a vendre al millor postor.

És important la proposta que la gent pogués prioritzar determinats candidats dintre de les llistes. Es tracta d'un sistema de llistes amb expressió de preferència, que no afecta el nombre de diputats del partit, però sí els noms escollits. És una mesura de regeneració que faria que els diputats es prenguessin més seriosament els electors.

El del Congrés és nefast; tendeix exageradament al bipartidisme i aniquila els partits petits amb vot dispers a tot l'Estat. Aquest sistema va ser el responsable de l'aniquilació del CDS, de la que pateix IU i de la que viurà la UPyD. Al Parlament català no és tan greu, hi ha més proporció, però tot i així hi ha problemes, com ara que l'elector hi té molt poc a dir; posa la llista en un sobre i res més.