Els sindicats i la reforma laboral

Els sin­di­cats tenen tot el dret democràtic de con­vo­car una vaga gene­ral. Mal­grat que l'última que van orga­nit­zar, la pri­ma­vera del 2010, en con­tra dels ajus­ta­ments pres­su­pos­ta­ris del govern de Zapa­tero va ser un fracàs de par­ti­ci­pació. Sobre­tot perquè la vaga no va can­viar ni una coma de les seves inten­ci­ons. La pri­mera impressió és que els sin­di­cats s'han pre­ci­pi­tat. El 29-M hau­ria d'anar més enllà d'una posició en con­tra d'una dub­tosa reforma labo­ral. La reforma labo­ral té punts que són fins i tot incons­ti­tu­ci­o­nals que s'hau­ran d'esme­nar en el seu tràmit par­la­men­tari. Lla­vors, temps hi haurà per a la pro­testa con­creta d'una reforma de la qual es des­co­nei­xen els bene­fi­cis a llarg ter­mini.

Ara hi ha un males­tar gene­ra­lit­zat en con­tra d'una situ­ació que ve de lluny. Un males­tar que es pot con­fon­dre amb una reforma que encara no ha vist la llum. Dos exem­ples que no tenen res a veure amb la reforma labo­ral del govern del PP, i menys amb la con­vo­catòria de vaga gene­ral, i que gene­ren tensió són els següents. D'una banda, hi ha empre­sa­ris que estan moles­tos amb l'admi­nis­tració pública perquè no els paga a l'hora i lla­vors tam­poc ells poden pagar els seus proveïdors i tre­ba­lla­dors. D'altra banda, tenim que els joves seguei­xen en pre­cari amb reforma o sense, amb la trista sen­sació que és un fet assu­mit per la soci­e­tat. El 2005 l'atur juve­nil ron­dava el 20% i ara quasi arriba al 50%. La joven­tut millor pre­pa­rada de la història té les pit­jors pers­pec­ti­ves des de la Tran­sició.

En tota l'etapa democràtica, els sin­di­cats de tre­ba­lla­dors han tin­gut un paper des­ta­cat en les millo­res soci­als; des de la seva apor­tació als con­ve­nis fins a haver acon­se­guit sous i fei­nes més dig­nes per als tre­ba­lla­dors. Però d'un temps ençà s'han ins­tal·lat només a favor d'aquells que tenen feina. En el cas que la vaga no faci reti­rar el pro­jecte de reforma labo­ral, els sin­di­cats hau­ran de replan­te­jar-se el seu paper en època de crisi.