Fills de Nuevos Ministerios

A Madrid, els ciutadans que són madrilenys –a Madrid també n'hi ha– s'indignen sovint quan des de Catalunya s'invoca l'espantall de “Madrid” per al·ludir, en realitat, a l'Estat espanyol, al seu aparell o a algun dels seus tentacles. El paradigma d'aquest invocat “Madrid” davant el qual els madrilenys de la ceba senten un enuig d'usurpació és el complex de Nuevos Ministerios, ubicat al passeig de la Castellana a l'altura del barri de Chamberí i seu del ministeri de Treball, però, sobretot, del ministeri de Foment, el musculat braç inversor estatal que configura el model ferroviari i aeroportuari a la pell de brau. Ideat per l'arquitecte bilbaí Secundino Zuazo Ugalde, la primera pedra del complex de Nuevos Ministerios va ser col·locada el 15 d'abril del 1933 amb Indalecio Prieto com a ministre d'Obres Públiques, i la seva culminació va arribar el 1942 en ple franquisme.

Si bé diàriament la façana de Nuevos Ministerios conviu amb els vianants de la Castellana, els seus fills administratius que depenen del ministeri de Foment i que poblen la cúpula de sigles com Aena, Adif i Renfe s'embolcallen en la discreció del càrrec a pesar de cobrar molt més que el president del govern espanyol. En una funció inèdita a les sales de Madrid, l'hotel Wellington va aplegar ahir en una sala alguns dels actors principals del cartell: Ana Pastor (ministra de Foment), Enrique Verdeguer (president d'Adif), Julio Gómez-Pomar (president de Renfe) i José Llorca (president de Ports de l'Estat).

Aplegats per Unidad Editorial en una conferència que requeria als assistents pagar 1.050 euros, els ponents van oblidar les desigualtats salarials (Pastor cobra 68.981 euros anuals i els seus subordinats, 105.000 euros anuals) i van glossar de manera coordinada el reordenament de la xarxa ferroviària i l'entrada del capital privat a rodalies i als trens regionals (2013), i als TAV i trens de llarga distància (2014).

Tot i l'escalfor dialèctica als ens estatals sobre el debat del dret a decidir, Catalunya només va aparèixer en les ponències citada de forma freda en l'apartat que Foment dedica a “projectes prioritaris”. Els “prioritaris” són tres: el corredor mediterrani, el corredor atlàntic i el corredor del nord-oest. És a dir, tots.

Més enllà de paraules, però, la llei no escrita a Foment dicta que les prioritats es llegeixen als fulls de càlcul dels pressupostos. En els del 2013, el corredor mediterrani s'emporta 1.019 milions, dels quals 270 van al tercer carril de Catalunya i País Valencià i 260 milions, al tram Tarragona-frontera francesa. En canvi, el corredor nord-oest d'alta velocitat s'emporta 1.079,21 milions als comptes.

Exposats aquests números, que dibuixen amb doble bolígraf mapes ferroviaris i polítics, la ministra Pastor abandonava l'hotel Wellington sabent que en els 68.981 euros de salari hi viatja l'obligació de retre comptes, mentre els seus subordinats ho feien conscients que continuaran cobrant els 105.000 euros de sou emparats i ocults darrere el topònim “Madrid”.