“Els camins són el nostre maldecap”

Sí, el prin­ci­pal mal­de­cap que tenim són els camins. Són unes infra­es­truc­tu­res que mirem que esti­guin bé perquè són indis­pen­sa­bles per als des­plaçaments dels veïns. Durant els anys de bonança econòmica vam inver­tir molt en els camins bàsics, en les qua­tre pis­tes que ver­te­bren el muni­cipi.

Sí, aquest és l'objec­tiu, el que passa és que no hi arri­bem. Pensa que tenim més de cent quilòmetres de camins. Al vol­tant d'uns 25 ja estan asfal­tats o for­mi­go­nats; en aquest cas, cada deu anys, més o menys, has de fer-hi un man­te­ni­ment. Tenir-los en con­di­ci­ons se'ns emporta una part molt impor­tant del pres­su­post.

La majo­ria de cases del muni­cipi son molt dis­per­ses, excepte els nuclis de Fares, el Torn. Això també difi­culta la comu­ni­cació i relació de la població. Depèn molt de la franja d'edat. La gent que ha vis­cut tota la vida a Sant Fer­riol, la gent més gran, que nor­mal­ment han fet de pagès, no els par­lis de cap altra cosa! També els de 30 anys per amunt, que ja no tenen la casa com acti­vi­tat agrícola sinó com a residència i prou. Tots aquests sí que tenen sen­ti­ment de per­ti­nença a una comu­ni­tat, grup, un poble. Peró en moments pun­tu­als, quan real­ment ha cal­gut, el veins del muni­cipi han demos­trat la seva unió i la seva capa­ci­tat de reacció.

Sí, i de fet vam ser dels pio­ners a la Gar­rotxa en el tema dels allot­ja­ments rurals. A finals de la dècada dels vui­tanta es va obrir el pri­mer esta­bli­ment d'aquest tipus, a Coll de Jou, a la Miana. Va ser un inici i des d'ales­ho­res altres han obert nego­cis de turisme rural: allot­ja­ments, cases de colònies, dos hotels de qua­tre estre­lles, res­tau­rants... L'entorn natu­ral que tenim és prou interes­sant perquè el sec­tor pros­peri.

Evi­dent­ment. Però nosal­tres solem dir que no depe­nem de Besalú sinó dels ser­veis que ofe­reix Besalú. No té sen­tit, per exem­ple, que Sant Fer­riol tin­gui una àrea bàsica de salut si ja n'hi ha una a Besalú; o que nosal­tres tin­guem una escola –mal­grat que seria molt interes­sant que la tinguéssim, com anys enrere– i n'hi hagués una altra a Maià i una altra a Beuda, havent-hi la de Besalú.

Crec que és pos­si­ble i que seria con­ve­ni­ent que hi fos, per com­par­tir ser­veis i eco­no­mit­zar recur­sos. Des de fa poc, arran de la crisi, es torna a par­lar molt de man­co­mu­nar ser­veis a tot el país, però hem de pen­sar que Besalú, Beuda, Maià i Sant Fer­riol vam ser-ne pre­cur­sors. Quan ningú no en par­lava, nosal­tres ja estàvem tre­ba­llant-hi. El que passa és que, per dife­rents motius, no s'acaba de for­ma­lit­zar. En qual­se­vol cas, pot­ser no exis­teix una man­co­mu­ni­tat de manera ofi­cial, però a la pràctica fun­ci­o­nem com si hi fos. Col·labo­rem en el man­te­ni­ment de l'escola, per exem­ple, i fem ser­vir tots el mateix CAP, entre altres coses. De totes mane­res, seria interes­sant tenir-la cons­tituïda com a enti­tat per tal d'acon­se­guir recur­sos, això sí.

El de l'any vinent és d'uns 190.000 euros. És una xifra simi­lar a la d'aquest any.

No. Tenim una por­tada d'aigües a dos veïnats, inclosa en el pla d'obres i ser­veis, però no la volem exe­cu­tar fins que la Gene­ra­li­tat no ens garan­teixi la seva part del pres­su­post. En total, aques­tes obres pugen a uns 300.000 euros. El que no podem fer és que­dar a deure als proveïdors, hem de com­plir els ter­mi­nis que marca l'Estat.

Tenim un deute, però no és gaire impor­tant. Pre­ci­sa­ment es va ori­gi­nar per una sub­venció que encara no ens ha arri­bat del tot. Van ser unes obres de fa dos anys a l'entorn de l'església de Sant Fer­riol, de 200.000 euros de pres­su­post, dels quals 100.000 es cobrien amb fons Feder, 70.000 euros amb diners de Política Ter­ri­to­rial i la resta, de l'Ajun­ta­ment. Els de Feder han arri­bat només en part i vam haver de dema­nar un crèdit per com­plir amb els proveïdors. Després d'aque­lla experiència, vam deci­dir que, si no tenim els diners, no fem res. Cal­dria exe­cu­tar aque­lla por­tada d'aigües i pot­ser ho hauríem d'haver fet temps enrere, però no teníem recur­sos per afron­tar-ho tot i vam donar pri­o­ri­tat al con­di­ci­o­na­ment de camins.