Política

JOSEP MASMITJÀ

ALCALDE DE SANT FERRIOL (CIU)

“Els camins són el nostre maldecap”

És partidari de compartir serveis amb els municipis veïns, com s'està fent ara

Per no endeutar-se, el consistori no pensa fer cap més inversió si no té una garantia que les subvencions es cobraran

Josep Masmitjà Guinart, advocat nascut el 1959, és dels alcaldes més veterans en el càrrec de la demarcació: l'ocupa des del 1991. És militant de CDC. El seu municipi té uns 225 habitants, repartits en un terme de 42 quilòmetres quadrats.
El seu muni­cipi és molt extens i té la població molt dis­persa. Aquest fet els deu com­por­tar unes pro­blemàtiques espe­ci­als, no?
Sí, el prin­ci­pal mal­de­cap que tenim són els camins. Són unes infra­es­truc­tu­res que mirem que esti­guin bé perquè són indis­pen­sa­bles per als des­plaçaments dels veïns. Durant els anys de bonança econòmica vam inver­tir molt en els camins bàsics, en les qua­tre pis­tes que ver­te­bren el muni­cipi.
L'ideal seria tenir-los pavi­men­tats.
Sí, aquest és l'objec­tiu, el que passa és que no hi arri­bem. Pensa que tenim més de cent quilòmetres de camins. Al vol­tant d'uns 25 ja estan asfal­tats o for­mi­go­nats; en aquest cas, cada deu anys, més o menys, has de fer-hi un man­te­ni­ment. Tenir-los en con­di­ci­ons se'ns emporta una part molt impor­tant del pres­su­post.
I tenint en compte la dis­persió dels veïns, el sen­ti­ment iden­ti­tari de poble, es con­serva?
La majo­ria de cases del muni­cipi son molt dis­per­ses, excepte els nuclis de Fares, el Torn. Això també difi­culta la comu­ni­cació i relació de la població. Depèn molt de la franja d'edat. La gent que ha vis­cut tota la vida a Sant Fer­riol, la gent més gran, que nor­mal­ment han fet de pagès, no els par­lis de cap altra cosa! També els de 30 anys per amunt, que ja no tenen la casa com acti­vi­tat agrícola sinó com a residència i prou. Tots aquests sí que tenen sen­ti­ment de per­ti­nença a una comu­ni­tat, grup, un poble. Peró en moments pun­tu­als, quan real­ment ha cal­gut, el veins del muni­cipi han demos­trat la seva unió i la seva capa­ci­tat de reacció.
M'ima­gino que de mica en mica l'eco­no­mia de Sant Fer­riol s'ha anat decan­tant cap al sec­tor ser­veis.
Sí, i de fet vam ser dels pio­ners a la Gar­rotxa en el tema dels allot­ja­ments rurals. A finals de la dècada dels vui­tanta es va obrir el pri­mer esta­bli­ment d'aquest tipus, a Coll de Jou, a la Miana. Va ser un inici i des d'ales­ho­res altres han obert nego­cis de turisme rural: allot­ja­ments, cases de colònies, dos hotels de qua­tre estre­lles, res­tau­rants... L'entorn natu­ral que tenim és prou interes­sant perquè el sec­tor pros­peri.
Sant Fer­riol no depèn molt de Besalú?
Evi­dent­ment. Però nosal­tres solem dir que no depe­nem de Besalú sinó dels ser­veis que ofe­reix Besalú. No té sen­tit, per exem­ple, que Sant Fer­riol tin­gui una àrea bàsica de salut si ja n'hi ha una a Besalú; o que nosal­tres tin­guem una escola –mal­grat que seria molt interes­sant que la tinguéssim, com anys enrere– i n'hi hagués una altra a Maià i una altra a Beuda, havent-hi la de Besalú.
Pre­ci­sa­ment des de Besalú es va impul­sar una man­co­mu­ni­tat, però el pro­jecte està atu­rat. Creu que seria pos­si­ble crear-la?
Crec que és pos­si­ble i que seria con­ve­ni­ent que hi fos, per com­par­tir ser­veis i eco­no­mit­zar recur­sos. Des de fa poc, arran de la crisi, es torna a par­lar molt de man­co­mu­nar ser­veis a tot el país, però hem de pen­sar que Besalú, Beuda, Maià i Sant Fer­riol vam ser-ne pre­cur­sors. Quan ningú no en par­lava, nosal­tres ja estàvem tre­ba­llant-hi. El que passa és que, per dife­rents motius, no s'acaba de for­ma­lit­zar. En qual­se­vol cas, pot­ser no exis­teix una man­co­mu­ni­tat de manera ofi­cial, però a la pràctica fun­ci­o­nem com si hi fos. Col·labo­rem en el man­te­ni­ment de l'escola, per exem­ple, i fem ser­vir tots el mateix CAP, entre altres coses. De totes mane­res, seria interes­sant tenir-la cons­tituïda com a enti­tat per tal d'acon­se­guir recur­sos, això sí.
Quin pres­su­post tenen?
El de l'any vinent és d'uns 190.000 euros. És una xifra simi­lar a la d'aquest any.
Pre­ve­uen alguna inversió?
No. Tenim una por­tada d'aigües a dos veïnats, inclosa en el pla d'obres i ser­veis, però no la volem exe­cu­tar fins que la Gene­ra­li­tat no ens garan­teixi la seva part del pres­su­post. En total, aques­tes obres pugen a uns 300.000 euros. El que no podem fer és que­dar a deure als proveïdors, hem de com­plir els ter­mi­nis que marca l'Estat.
L'Ajun­ta­ment està endeu­tat?
Tenim un deute, però no és gaire impor­tant. Pre­ci­sa­ment es va ori­gi­nar per una sub­venció que encara no ens ha arri­bat del tot. Van ser unes obres de fa dos anys a l'entorn de l'església de Sant Fer­riol, de 200.000 euros de pres­su­post, dels quals 100.000 es cobrien amb fons Feder, 70.000 euros amb diners de Política Ter­ri­to­rial i la resta, de l'Ajun­ta­ment. Els de Feder han arri­bat només en part i vam haver de dema­nar un crèdit per com­plir amb els proveïdors. Després d'aque­lla experiència, vam deci­dir que, si no tenim els diners, no fem res. Cal­dria exe­cu­tar aque­lla por­tada d'aigües i pot­ser ho hauríem d'haver fet temps enrere, però no teníem recur­sos per afron­tar-ho tot i vam donar pri­o­ri­tat al con­di­ci­o­na­ment de camins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.