Torna el mètode Rajoy
El president espanyol resta protagonisme al pla sobiranista, mentre La Moncloa retalla l'autogovern
La llei d'unitat de mercat fa preveure més topades competencials
Torna el mètode Rajoy, que consisteix a ignorar, minimitzar i intentar desacreditar el procés sobiranista mentre, simultàniament, s'utilitza tota l'artilleria de l'Estat per procurar desmantellar el model competencial a bocins, fins que no en quedi ni una engruna. Aquesta va ser l'actitud des de l'Onze de Setembre, que es va mantenir fins a la campanya del 25-N, quan el president espanyol es va decidir a saltar a l'arena política per atacar amb duresa els moviments del govern català. Els comicis van mostrar el Rajoy més combatiu, però el revés de les urnes a l'oferta electoral d'Artur Mas va tornar a situar el cap de l'executiu espanyol en el terreny institucional, des d'on practica el menysteniment públic per evitar un excés de protagonisme de les reivindicacions catalanes. Una mostra d'això han estat els moviments dels últims dies durant els quals, mentre que Rajoy recuperava el to neutre i es feia el desmenjat davant la resolució aprovada pel Parlament –donant-li un valor zero–, el Consell de Ministres ahir posava sobre la taula una de les iniciatives compromeses pel PP durant la campanya electoral i que des de Catalunya s'esperaven amb més recel: la llei d'unitat de mercat.
Tanta pressa es tenia per visualitzar el cop amb el qual pretén contrarestar l'efecte de la resolució, que el gabinet ministerial va decidir donar el vistiplau a a una de les reformes estel·lars de la legislatura en absència del seu cap de files –de viatge oficial al Perú i Xile– i sense donar oportunitat de presentar-la al seu artífex, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, que participa en el Fòrum de Davos.
“Aquesta és una norma de les que fan país”, proclamava satisfeta la vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en el moment de donar a conèixer un projecte dissenyat per eliminar la proliferació de normatives autonòmiques –imposant la llicència única per comercialitzar béns i serveis a tot l'Estat– i que fa preveure invasions competencials per totes bandes i topades territorials de gran magnitud. Es crea, doncs, una nova font de conflictes, si bé el conseller de la Presidència subratllava que la Generalitat no es tanca en banda a la llei si de veritat serveix per fomentar l'economia productiva. Abans de fer un pronunciament més a fons, el govern esperarà a saber-ne la “lletra petita”.
“No harmonitzem”
I mentre el govern català es mostrava especialment prudent, la Junta d'Andalusia carregava amb duresa contra una norma a la qual atribueix una important invasió competencial, a la qual considera “un autèntic atemptat” contra els consumidors.
Sigui com sigui, una cosa és l'esperit de la llei –que atribueix poder a l'Estat per fer i desfer, sobretot en cas de conflicte entre territoris– i l'altra la posada en escena que es va voler fer des de La Moncloa. Sens dubte, les declaracions de la número dos de l'executiu del PP despistaven. Ahir tocava contemporitzar negant el que s'intuïa clarament des del primer moment en què es va anunciar l'impuls de la llei. “No es tracta d'harmonitzar ni de recentralitzar”, reblava la vicepresidenta. Tot el contrari, el projecte estatal “afecta les competències autonòmiques en positiu”; perquè les protegeix, concloïa.
Àmbit lingüístic
Tant és així que, en el seu afany de fer veure que no trepitgen ulls de poll, va assegurar que, en contra del que preveien anteriors esborranys, la llei ha decidit no atacar la normativa dels territoris amb llengua pròpia –una decisió que no ha agradat gens en determinats ambients empresarials i als sectors més ultres del PP– i deixa l'etiquetatge al que estableixi la UE en aquesta matèria, que no és especialment sensible a les directrius catalanes.
“Beneficia Catalunya”
També va arribar a assegurar que Catalunya –juntament amb el País Basc i Madrid– serà una de les més “beneficiades” per la llei, perquè és un dels territoris amb més indústria, comerç i serveis. L'explicació de Sáenz de Santamaría és molt simple: quan una empresa vulgui operar a diferents territoris, les diferents administracions d'arreu de l'Estat hauran d'acceptar i aplicar la normativa de l'autonomia d'origen de la societat que ofereix un servei. Però feta la llei, feta la trampa. I aquesta norma de funcionament es contradiu amb el fet objectiu que l'Estat exercirà d'àrbitre per fixar les regles del joc generals i podrà impugnar decisions d'un determinat territori que les contradiguin a través de la Comisión Nacional del Mercado y la Competencia (CNMC). Finalment, l'encarregat de coordinar el Consell per a la Unitat de Mercat serà el ministre Cristóbal Montoro.
Aplaudiment del món empresarial
Les cambres de comerç, la CEOE, Cepyme, les grans superfícies comercials i, en conjunt, les principals entitats que representen la patronal espanyola van rebre amb força satisfacció una mesura que havia estat llargament demanada per diverses entitats del sector de l'empresa i el comerç tant en un àmbit estatal com internacional, que denunciaven la proliferació de normes que obstaculitzaven el lliure mercat i desincentivaven la inversió. De fet, Sáenz de Santamaría posava l'exemple que un mateix fabricant es veia obligat a fer setze versions d'un mateix producte o que d'altres havien de modificar l'etiquetatge per especificar diferents aspectes de la composició en funció de la norma autonòmica de cada mercat. Per tot plegat, La Moncloa es vantava dels efectes positius que pot aportar en els pròxims deu anys l'anunciada simplificació i la imposició d'una llicència única: 1.500 milions d'euros de creixement anual durant els pròxims deu anys.
