Guerra bruta

L'Estat espa­nyol ha acti­vat tots
els recur­sos de l'apa­rell esta­tal

Sense grans estratègies inno­va­do­res, tot s'acce­lera, s'ampli­fica i con­flu­eix cro­nològica­ment després que el poble català es plantés i reclamés mas­si­va­ment l'estat propi l'11 de setem­bre pas­sat. D'ales­ho­res ençà, l'Estat espa­nyol ha acti­vat totes les alar­mes per con­tra­res­tar amb el poderós apa­rell polític, judi­cial i mediàtic les aspi­ra­ci­ons cata­la­nes. En els últims mesos s'ha inten­si­fi­cat la per­se­cució lingüística, amb el minis­tre Wert i els tri­bu­nals com a punta de llança; l'ofec finan­cer a la Gene­ra­li­tat con­ti­nua i s'accen­tua, igual que el recurs sis­temàtic al Cons­ti­tu­ci­o­nal per limi­tar l'auto­go­vern.

Alhora, la política cata­lana s'ha començat a enra­rir amb un reguit­zell de casos d'espi­o­natge d'ope­reta, les sos­pi­tes de presència crei­xent dels ser­veis d'intel·ligència i una sen­sació d'incre­ment del nom­bre de casos de cor­rupció, que, inde­pen­dent­ment de la seva inne­ga­ble existència, estadísti­ca­ment es man­te­nen en les pro­por­ci­ons habi­tu­als. L'Estat espa­nyol no només impe­deix l'exer­cici democràtic del dret a deci­dir, sinó que sem­bra
de mines el camí.