Freud consulta Catalunya

Sigmund Freud ha tornat a la Terra. El pare de la psicoanàlisi vivia molt bé al Planeta carquinyoli mamella orella d'infantesa que va perdre un partit de futbol a l'escola. Freud torna perquè li han rebentat el negoci. Li han esbotzat el divan, i tot el catàleg d'inconscients histèrics i neuròtics. Freud es pot quedar sense feina i sense la seva filla més estimada: la senyoreta psicoanàlisi. Ara la neurona surt disparada: li hagués hagut de fer cas aquell juliol de 1938, quan va conèixer Dalí. El català s'escorria de ganes que el neuròleg llegís les seves teories sobre el mètode paranoic crític. Freud es va espantar i va dir que Dalí era un “fanàtic”. Ara no ho faria. Perquè ara, com està escrit a l'entrada del museu Dalí: “El pensament català rebrotà sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.” Ho va dir el pare inconscient de Dalí, el filòsof Francesc Pujols.

L'imperi austrohongarès on va néixer Freud es va esfumar i la Catalunya de Dalí continua viva i posa els bigotis dalinians en hora: data i pregunta. El surrealisme català s'ha tornat realista. Vol sortir del seu divan etern de cadira de bova a la fresca, del seu hamletisme d'espardenya, del seu Dr. Jekyll i Mr. Hyde de pa sucat amb oli.... No en tinguin cap dubte: ara sortirà tot. Tot el que duem dins. Tot el que portem al rebost de la nostra vida de talps i formigues. La consulta no és només democràcia i llibertat, la consulta és també la consulta del metge. Podem superar els nostres trastorns mentals. Podem. No tingueu por. Per això ho farem per partida doble: perquè som tartamuts, banyuts i uns capatassos de la vida: enmig de tot. Ara: dieu-ho dos cops, perquè el món us senti, perquè Freud es curi i torni al més enllà, i sobretot perquè nosaltres puguem fer les paus amb els morts i amb els que han de néixer. Ja ho va dir Francesc Pujols, el nostre pare inconscient: “La veritat és la reproducció de la realitat.” I això SíSí, que és així.