Estimat avi: disculpa que et molesti de la teva eterna i celestial activitat, però és que aquí, a la terra, a la teva estimada terra, l'hem feta grossa. No, el Barça no ha tornat a guanyar la copa d'Europa. Ara ha passat una cosa diferent de la que em va motivar l'última carta. Seu i escolta, i vigila no et caigui l'escuradents que sempre portes a la boca. Resulta que, per primera vegada a la història, Catalunya votarà si vol continuar formant part d'Espanya. Sí, quan vas morir et pensaves que no ho veuríem mai, però mira, aquí ens tens. Tampoc hauries dit mai que el Guardiola portaria el Barça d'Atenes a Ítaca i mira com van anar les coses. Ei, no tinguis por, que ja ens coneixem. Ja sé que la primera cosa que et ve al cap és la Guerra, com tu li'n deies, sense el cognom de Civil. No fa pinta que surtin els tancs, això ja no es porta. Ara en diuen FLA i, en lloc de llançar bombes, tanquen l'aixeta dels diners. Encara més, vull dir. Es dóna el cas que els que no volen la independència, en comptes de fer campanya pel no a la independència, la fan pel no a la consulta. Ja veus, el tarannà demòcrata de tota la vida. En fi, no et vull molestar més, només vull dir-te que t'enyoro molt i que m'agradaria que fossis aquí el 9 de novembre. Dóna records als teus admirats Macià i Companys, digue'ls que es deixin de barallar, que aquí els seus besnéts polítics han après la lliçó i han anat tots a l'una. Ja que hi ets, envia records al Carrasco i Formiguera, al Trias Fargas, al Pere Esteve, al Solé Tura i al Guti. I quan se'ls passi l'enrabiada, al Pallach i al Lluch. El dia 9 de novembre ens en recordarem, de tots ells, i jo de tu. Però –i no te m'ofenguis- si no t'importa votaré pensant en els meus fills. Tu em vas ensenyar que procurés sempre el millor per a ells. I amb una mà al cor, però l'altra a la mà, això és el que faré.