“Seré el primer alcalde que anirà a les eleccions amb la ciutat aixecada”

En una àgora, la d'ahir, on el debat es va elevar a estones a nivells gairebé existencialistes, fins al punt d'arribar a discutir el concepte noucentista de ciutat, també va haver-hi marge per analitzar qüestions més pròpies de la política domèstica dels quatre alcaldes convidats.
El de Barcelona, Xavier Trias, es va referir amb el seu to desimbolt habitual a la situació de minoria política en què es troba a l'Ajuntament de Barcelona, i que s'ha traduït en una execució a destemps de les inversions previstes en el pla de mandat.

“Tot em va amb retard i seré el primer alcalde que anirà a les eleccions amb la ciutat aixecada”, va manifestar Trias, amb una cita que es visualitza amb la imatge actual de la ciutat –Glòries, passeig de Gràcia, Mitre, Paral·lel o passeig de Sant Joan, entre tantes altres– empantanegada per les obres. Acabar-les, per tant, és una prioritat d'aquest tram final de mandat, juntament amb “aconseguir que Barcelona generi activitat econòmica”. “Em passo el dia buscant inversors –va afegir– perquè, després, això reverteixi en atenció social, encara atraiem gent del voltant que ho posa malament, circumstància que a mi no em preocupa”, va afegir el batlle barceloní, en una frase que sintetitza el seu discurs polític: necessitat de generar riquesa, per revertir-la amb finalitat social.

Aquesta equació, d'arrels indissimuladament socialdemòcrates, també és aplicable en grans esdeveniments com el Congrés Mundial del Mòbil. “L'important és ser capital del mòbil, no fer només el
congrés”, va reflexionar, abans de reblar el clau: “L'error més gran que pot fer una societat és creure que les tecnologies només són útils per a les administracions, i no per a les persones.” Aquesta aposta estratègica per les denominades smarts cities no només ha de posicionar, però, la capital catalana al món, sinó que ha de repercutir en la promoció i el progrés del conjunt del país. I res millor que una anècdota per il·lustrar la formula: “Si el senyor Zuckerberg –el creador de Facebook– em demana on pot anar amb la seva dona, jo li diré que vagi a El Celler de Can Roca.” La marca Barcelona no pot renunciar a un actiu com el del restaurant gironí. I a la inversa.

Les adversitats presents, personificades en la crisi o la desafecció política, són reptes més que presents als quals s'han d'enfrontar les administracions locals. I Trias, ara mateix, té més d'una patata calenta per torejar. “Tenim un problema –va reflexionar–, i és que durant molt temps no hem dit la veritat a la gent. Hem anat donant serveis i més serveis i hem fet un dèficit colossal.” Per si feia falta explicitar-ho, es referia, per descomptat, a l'enrenou sobre les noves tarifes del transport públic, i que ha generat una onada de protestes a la ciutat.

“Jo m'he trobat amb més de 500 milions de deute a TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) i que ningú vol pujar tarifes, i jo tampoc, però explicar aquesta situació seriosament, costa.” Un malestar general que, en el cas dels ajuntaments, s'ha vist aguditzat per les mesures de contenció de la despesa decretades per Rajoy: “Se'm critica per haver privatitzat el castell de Montjuïc, però és l'única manera de posar-hi més gent a treballar.”