Ventafocs desencisada

Els canals de la tele­visió pública ita­li­ana eme­ten, des de fa un parell de mesos i de manera molt seguida, llargs anun­cis en què es pretén trans­me­tre un mis­satge precís als ciu­ta­dans: “Europa t'estima, estima Europa.” La publi­ci­tat gover­na­men­tal mos­tra dramàtiques imat­ges de guerra men­tre una veu en off recorda amb emoció els par­ti­sans que van llui­tar con­tra Hit­ler i que van vèncer Mus­so­lini, i acaba amb un “Units som més forts”. Itàlia, tra­di­ci­o­nal­ment euro­pe­ista, tem la potent onada d'euro­es­cep­ti­cisme arreu del con­ti­nent que con­di­ci­o­narà les pròximes elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu.

El nivell d'euro­pe­isme dels ita­li­ans està en un mínim històric: només un 30% diuen que con­fien en la Unió Euro­pea. Amb aquest pano­rama, tots els par­tits, sense excepció, basen la seva cam­pa­nya a inten­tar seduir els euro­escèptics. Fins i tot el Par­tit Demòcrata (PD), l'únic gran par­tit que es declara euro­pe­ista en els seus esta­tuts, ha uti­lit­zat mis­sat­ges crítics amb la UE i ha evi­tat fer pro­cla­mes neta­ment euro­peis­tes. El pri­mer minis­tre, el demòcrata Mat­teo Renzi, va dir a l'abril, sor­tint de reu­nir-se amb el seu homòleg anglès, David Came­ron: “Nosal­tres volem una Europa millor, amb més Itàlia, no pas més Europa.”

El mis­satge de Renzi és molt sem­blant al lema de cam­pa­nya de Força Itàlia (FI): “Més Itàlia a Europa i menys Europa a Itàlia.” Sil­vio Ber­lus­coni no s'ha pogut pre­sen­tar com a can­di­dat a les euro­pees perquè està inha­bi­li­tat per haver defrau­dat Hisenda. Tot i estar en decadència, però, con­ti­nua sent el líder de la dreta ita­li­ana. I l'anti­eu­ro­pe­isme de l'ex-Cava­li­ere és furi­bund. El seu adver­sari prin­ci­pal durant la cam­pa­nya és Europa i, en con­cret, Ale­ma­nya. “Més Itàlia, menys Ale­ma­nya”, es pot lle­gir en els car­tells elec­to­rals de FI. Però el mag­nat no es limita a dir que “tot és culpa de la del pan­dero gros” –refe­rint-se a Angela Merkel–, sinó que uti­litza totes les armes ima­gi­na­bles per atiar l'anti­pa­tia cap als ale­manys. Fa uns dies va dir que, “per als ale­manys, els camps de con­cen­tració no van exis­tir mai”. L'ex-Cava­li­ere “és un per­so­natge menys­pre­a­ble capaç només de gene­rar odi”, va res­pon­dre Mar­tin Schulz. I fins i tot Jean-Claude Junker, el can­di­dat dels Popu­lars euro­peus, als quals està ads­crit FI, va renyar Ber­lus­coni i li va exi­gir que demanés dis­cul­pes. L'iso­la­ment polític del mag­nat en l'àmbit euro­peu és cada vegada més palès.

Fra­te­lli d'Itàlia, escissió d'extrema dreta de FI, i el par­tit xenòfob Lliga Nord també han fet una cam­pa­nya basada en l'anti­eu­ro­pe­isme amb car­tells com “Euro no, pri­mer Itàlia” (els pri­mers) i “Prou immi­grants i prou Europa” (els segons).

Però si hi ha un par­tit que encarna per excel·lència l'anti­eu­ro­pe­isme és el Movi­ment 5 Estre­lles (M5E) de Beppe Gri­llo. L'excòmic té la mirada posada en aques­tes elec­ci­ons des de fa temps, i els son­de­jos el situen segon, dar­rere del PD i molt per sobre de FI. Gri­llo ha apro­fi­tat l'avi­nen­tesa per retor­nar als esce­na­ris. És a dir, els mítings del líder del M5E són de paga­ment. Amb una mit­jana de 30 euros l'entrada, el genovès ha recor­re­gut el país amb un espec­ta­cle titu­lat Te la do io, l'Europa! (‘Te la dono jo, l'Europa!'). Serà la pri­mera vegada que el M5E arri­barà al Par­la­ment Euro­peu, i Gri­llo no des­carta aliar-se amb els par­tits d'extrema dreta anti­eu­ro­peis­tes com ara el Front Nati­o­nal francès. “Si tenen punts en comú amb el nos­tre pro­grama, no veig per què no”, afirma.

Itàlia, que va aco­llir a la seva capi­tal la redacció del pri­mer trac­tat fun­da­ci­o­nal de la UE, s'ha dese­na­mo­rat d'Europa, asfi­xi­ada per les polítiques d'aus­te­ri­tat dic­ta­des des de Brus­sel·les i ofesa per la pèrdua de pes polític a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. La sen­sació gene­ral queda plas­mada en una frase que durant aquesta cam­pa­nya han repe­tit polítics de tots els par­tits, de Renzi a Ber­lus­coni: “Itàlia s'ha can­sat de ser la ven­ta­focs d'Europa.”