Política

Tretze alcaldes expulsats

El mandat que acaba al mes de maig ha suposat canvis d'alcaldia en tretze poblacions a causa de mocions de censura

La de Barcelona és la demarcació amb més relleus, mentre que a la de Tarragona no n'hi ha hagut cap

La crisi i la llei de trànsfugues han reduït el nombre de mocions

No tots els alcal­des que van ser esco­llits a les urnes l'any 2011 aca­ba­ran el man­dat en el càrrec. Alguns relleus han estat en vir­tut de pac­tes de govern que han fet que dos par­tits es repar­tis­sin l'alcal­dia. També hi ha hagut dimis­si­ons per cau­ses judi­ci­als, com la de l'alcalde de Saba­dell, Manuel Bus­tos (PSC), o per motius polítics, com el de Bena­vent de Segrià, Josep Maria Palau (PP). Però hi ha un altre fac­tor que ha estat deter­mi­nant a l'hora de pro­moure can­vis en la bat­llia: les moci­ons de cen­sura. Aquest és un meca­nisme que s'usa per expul­sar un alcalde si hi ha majo­ria sufi­ci­ent que hi esti­gui d'acord i que s'aplica, o bé perquè l'equip de govern està en mino­ria –cosa que faci­lita que l'opo­sició sumi for­ces– o bé perquè algun grup que està al govern n'aban­dona un altre i s'alia amb l'opo­sició.

Durant aquest man­dat, se n'han arri­bat a pre­sen­tar tretze a tot Cata­lu­nya. Una dada que és infe­rior a la d'altres man­dats i que té el màxim expo­nent en el pri­mer any de l'actual etapa muni­ci­pal és que només es van pre­sen­tar dues moci­ons de cen­sura els dotze pri­mers mesos: la Bis­bal d'Empordà i Begues. En el man­dat del 2007 al 2011, durant el pri­mer any se'n van regis­trar tretze, el total d'aquest man­dat que ara acaba. Segons els experts con­sul­tats per aquest diari, hi ha hagut dos fac­tors que han estat deter­mi­nants per expli­car aquesta dava­llada. D'una banda, la crisi econòmica. La majo­ria d'ajun­ta­ments han vist com els seus recur­sos min­va­ven, alguns han hagut de tan­car ser­veis i la gestió ha estat extre­ma­ment com­pli­cada. Dit d'una altra manera, no tot­hom ha estat dis­po­sat a posar-se al cap­da­vant de l'admi­nis­tració. I, política­ment, a alguns grups de l'opo­sició els ha sor­tit més a compte dei­xar que l'equip de govern sigui el que ges­ti­oni la misèria i espe­rar temps millors per inten­tar fer el salt. El segon motiu ha estat la llei con­tra el trans­fu­guisme, que ha com­pli­cat la pre­sen­tació de moci­ons de cen­sura.

Per demar­ca­ci­ons, les comar­ques bar­ce­lo­ni­nes són les que s'empor­ten el pri­mer lloc del podi, amb deu relleus a l'alcal­dia: Vila­de­ca­valls, Teià, Sant Andreu de Lla­va­ne­res, Gallifa, Begues, Arenys de Munt, Cas­tell­terçol, Relli­nars, Sant Sadurní d'Anoia i Vall­ro­ma­nes. En segona posició se situen les comar­ques giro­ni­nes, amb la Bis­bal d'Empordà i Riells i Via­brea, men­tre que a les comar­ques de Lleida només se n'ha produït una, a Ponts. A l'altre extrem, hi ha la demar­cació tar­ra­go­nina, on no n'hi ha hagut cap durant els qua­tre anys.

De par­tit a par­tit

Si es fa un repàs de les moci­ons pre­sen­ta­des, CiU és el par­tit que més ús ha fet d'aquest ins­tru­ment per gua­nyar alcal­dies, però, per con­tra, també és la for­mació que més n'ha rebut. Les ente­ses han permès que la coa­lició naci­o­na­lista obtingués fins a set ajun­ta­ments, però n'ha per­dut qua­tre. Quant a gua­nyar-ne, ERC segueix CiU, amb tres alcal­des repu­bli­cans esco­llits, men­tre que tres for­ma­ci­ons inde­pen­dents han vist com se'ls esca­pava l'alcal­dia de les mans. ICV, la CUP i SI n'han per­dut una cadas­cuna, però no n'han gua­nyat cap.

LES XIFRES

10
mocions de censura
s'han presentat a les comarques barcelonines, la demarcació on n'hi ha hagut més.
7
alcaldies
ha guanyat CiU amb la presentació de mocions de censura, tot i que n'ha perdut quatre.

Quan CiU fa fora CiU

Les relacions personals són determinants en moltes ocasions en el funcionament dels ajuntaments. I això explica que es donin casos paradigmàtics com el de Sant Andreu de Llavaneres, on un alcalde de CiU va perdre l'any passat l'alcaldia i va passar a mans també de CiU. Bernat Graupera va ser el candidat de la formació, ja que la capçalera de la llista corresponia a UDC. Ell i una altra regidora, Sandra Carreras, van abandonar Unió per discrepàncies amb la direcció, però van passar al grup de regidors no adscrits. Finalment, es va presentar una moció de censura que va fer que Juan Manuel García –també d'UDC, però que Graupera havia expulsat del grup municipal abans d'abandonar el partit– fos proclamat alcalde. Ara governa CiU amb un pacte amb dos grups independents: el PSC, ERC i un regidor no adscrit, provinent de CDC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.