“En gran part, es votarà Àngel Ros o no Àngel Ros”

Porto onze anys d'alcalde de Lleida, quatre en bonança econòmica i set de crisi. Per tant, si em preguntem què sé fer, diria que gestionar crisis. Però malgrat aquest període de crisi, qualsevol pot veure que la ciutat ha millorat. Hem posat el focus en l'ocupació i la promoció econòmica i també en la despesa social, incloent la millora de serveis socials, com el bus i la teleassistència gratuïts per a majors de 65 anys o una reducció del 28% en la taxa d'atenció domiciliària. No hem fet un urbanisme de grans obres, però sí de proximitat i manteniment.

A diferència d'altres ciutats, la Paeria no ha reduït serveis públics malgrat que sí que ens han retallat subvencions i aportacions d'altres administracions. I aquest fet reforça encara més la teoria que qui més pateix aquesta crisi està atès per les famílies, el tercer sector i els ajuntaments.

És veritat. I n'hi ha més, com acabar el pla de l'estació. També m'hauria agradat començar les obres del Museu Morera i del nou pavelló de Fira.

Sí, però no ho vull posar com a excusa ni sóc partidari de donar les culpes als altres. Aquestes obres pendents les poso en el meu passiu del mandat.

Que ja tenim 9 centres de suport i reforç a joves, 18 escoles bressol i, sobretot, un Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari que dona feina a 1.500 persones.

Lleida necessita sòl industrial i l'ajuntament començarà a urbanitzar terrenys. De fet, ja estem redactant els projectes del nou polígon de Torreblanca i l'ampliació de El Segre fins Alcoletge.

Sí, però si no volen o no poden, començarem nosaltres en solitari a les parcel·les municipals. I després hem de ser capaços de captar empreses de fora i ajudar a desenvolupar les locals.

En un conjunt de coses, però sobretot el que busca la indústria és gent formada i ara ja en comencem a tenir. No podem estar al sector carni sense tenir Veterinària i ara en tindrem. I el mateix passa amb altres sectors, que necessitaran els enginyers que es formen a l'Escola Politècnica. Avui cal tenir sòl, aigua o comunicacions, però, sobretot, capital humà.

Lleida ha de fer ara l'evolució industrial que no es va fer als anys 50 o 60. Aleshores es pensava que amb el sector agrari ja es podia viure i, a la ciutat, amb el funcionariat i el comerç. Ara ens cal industrialitzar Lleida. I per això apostem per la formació professional dual, que recupera la figura de l'aprenent, i donem tot el suport a la UdL. De fet, la Universitat no “fabrica” els suficients professionals que es necessiten al Parc Científic. Hi ha feina i demanda.

Hem d'anar cap a un model mixt entre els diferents formats comercials. Perquè l'única venda que es perd és la que es fa a Barcelona o Saragossa. És a dir, que hem de combinar el petit comerç i el eixos i àrees comercials urbanes amb un augment de les mitjanes i grans superfícies.

És un expedient que ha d'aprovar la Generalitat i només unifica en una sola pastilla les zones comercials que s'havien projectat fa anys. Hem aturat la tramitació fins que hi hagi un consens socials i polític i, de moment, hem encarregat estudis a la UdL sobre necessitats i fluxos comercials.

No som la ciutat més cara d'Espanya com diuen alguns. De mitjana ens podríem situar a la banda mitja-alta, potser, però en neteja, per exemple, estem a la banda baixa, igual que en aigua. De tots els impostos que paga una família, només el 7% són per l'ajuntament i el 93% restant es paga a la Generalitat i a l'Estat. I aleshores cal comparar quins serveis rep el ciutadà del seu ajuntament amb només pagant un 7% dels impostos. Amb això vull reivindicar el paper dels alcaldes que amb un 7% dels impostos, fem miracles.

Portem tres anys congelant impostos i si la crisi no millora, seguirem congelant. I amb l'IBI, baixar un punt l'impost equival a mig milió d'euros menys de recaptació i al rebut dels ciutadans només resulta uns 5 euros menys a l'any. Si, per exemple, baixem un 2% l'IBI, tindrem un milió menys, que és el que la Generalitat ens ha retallat en subvencions per escoles bressol o de les places concertades pendents per centres per a gent gran al mercat de Cappont o al convent de Santa Clara.

El deute global és de 175,8 milions d'euros. L'ajuntament sol se situa en 105,8 milions i un índex del 66,6% sobre els ingressos corrents. Aquest índex pujarà al 109,2% quan incorporem el deute de l'EMU i del Centre de Negocis i Convencions (CNC). Al 2004, estàvem al 128,5% de deute i ara hem baixat al 66% La inversió ara es finança amb l'estalvi que generem i sense nou deute.

Hi estem treballant i molt i al barri antic li estem donant el tomb, amb millores urbanes, situant seus d'entitats culturals i cíviques al barri i ara amb la dinamització comercial amb el Mercat del Pla com a element emblemàtic. La Mariola pateix un envelliment de la part més antiga del barri i un excessiu percentatge d'okupació que degrada el barri. Ara és el barri que més em preocupa i ocupa i amb la Generalitat haurem de fer algun pla o llei de barri per rehabilitar aquesta part antiga. De fet, ja he plantejat al conseller Santi Vila la necessitat de promoure polítiques de suport a les parts antigues de les ciutats i els barris i per adequar polígons industrials.

És l'objectiu, perquè assegura una estabilitat que ara és necessària. Cal estabilitat i més en períodes de canvis socials i aquesta l'assegura un govern fort.

Passi el que passi parlaré amb tothom, amb majoria o sense. Amb l'actual situació estic molt satisfet dels acords als que hem arribat amb CiU i per això crec que seria bo fer-los extensiu a altres llocs, com la Diputació o el Consell del Segrià.

Parlaria amb tothom, no només amb CiU, però podria estar bé buscar consensos a les institucions supramunicipals per orientar els serveis, sobretot als petits municipis. Però per buscar aquests acords parlaria amb les forces que ens són més properes.

Crec que el PSC limita ara amb CiU, ERC i ICV i veig més llunyans al PP, la Crida, el Comú o Ciutadans.

Depèn dels vots que treguin. La veritat, però, és que alguns es pensaven que seria fàcil i s'ha demostrat que no.

L'efecte Marta Camps ha produït una forta cohesió al grup i sense la número 2 natural ha facilitat la continuïtat.

Tres regidors no repeteixen perquè ells ja em van dir que no continuarien per decisió pròpia i ja m'ho van anunciar fa temps, anys en algun cas.

Té efecte i que parlin malament d'un segur que erosiona, però a la vegada aquesta situació també ha generat un sentiment de solidaritat. La veritat és que mai seré capaç d'entendre com va ser capaç de denunciar a la fiscalia Anticorrupció una sèrie de coses i fer com si res durant mesos amb mi i la resta del grup municipal.

Per erosionar sí, però no crec que se centri la campanya en això. De tota manera, segur que aniran sortint coses, com quantes paelles m'he menjat, perquè ella (Marta Camps) té totes les factures, les va signar totes!

Crec que la gent, en gran part, té clar que estan votant Àngel Ros o no Àngel Ros. Plebiscit potser no seria la paraula. Crec que hi ha gent que vol que segueixi sent alcalde i altres volen que ho sigui en una situació debilitada i jo he de transmetre durant la campanya que es bo que hi hagi estabilitat política i que a l'ajuntament hi ha suficients elements de control i també una oposició.

Als pobles petits, segur que la persona. I a les grans capitals, el partit, tot i que el cap de llista hi influeix. A Lleida, crec que pesa més la persona que el partit.

L'ajuntament de Lleida ha obtingut la màxima puntuació en transparència per part de la Generalitat i d'un organisme de transparència internacional. Els ciutadans també tenen un alt nivell d'informació i hi ha molts controls interns i externs. Alguns reclamen una auditoria, però és que ja estem auditats permanentment per part de l'Estat, que ens demana informes financers cada tres mesos. I mai, han trobat res Si Anticorrupció investiga és perquè una persona ha denunciat una sèrie de coses, no perquè cap cos nacional ni institució hagi trobat mai res.