Merkel exigeix quotes per als refugiats

“Si no hi ha un repartiment equitatiu dels refugiats, alguns tornaran a qüestionar l'espai de lliure circulació de Schengen. I això no és el que volem”, va advertir ahir Angela Merkel, que necessitava donar resposta a la crisi dels refugiats i al rècord de 800.000 sol·licitants d'asil que espera Alemanya aquest any. Va ser una frase enmig d'una conferència de premsa plena a vessar, com solen ser les que fa la cancellera abans o després de les vacances, aquest cop centrada en el drama humanitari dels refugiats.

Cal una resposta a escala europea, que, segons el parer de Berlín i de París –segons Merkel, aquesta serà la proposta de l'eix francoalemany als socis–, consistirà en un repartiment per quotes d'aquest contingent humà.

Alemanya sap que li pertoca, per volum de població i riquesa, el percentatge més alt –de fet, ja acull més refugiats que cap altre país de la UE–. Però vol un compromís que li permeti, a escala interna, frenar les pressions del populisme dretà, cada cop més present a la vida pública, com va viure ella mateixa, la setmana passada, en la visita a un centre de refugiats a l'est del país, assetjat per la ultradreta.

Va ser una visita tardana, enmig de l'allau de crítica per la falta d'un toc d'autoritat de Merkel a la crisi dels refugiats. Durant setmanes, la cancellera havia deixat parlar de la qüestió els seus ministres o portaveus. De retorn de vacances, va decidir-se a visitar el centre identificat amb els atacs ultradretans als centres d'asilats –200, en els primers sis mesos de l'any– i va deixar que li caiguessin alguns insults xenòfobs d'alguns ciutadans que l'esperaven.

“Respondrem amb tolerància zero a la xenofòbia”, va insistir ahir Merkel, per a qui el problema no són els insults contra ella o els seus ministres –“un polític ha d'estar preparat per rebre insults en un país on es respecta el dret d'expressió”, va dir–. “Els drets humans són universals i formen part de la identitat europea. Si deixem que es trenqui aquest vincle perdrem l'Europa que coneixem”, va continuar, en un preàmbul d'uns vint minuts, abans de donar pas al torn de preguntes, que, en un 80% i durant una hora llarga, van girar al voltant dels refugiats.

La crisi dels refugiats no és una “catàstrofe natural” com la que en altres moments ha viscut Alemanya o Europa, va dir, però cal respondre-hi amb mesures “flexibles” i “extraordinàries”, com s'ha fet quan mig país va quedar negat per les inundacions. O com les que es van aplicar per tirar endavant la reunificació alemanya, hi va afegir Merkel, amb el seu to característic quan recorda que és una ciutadana que va créixer a l'est, a qui la caiguda del mur
va canviar la vida.

Merkel va criticar tant els països que deixen passar els refugiats sense enregistrar-los –i permeten així que entrin a la UE molts ciutadans dels Balcans, a qui no correspon el dret d'asil– com els qui construeixen filats per tancar-los el pas. Només amb mecanismes correctes d'enregistrament dels refugiats es pot accelerar l'admissió o el rebuig de les sol·licituds, va dir, en al·lusió a les xifres segons les quals un 40% dels peticionaris vénen dels Balcans.

Merkel va insistir en el propòsit d'accelerar tant les expulsions dels sol·licitants sense possibilitats de ser reconeguts com a asilats com la integració dels que sí que acudeixen a la UE fugint de conflictes. Més o menys el mateix que va dir, amb tota cruesa, abans de les vacances, a una nena libanesa a qui va fer plorar perquè va explicar-li que “malauradament” no l'assistia el dret d'asil, per després tractar de consolar-la amb un parell de carícies. La història de la noia, en alemany perfecte però sense “possibilitats legals” de ser admesa a la primera economia europea, va donar la volta al món, com ahir ho va fer la frase de la cancellera en direcció als socis de la UE, als quals reclama responsabilitats compartides. És a dir, quotes.