El litoral, pendent de la carretera

Car­re­tera maleïda, a banda de ser una novel·la de Step­hen King, bé podria ser el títol d'un dels capítols més inten­sos que s'han vis­cut aquest any a la Selva. El pro­jecte del ramal de la C-32 entre Tor­dera i Llo­ret, ador­mit durant anys, va des­per­tar de la seva letar­gia abans de les elec­ci­ons muni­ci­pals, quan el con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, Santi Vila, va anun­ciar, en un acte a la bibli­o­teca de Llo­ret, que l'obra final­ment es feia, i que començaria al setem­bre. L'obra la finançaria Aber­tis, no hi hau­ria peatge, i els con­tri­bu­ents no es gas­ta­rien un duro de la but­xaca. “Ah, i és gra­tis!”, va dir al final del seu dis­curs Santi Vila. Men­tre ell, el direc­tor d'Aber­tis Auto­pis­tas, Antoni Español, i els lla­vors alcal­des de Bla­nes i Llo­ret, Josep Marigó i Romà Codina es dona­ven la mà a l'inte­rior de la bibli­o­teca i can­ta­ven les llo­an­ces de la nova infra­es­truc­tura, molt aplau­dida també pels hote­lers, a fora un petit grup de gent de l'enti­tat eco­lo­gista SOS Llo­ret, molt escèptics amb la pre­tesa mag­na­ni­mi­tat d'Aber­tis, pro­tes­tava.

Poc devien ima­gi­nar, cap dels que era a l'inte­rior de la sala, que aque­lla pro­testa s'escam­pa­ria tant i s'aca­ba­ria for­mant el monu­men­tal embo­lic en què es tro­ben els actors ara mateix. L'escep­ti­cisme entre un sec­tor de la població va créixer a mesura que pas­sava el temps, va néixer la pla­ta­forma Atu­rem la C-32, i el que per molts segu­ra­ment era només una pro­testa d'uns quants que al cap d'un temps ja ho dei­xa­rien córrer, es va aca­bar con­ver­tint en un dels temes cen­trals de la cam­pa­nya. Fins que el 20 d'abril, el ple de Llo­ret va apro­var amb el con­sens de tots els grups excepte CiU dema­nar una moratòria del pro­jecte i fer una con­sulta popu­lar. L'alcalde, Romà Codina, però, ja va dir que ell, de con­sulta sobre la C-32 no en pen­sava enge­gar cap, i pas­sava la pilota al govern que sortís de les urnes el 24 de maig. Durant la cam­pa­nya tot­hom sem­blava que tenia clar que calia fer la con­sulta, la par­ti­ci­pació era en boca de tots els can­di­dats i l'ara alcalde, Jaume Dul­sat, mani­fes­tava que s'havien d'impul­sar més con­sul­tes sobre temes cab­dals. Ja com a alcalde, es man­te­nia ferm que calia fer la con­sulta perquè així ho va acor­dar el ple, però també dei­xava anar que el que un ple pot apro­var un altre ho podia revo­car. A Bla­nes, l'apro­vació de fer una con­sulta pas­sava per ple a l'octu­bre i el 12 de novem­bre, els dos muni­ci­pis arri­ba­ven a l'acord de con­sen­suar la con­sulta. A finals de novem­bre, però, Santi Vila feia el seu ultimàtum, i mani­fes­tava públi­ca­ment que si el ter­ri­tori no es deci­dia, els diners ani­rien a una altra banda. L'ultimàtum va fer el seu efecte, i al desem­bre els alcal­des dels muni­ci­pis impli­cats –aquest cop s'hi sumen Tossa i Tor­dera– i el Depar­ta­ment van pac­tar que les obres començaran al maig, i que a més, hi hau­ria –com havien dema­nat prèvia­ment els muni­ci­pis– un ramal afe­git que arri­ba­ria fins a Canye­lles. L'anunci ja no es va fer en cap bibli­o­teca, l'acord es va pren­dre a porta tan­cada i va arri­bar a la ciu­ta­da­nia per mitjà d'un comu­ni­cat. En aquest punt, era evi­dent que la con­sulta no tenia cap sen­tit de fer-se, i final­ment el ple del 21 de desem­bre de Llo­ret l'anul·lava, enmig de crítiques de frau democràtic, en una de les ses­si­ons més ten­ses que es recorda al muni­cipi, ja que es va fer palès que a banda dels detrac­tors, els favo­ra­bles a l'obra també hi són, sense fer tant de soroll. Final­ment, doncs, les obres que havien de començar al setem­bre es pre­veu que aca­bin començant almenys vuit mesos més tard.

Men­tres­tant, a Bla­nes man­te­nen que faran la con­sulta, mal­grat que l'obra tira enda­vant, i es pre­veu per al març. A banda de la C-32, els bla­nencs han vist com el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) els tom­bava el POUM apro­vat el 2010, i estan en ple procés per refer-lo. Un altre focus de con­flicte ha estat els alda­rulls pro­vo­cats pels joves que ana­ven a dis­co­te­ques de Bla­nes, encara no aca­bat de resol­dre. El TSJC també s'ha aca­bat pro­nun­ci­ant en un altre tema, molt impor­tant en aquest cas per al muni­cipi d'Amer: els pisos Baker. Es con­firma el que ja se sabia, que els pisos es van cons­truir il·legal­ment, i la llicència d'obra és nul·la. Ara cal que el govern d'Amer, que per pri­mer cop té al mateix cos­tat de taula CDC i ERC, acon­se­gueixi que els pro­pi­e­ta­ris de l'edi­fici tor­nin a ges­ti­o­nar una llicència nova, que aquest cop sí que s'ajus­ta­ria al pla­ne­ja­ment, modi­fi­cat pre­ci­sa­ment per fer encai­xar els pisos a la lega­li­tat.

Si par­lem de pro­jec­tes per revi­ta­lit­zar el turisme, a la comarca aquest any s'ha par­lat bàsica­ment de dos: la pos­si­bi­li­tat de fer la Ryder Cup a Cal­des de Mala­ve­lla, que final­ment s'ha vist frus­trat (la cobe­jada com­pe­tició anirà a Itàlia), i el pla ope­ra­tiu de reno­vació de des­ti­nació turística de Llo­ret de Mar, que des del govern man­te­nen que avança però no es tra­du­eix en cap canvi visi­ble de moment. El finançament per als pro­jec­tes que es volen fer haurà d'arri­bar, sem­bla, per la via de fons euro­peus. Per altra banda, en l'àmbit d'ense­nya­ment s'han estre­nat, final­ment, dues esco­les llar­ga­ment recla­ma­des: Sa For­ca­nera de Bla­nes i La Benaula de Cal­des de Mala­ve­lla.