CUP: parla el territori

Avui la CUP comença a enca­rar-se cap a la decisió final sobre la inves­ti­dura o no de Mas com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Arreu del país es fan les assem­blees ter­ri­to­ri­als que hau­ran d'adop­tar la presa de posició, que demà por­ta­ran i vota­ran al con­sell polític, d'on ja sor­tirà un sí o un no clar. La CUP té tretze assem­blees ter­ri­to­ri­als que esta­ran repre­sen­ta­des al con­sell polític per 57 per­so­nes. Hi haurà 11 per­so­nes més, mem­bres del grup d'acció par­la­mentària (en què bàsica­ment hi ha les orga­nit­za­ci­ons inclo­ses en la CUP, com ara Poble Lliure, Enda­vant, Crida Cons­ti­tu­ent i Arran).

Les assem­blees ter­ri­to­ri­als de la CUP i el seu nom­bre de repre­sen­tants al con­sell polític són: Alt Ter (4), Baix Llo­bre­gat (4), Cata­lu­nya Cen­tral (4), Camp de Tar­ra­gona (5), Nord-ori­en­tal (6), País Valencià (3), Penedès (5), Ponent (5), Ter­res de l'Ebre (3). Vallès Occi­den­tal (4) i Vallès Ori­en­tal (4). La més nom­brosa és, doncs, la Nord-ori­en­tal (sols amb un repre­sen­tant més que la resta), que inclou les comar­ques giro­ni­nes i la Cata­lu­nya del Nord. En aques­tes assem­blees no hi tenen vot els dipu­tats ni els sim­pa­tit­zants ni els inte­grants de les orga­nit­za­ci­ons ja inclo­ses en el GAP.

S'ha elu­cu­brat molt sobre si hi havia orga­nit­za­ci­ons ter­ri­to­ri­als enfa­da­des amb la situ­ació de blo­queig a Mas. Fa dies el regi­dor de la CUP a Berga i can­tant de Brams, Titot Ribera, va defen­sar que la for­mació fes pre­si­dent Mas com a mal menor al cos­tat de l'alter­na­tiva, unes elec­ci­ons anti­ci­pa­des de resul­tat impre­vi­si­ble. En aquesta línia, el dia abans de l'assem­blea de Saba­dell, un cen­te­nar de regi­dors i exre­gi­dors de la CUP van fer un mani­fest en què recla­ma­ven “fle­xi­bi­li­tat” perquè la CUP i Junts pel Sí arri­bes­sin a un acord. Mirant les adhe­si­ons al mani­fest s'obser­ven algu­nes tendències: el sí a Mas és força unànime en regi­dors de la demar­cació de Lleida i Girona. També hi estan a favor càrrecs de les comar­ques de la Cata­lu­nya Cen­tral i de l'Alt Ter (Ripollès i Osona). En canvi, entre els sig­nants del mani­fest no hi ha, en gene­ral, repre­sen­tants del Camp de Tar­ra­gona, les Ter­res de l'Ebre, el Baix Llo­bre­gat o el Vallès Occi­den­tal, que, a pri­ori, sem­bla­rien més pro­pers al no, és a dir, a les tesis de la dipu­tada Anna Gabriel. Un dels neguits de la CUP és evi­tar el tren­ca­ment en muni­ci­pis de l'àrea metro­po­li­tana on ha fet pac­tes amb Podem i el perill de per­dre part d'actius del procés inde­pen­den­tista per aquesta banda. No obs­tant això, el sí i el no tam­poc són homo­ge­nis en les assem­blees ter­ri­to­ri­als. La com­ple­xi­tat de cadas­cuna d'elles –i la divisió que puguin tenir– que­darà reflec­tida en els repre­sen­tants al con­sell polític. Per exem­ple, entre els sig­nants d'aquest mani­fest a favor del sí a Mas hi ha alguns regi­dors del nord del Vallès Ori­en­tal però no de tota la comarca.

Després de l'empat “d'aritmètica diabòlica” –com el va ano­me­nar el dipu­tat Anto­nio Baños– que es va donar en l'assem­blea de diu­menge pas­sat, la for­mació ha bus­cat la manera de tro­bar una sor­tida: aquesta sor­tida implica assu­mir una decisió clara sobre la inves­ti­dura de Mas, però també inten­tar reco­sir la divisió meri­di­ana que es va evi­den­ciar a Saba­dell. Per això, mal­grat que els qua­tre esce­na­ris plan­te­jats a Saba­dell ara han que­dat reduïts a dos –ine­vi­ta­ble­ment, per forçar el des­em­pat–, els dos esce­na­ris que es por­ta­ran a votació ofe­rei­xen certa com­ple­xi­tat i, prèvia­ment, es deba­tran a fons a la recerca de “con­sens”. És una com­ple­xi­tat que intenta defu­gir la dia­triba de sí o no: el sí i el no són “crítics”, ajus­tats i dei­xen de banda qual­se­vol acord de govern.

Avui les assem­blees ter­ri­to­ri­als “només” deci­dei­xen, per tant, sobre la inves­ti­dura o no de Mas: el sí és de mínims i es plan­teja donant-li tan sols dos vots a favor i vuit abs­ten­ci­ons (una votació ajus­tada que per­me­tria fer-lo pre­si­dent però con­ti­nuar sent crítics amb “les polítiques de reta­lla­des i pri­va­tit­za­ci­ons”); el no és una trans­lació exacta de l'empat de l'assem­blea de Saba­dell (cinc a favor i cinc en con­tra, insu­fi­ci­ents per inves­tir-lo). Caldrà veure si aquesta for­mu­lació que fuig del mani­que­isme com gat escal­dat de l'aigua tèbia per­met decan­tar algu­nes posi­ci­ons granítiques tant pel sí com pel no. El sí segueix la via defen­sada per l'exdi­pu­tat David Fernàndez, a la qual s'abona l'actual número u al Par­la­ment, Anto­nio Baños.

Con­vo­ca­des a corre-cuita davant el resul­tat xocant de Saba­dell, avui, en dates com­pli­ca­des, al bell mig de les fes­tes nada­len­ques, les assem­blees s'enfron­ten a la decisió segu­ra­ment més trans­cen­den­tal que han pres mai fins ara.