“Per sort nostra, marxem”

“Em sap greu per aquells que con­ti­nu­a­ran per­ta­nyent al regne d'Espa­nya; per sort nos­tra, mar­xem”, va avi­sar el por­ta­veu d'Esquerra al Congrés, Joan Tardà, tot fent el gest amb les mans de tocar pirandó. Tardà no veu coratge ni talla d'esta­dista en Pedro Sánchez, que nega la cele­bració d'un referèndum a Cata­lu­nya, per ser pre­si­dent del govern espa­nyol, com sí que va tenir –va recor­dar– Adolfo Suárez amb la res­tau­ració de la Gene­ra­li­tat. El repu­blicà va retreure al can­di­dat soci­a­lista que en el dis­curs d'inves­ti­dura parlés de des­a­fi­a­ment i frac­tura social a Cata­lu­nya, “com si els dos mili­ons de cata­lans que van votar inde­pendència el 27-S fos­sin sub­jec­tes d'un motí sediciós”. “No en té ni idea!”, va excla­mar. “Mai el PSOE havia par­lat de des­a­fi­a­ment. S'han ren­dit, han entre­gat les ban­de­res a C's i al PP”, va lamen­tar. El por­ta­veu d'ERC va recor­dar a Sánchez “l'odi i la cata­la­nofòbia” de soci­a­lis­tes com ara Leguina o Guerra i el ribot apli­cat a l'Esta­tut, amb el recurs del PP, però també del soci­a­lista Enri­que Múgica: “Insen­sat! Creia que ens que­daríem de braços ple­gats?”.