Política

Política

El botxí de Cambó

llibre ·

L'historiador Jordi Bohigas completa la primera biografia de Salvador Albert, el candidat republicà que va aconseguir vèncer Francesc Cambó en les eleccions del 1910

A banda de l'activitat literària, Albert va mantenir la representació del districte de la Bisbal en set eleccions consecutives, i el 1931 també fou diputat a les Corts

Salvador Albert
tenia una capacitat
ben reconeguda per captivar el públic

Sal­va­dor Albert fou un polític atípic. Resulta difícil tro­bar, sobre­tot durant els anys de l'ano­me­nada Res­tau­ració Borbònica (1875-1923), un per­fil amb una tra­jectòria tan dila­tada: va acon­se­guir man­te­nir la repre­sen­tació a les Corts del dis­tricte de la Bis­bal des del 1910 fins al 1923; i després del parèntesi de la dic­ta­dura de Primo de Rivera, fins i tot va reno­var com a dipu­tat, en aquest cas en un dis­tricte que abas­tava tota la província de Girona. Mal­grat tot, la tra­jectòria d'aquest polític repu­blicà resulta força des­co­ne­guda. L'his­to­ri­a­dor Jordi Bohi­gas, que va rebre la Beca d'Estudi Pre­si­dent Irla de l'any 2015, ha acon­se­guit com­ple­tar la pri­mera bio­gra­fia d'un polític que no va tenir un inici gens sen­zill.

El 1910, com a secre­tari de la Cam­bra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, fou pro­po­sat per encapçalar la can­di­da­tura repu­bli­cana de les elec­ci­ons a les Corts. Al seu davant, va tro­bar-se un can­di­dat de pes, Fran­cesc Cambó i Bat­lle, un polític que havia acon­se­guit una nota­ble pro­jecció durant els anys de la Soli­da­ri­tat Cata­lana. No es trac­tava, doncs, d'un repte menor. Anys després, Josep Irla recor­dava “l'angoixa que passàrem per l'afront que sig­ni­fi­cava per al nos­tre lli­be­ral dis­tricte la pre­sen­tació del líder de la Lliga Regi­o­na­lista de Bar­ce­lona, que rebia el suport de les dre­tes de Cata­lu­nya, dels balu­ards més impor­tants de la comarca, com eren els indus­tri­als surers de Palamós, Pala­fru­gell, Begur i tots els seus satèl·lits, fent gala contínua­ment d'un tri­omf segur, d'un èxit bri­llantíssim a la can­di­da­tura de Fran­cesc Cambó i Bat­lle”. Però Sal­va­dor Albert va acon­se­guir superar el repte i, a par­tir d'ales­ho­res, va con­ver­tir el dis­tricte de la Bis­bal en un balu­ard infran­que­ja­ble. L'èxit polític, però, acabà reper­cu­tint de manera nega­tiva en la pro­jecció com a poeta, sobre­tot a Bar­ce­lona. Alguns anys després, l'escrip­tor Agustí Cal­vet (Gaziel) reco­nei­xe­ria ober­ta­ment que “aquesta ene­mis­tat política (amb Cambó), tot i que sigui absurd, ha pesat cons­tant­ment en l'obra literària d'Albert”.

La tra­jectòria de Sal­va­dor Albert es va fona­men­tar en dos pilars: una defensa afer­ris­sada dels interes­sos del Baix Empordà i una capa­ci­tat nota­ble per cap­ti­var el públic. En un retrat apa­re­gut a la premsa el 1923, hom el defi­nia com un polític amb “un do quasi bé únic entre els nos­tres con­fe­ren­ci­ants. Ell es com­plau i es recrea trac­tant els temes mes enlai­rats, més difícils, més deli­cats i d'una filo­so­fia més pro­funda davant d'un audi­tori de gent modesta. Tracta els temes més abs­trac­tes, i amb una mes­tria insu­pe­ra­ble els fa asse­qui­bles a totes les intel·ligències sense, empro, usar ter­mes vul­gars ni símils ple­beus”. Es trac­tava, doncs, d'un comu­ni­ca­dor en majúscu­les.

A banda de la bata­lla elec­to­ral del 1910, un dels moments de major pro­jecció pública l'assolí l'11 de desem­bre del 1918, quan actuà com a por­ta­veu de la mino­ria repu­bli­cana en el debat sobre el pro­jecte d'auto­no­mia per a Cata­lu­nya. En el seu dis­curs, Albert no només es pro­clamà hereu de Pi i Mar­gall, sinó que va defen­sar amb vehemència el ple­bis­cit als ajun­ta­ments i la vocació de no anar a remolc dels regi­o­na­lis­tes. En aquest sen­tit, va llençar una apel·lació tan potent com car­re­gada de sen­tit en el moment actual: “És con­dició essen­cial de l'auto­no­mia que demana Cata­lu­nya la sobi­ra­nia abso­luta. (...) La sobi­ra­nia és abso­luta o no és sobi­ra­nia; qual­se­vol modi­fi­cació d'aquesta seria mix­ti­fi­cació i, per tant, engany i per­tor­bació.”

Però Albert no només es va com­pro­me­tre deci­di­da­ment en la rei­vin­di­cació de l'auto­no­mia, sinó també en la recom­po­sició de l'espai del repu­bli­ca­nisme d'esquer­res. El 1923, pocs dies abans del cop d'Estat de Primo de Rivera, par­ti­cipà acti­va­ment en el procés de cons­ti­tució del Par­tit Repu­blicà Fede­ral Naci­o­na­lista de les comar­ques giro­ni­nes, ges­tat de la con­fluència de la Unió Fede­ral Naci­o­na­lista Repu­bli­cana de l'Alt i el Baix Empordà i del Cen­tre d'Unió Repu­bli­cana de Girona. Es trac­tava d'un avançament d'allò que s'esde­vin­dria alguns anys després a nivell naci­o­nal. D'una i altra impli­cació n'aca­ba­ria collint els fruits: el 18 de març del 1931, amb la Con­ferència d'Esquer­res Cata­la­nes, que dona­ria com a resul­tat la cre­ació d'ERC; i el 14 d'abril següent, amb la victòria dels repu­bli­cans a les elec­ci­ons muni­ci­pals, que con­dui­ria a la pro­cla­mació de la República.

Para­do­xal­ment, Sal­va­dor Albert va viure el període de la República entre l'assumpció d'un càrrec honorífic a l'exte­rior i el retir volun­tari a Ven­talló. Molt pro­ba­ble­ment, el paper secun­dari que va tenir durant aquells anys ha pro­vo­cat que la memòria de qui fou un dels símbols del repu­bli­ca­nisme gironí hagi esde­vin­gut, tal com con­fessa Jordi Bohi­gas, “ambi­va­lent i con­fusa”. L'estat d'aban­do­na­ment del seu nínxol, al cemen­tiri vell de Cer­da­nyola del Vallès, expressa per­fec­ta­ment l'oblit d'un per­so­natge que ara, setanta dos anys després de la seva mort, tot just comen­cem a recu­pe­rar.

Salvador Albert. Literat i polític republicà al servei del país dels taps
Jordi Bohigas
Fundació Josep Irla, Barcelona, maig del 2016, 149 pàgines.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia