[D]
1
Política
Londres - 3 juliol 2016 2.00 h

‘Brexit', el dia després

La marxa voluntària de la Gran Bretanya té conseqüències a Europa i a tot el món

El calendari de la desconnexió, la relació amb el mercat únic i el futur d'Escòcia són algunes de les principals incògnites d'aquest sisme políti

- Londres

El referèndum euro­peu ha pro­vo­cat un autèntic dal­ta­baix al Regne Unit amb efec­tes que ningú no sap fins on poden arri­bar, que ame­na­cen de tren­car no només la uni­tat social, política i econòmica del país, sinó també de deses­ta­bi­lit­zar la Unió Euro­pea i els estats mem­bres. La sor­tida de la UE és un camí com­ple­ta­ment nou que mai ningú no ha recor­re­gut abans. Tot són inter­ro­gants. Ningú no sap què pot pas­sar. Aques­tes són algu­nes pis­tes per trac­tar d'enten­dre què pot suc­ceir a par­tir d'ara.

Quan sor­tirà de la UE el Regne Unit?

No sor­tirà, com a mínim, fins d'aquí a dos anys i mig. Came­ron va dir que serà el nou pri­mer minis­tre qui haurà de nego­ciar el divorci amb la UE. El nou líder es conei­xerà el 9 de setem­bre. Ales­ho­res, neces­si­tarà uns mesos per pre­pa­rar l'estratègia de nego­ci­ació o per con­vo­car noves elec­ci­ons. Tant The­resa May com Mic­hael Gove, els dos favo­rits per suc­ceir Came­ron, han asse­gu­rat que fins l'any que ve no acti­va­ran l'arti­cle 50 del trac­tat de Lis­boa, el meca­nisme legal per sepa­rar-se la UE, que només pot prémer el Regne Unit. Tot i la pressió de Brus­sel·les perquè acce­leri el procés, el govern britànic no l'acti­varà fins que no tin­gui ben clar què vol. Ales­ho­res, les nego­ci­a­ci­ons dura­ran dos anys i es podrien allar­gar a set. Alguns experts fins i tot diuen que el Regne Unit podria no sor­tir si veu que pot per­dre Escòcia, Irlanda del Nord i Gibral­tar.

Hi haurà elec­ci­ons?

De moment, no n'hi haurà. O almenys això és el que ha afir­mat l'encara pri­mer minis­tre, David Came­ron, i és el que han asse­gu­rat els dos prin­ci­pals can­di­dats con­ser­va­dors a suc­ceir-lo, The­resa May i Mic­hael Gove. Tots dos, en la pre­sen­tació de les seves can­di­da­tu­res, van des­car­tar avançar elec­ci­ons abans del 2020 per dues raons: perquè encara els que­den qua­tre anys de man­dat i perquè no volen deses­ta­bi­lit­zar més el país. Mal­grat això, exis­tei­xen molts dub­tes sobre la legi­ti­mi­tat que podria tenir el nou pri­mer minis­tre en un esce­nari que no té res a veure amb el que hi havia quan es van cele­brar les elec­ci­ons el 2015. Les pres­ses que tenen els labo­ris­tes per fer fora Corbyn i esco­llir un nou líder res­po­nen al temor que, un cop els tories tin­guin nou líder, al setem­bre, con­vo­ca­ran elec­ci­ons abans d'aca­bar l'any i no cre­uen que Corbyn pugui gua­nyar-les.

Qui subs­ti­tuirà Came­ron?

O bé The­resa May, o bé Mic­hael Gove, tot i que May és la favo­rita. Hi ha, en total, cinc can­di­dats: The­resa May i Step­hen Crabb són els repre­sen­tants pro­eu­ro­peus, i Liam Fox, Andrea Lead­som i Mic­hael Gove, els del Bre­xit. Gove és l'ideòleg del Bre­xit, l'home que va convèncer Boris John­son perquè donés la cara en la cam­pa­nya i després va deci­dir no donar suport a la seva can­di­da­tura. The­resa May és la can­di­data del con­sens, la que pot unir els dos fronts del par­tit: l'euro­pe­ista i l'euro­escèptic. És una política sòlida, dura, tre­ba­lla­dora, que ha fet molt bona feina al cap­da­vant de la car­tera d'Inte­rior. Va ser esco­llida per fer front a Boris John­son, però, amb l'exal­calde de Lon­dres fora de com­pe­tició, s'ha con­ver­tit en la prin­ci­pal favo­rita. Dins del par­tit, hi ha la per­cepció que el nou líder hau­ria de pro­ve­nir del Bre­xit, però, ara mateix, aquest bàndol està molt divi­dit.

Tindrà accés al mer­cat únic?

El Regne Unit vol nego­ciar l'accés al mer­cat únic abans de prémer l'arti­cle 50, men­tre que la UE ha estat molt con­tun­dent en aquest sen­tit i ha dit que el Regne Unit pri­mer ha de sor­tir de la UE, o sigui arri­bar a un acord de divorci els pro­pers dos anys, i només quan ja sigui fora de la UE podrà nego­ciar el seu accés al mer­cat únic. Ales­ho­res, hi haurà un altre con­flicte impor­tant. Merkel va adver­tir que, si el Regne Unit vol acce­dir al mer­cat euro­peu de 500 mili­ons de per­so­nes, haurà d'accep­tar la lliure cir­cu­lació de ciu­ta­dans, cosa que, ara mateix, no vol, i menys encara si el pro­per pri­mer minis­tre prové del Bre­xit (Gove, Fox o Lead­som). L'euro­peu és el prin­ci­pal mer­cat britànic, repre­senta la mei­tat de les expor­ta­ci­ons i impor­ta­ci­ons. No en pot pres­cin­dir així com així. Els acords esta­ran en els ter­mes mit­jans.

Escòcia farà un altre referèndum?

El pri­mer que va dir Nicola Stur­geon quan es va con­fir­mar el Bre­xit va ser que Escòcia posava en marxa els meca­nis­mes per con­vo­car un nou referèndum d'inde­pendència. Les últi­mes enques­tes indi­quen que el 60% dels esco­ce­sos dona­rien suport a la inde­pendència per que­dar-se a la UE. Hi ha dos fac­tors que cal tenir en compte: els esco­ce­sos volen nego­ciar amb Brus­sel·les i volen man­te­nir la lliura ester­lina, i amb el referèndum per ban­dera ara mateix se'ls tan­ca­rien les por­tes. Stur­geon ha acon­se­guit que tots els par­tits excepte els con­ser­va­dors, que es van abs­te­nir, donin suport a la seva pro­posta d'obrir con­ver­ses amb la UE i ha acon­se­guit ser rebuda a Brus­sel·les. De moment, guar­den la inde­pendència com a última opció. Seguei­xen avançant de forma lenta i intel·ligent. L'objec­tiu és seguir a la UE i man­te­nir la lliura. La resta ja arri­barà.

Què pas­sarà amb Irlanda del Nord?

Irlanda del Nord és una de les con­seqüències més peri­llo­ses del Bre­xit. Fa 18 anys dels acords de Diven­dres Sant que van posar fi al con­flicte entre uni­o­nis­tes britànics i repu­bli­cans irlan­de­sos, que van durar del 1968 al 1998. La pau ha cos­tat molt i la sor­tida de la UE deses­ta­bi­lit­za­ria l'equi­li­bri entre uni­o­nis­tes i repu­bli­cans en el govern com­par­tit. Irlanda del Nord rep més de la UE del que hi dóna.

El repu­bli­cans del Sinn Féin, que van fer cam­pa­nya a favor de la UE, dema­nen la reu­ni­fi­cació de les dues Irlan­des i un con­sulta d'inde­pendència, una opció con­tem­plada en els acords de pau i des­car­tada per Lon­dres per con­si­de­rar que no és una opció unànime. La col·locació d'una fron­tera seria un gran pro­blema per als milers de per­so­nes que la cre­uen cada dia per anar a tre­ba­llar o visi­tar fami­li­ars.

I amb Lon­dres?

Lon­dres ha estat una de les grans per­ju­di­ca­des. El 75% dels lon­di­nencs van votar a favor de seguir a la UE i també la City, el barri finan­cer de Lon­dres, n'era par­tidària. Lon­dres genera el 22% del PIB del Regne Unit i la City és el prin­ci­pal cen­tre finan­cer euro­peu i neces­sita tenir accés al mer­cat con­ti­nen­tal.

El nou alcalde de Lon­dres, Sadiq Khan, demana, pri­mer, el traspàs de més poders per part del govern cen­tral per tenir més auto­no­mia (Lon­dres con­trola el 7% dels impos­tos que recapta, un per­cen­tatge molt baix en com­pa­ració amb Nova York i Tòquio, que en con­tro­len el 50% i el 70%) i, segon, una regu­lació espe­cial perquè les empre­ses ins­tal·lades a la City tin­guin accés al mer­cat euro­peu. En aquest sen­tit, ha nome­nat Rajesh Agrawal, un repu­tat finan­cer i mili­o­nari, per pro­te­gir la City i ser la seva veu. Khan ha dema­nat ser pre­sent en totes les nego­ci­a­ci­ons del govern amb la UE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia