No deixen enterrar un home trobat mort fa 378 dies
Un cúmul d’entrebancs i burocràcia han impedit la identificació formal de Miquel Musté, trobat estimbat fa més d’un any a Castellfollit
El germà ha trucat a totes les portes per poder fer el funeral
Tot i que ningú dubta que l’home trobat mort el 5 de juny del 2016 daltabaix d’un cingle de Castellfollit de la Roca és Miquel Musté, un cúmul de despropòsits i d’afers burocràtics ha impedit que la ciència i el jutjat hagin pogut fer la identificació formal i 378 dies després no s’ha pogut celebrar el funeral i el cos és al dipòsit de cadàvers de Girona.
El cos de la víctima, veí de Montblanc i de 66 anys, va ser trobat daltabaix d’un cingle embardissat i no visible que dona al Fluvià, després que veïns de Castellfollit advertissin que la furgoneta de Musté, amb la seva documentació personal i roba d’ell a dins, no es movia del costat d’un transformador, al costat mateix de l’estimball. El cos va ser rescatat pels Bombers i l’autòpsia va determinar que havia mort a causa dels traumatismes causats per una caiguda accidental, però atès el seu estat de deteriorament no es va poder identificar per reconeixement personal ni per empremtes. Es va haver de recórrer a l’ADN i van sorgir els primers entrebancs perquè, tot i que Musté té descendents, no es va aconseguir mostra de cap fill per fer la comparació. Es va optar llavors per fer la comparació amb el seu germà, Vicenç, la persona que tots aquests mesos ha lluitat perquè s’acceleressin els tràmits per celebrar el funeral. Segon entrebanc: el laboratori va respondre que, tot i que tenien molts marcadors comuns, els resultats de les mostres analitzades dels dos germans no servien per a una identificació científica del difunt.
En vista d’aquest contratemps, finalment el fill de Miquel Musté va accedir a donar una mostra biològica per fer les proves d’ADN. I es van tornar a enviar a l’Institut de Toxicologia i els resultats s’estan fent esperar. Mentrestant, el cos del difunt va ser traslladat de la funerària d’Olot –on se’l va dur al principi i on va estar uns mesos– al dipòsit de cadàvers del jutjats de Girona, on ahir continuava estant.
Vicenç Musté, germà de la víctima, veí d’Arguelaguer, ha provat per tots els mitjans que li permetin enterrar dignament el seu germà. Ha escrit al defensor del poble, al síndic de greuges, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al president de l’Audiència, a l’Institut de Medecina Legal... Totes les instàncies entenen Musté, li donen suport i han fet gestions per accelerar els tràmits però només el jutjat d’Olot pot autoritzar l’enterrament del cos. Una autorització que no dona sense tenir la identificació formal del cos. Vicenç Musté s’ha fet un tip d’anar al jutjat però no ha aconseguit entrevistar-se mai amb la jutgessa. En l’última visita li van comunicar que si volia reclamar al jutjat hi comparegués amb advocat. Ell troba incomprensible que hagi de llogar un advocat per enterrar un familiar. Li han dit que el permís està a punt per donar l’ordre a la funerària per poder organitzar el funeral. Però ja han passat 378 dies i no hi ha data.
Senyals de perill
El que sí que ha canviat, una mica, durant els 378 dies transcorreguts és l’escenari on va morir Miquel Musté. L’Ajuntament de Castellfollit ha posat unes tanques de fusta i uns senyals amb diversos idiomes que adverteixen de la presència del cingle i del risc de caure-hi. Un veí que ahir passejava amb el gos, un dels que va alertar de la presència de la furgoneta de Musté abandonada, bon coneixedor de la zona, es va mostrar estranyat que la tanca no arribi al final del cingle, precisament on va caure Musté i on el marge de la cinglera és més relliscós.
