El 9 de març: primer acte institucional pels desapareguts
Les famílies reclamen a l’administració més informació sobre la casuística de les desaparicions per fer prevenció
El 9 de març, establert pel Parlament de Catalunya com el Dia de les Persones Desaparegudes, se celebrarà aquest any per primer cop a la història un acte institucional, en principi a la Generalitat, amb representants del govern i de les diferents associacions de familiars de persones desaparegudes. Fins ara, el 8 de març es convocaven actes de caire associatiu, encara que amb presència de representants del govern, com el que es fa a Cornellà de Llobregat, població on va desaparèixer la noia de 16 anys Cristina Bergua el 9 de març del 1997, motiu pel qual es va escollir el 9 de març com la jornada per recordar totes les persones desaparegudes. La celebració d’aquest acte institucional, amb l’objectiu de fer visible el problema de les desaparicions, és el primer fruit de l’aprovació de la moció instada pel diputat del PSC Rafel Bruguera, mestre i exalcalde de l’Escala, que fa anys que treballa en els afers de les desaparicions, on va entrar a partir de la desaparició d’una persona molt propera, Maria Poch, la veïna de l’Escala desapareguda el 2004, que, com Cristina Bergua, no ha estat localitzada.
La moció de Bruguera també reclamava millorar la gestió dels diferents episodis dels processos de desaparicions. És el que reclamen els familiars, que es troben que les recerques actives amb participació de Bombers, Mossos, Protecció Civil, Agents Rurals, solen durar entre quatre o cinc dies, depenent del cas concret. “Després les famílies ens quedem soles buscant i se’ns diu que si no es troba cap indici nou, no es reprenen els rastrejos”, remarca Patrícia Petit, portaveu d’Afades, que tot i que entén que no es poden perpetuar les batudes en el temps, recorda que els familiars necessiten sentir-se acompanyats per les administracions. Petit també lluita perquè la policia els faciliti més dades sobre les desaparicions i sobre la casuística. Creu que no n’hi ha prou de disposar de números sobre denúncies i casos resolts. “Necessitem saber el perquè de la desaparició, si la persona ha retornat i com i per què. Tot això és molt important perquè des de les associacions puguem fer prevenció”, afirma Petit, convençuda que darrere moltes desaparicions hi ha un cas de violència de gènere. I sobretot reclama millorar i accelerar les proves científiques per comparar les restes cadavèriques amb les dades biològiques de desapareguts. A tot l’Estat hi ha catalogats 3.500 cadàvers no identificats. Rafel Bruguera remarca que s’ha avançat molt amb la base de dades de persones desaparegudes i restes sense identificar creada el 2010, però que queda encara la feina àrdua d’incorporar-hi de manera manual els casos d’abans del 2010, que poden contribuir a posar nom a alguns cossos mai identificats.
