La llei del més llest

Tres mossos del grup d’investigació de l’ABP de la Selva interior, el caporal Salvador Horta Muntané Garcia-Jubany, Salva, i els agents Juan Francisco Pozo Alba, Kiko, i Óscar Hernández Rojo, han anat a parar a la presó per haver-se saltat la llei, enxampats pels companys d’afers interns, que han presentat proves que evidencien que extorquien traficants, s’apoderaven de la droga comissada i la venien a través dels seus traficants (entre ells el veí de Santa Coloma Albert Borrell, que també és a la presó), falsificant les actes de destrucció de la droga. Se’ls acusa també de pertinença a organització criminal perquè actuaven, sota la direcció de Salva, com un autèntic clan mafiós que imposava la seva llei a la comarca de la Selva per obtenir un lucre econòmic. La línia de la llei és molt fina i fàcil de travessar. I ara les defenses dels tres mossos, els lletrats Benet Salellas, Carles Monguilod i l’advocat de Borrell, Manel Mir, al·leguen que els mossos d’afers interns també van estrompassar la línia i demanen la llibertat i la nul·litat de tota la investigació que va servir per arrestar i empresonar els agents. En els escrits que han presentat per demanar que se’ls alliberi, els advocats exposen que en la denúncia i declaració del traficant de Sant Hilari Sacalm que va servir per destapar la trama corrupta no es van respectar els més elementals principis de legalitat perquè el delator no va ser assistit per cap lletrat quan va explicar que el caporal Salva li exigia que li pagués un percentatge del que guanyava amb la venda de droga a canvi de deixar-lo traficar lliurement i d’eliminar-li la competència si feia falta. En la declaració, remarquen els lletrats, el delator s’autoinculpava d’almenys dos delictes: tràfic de drogues i suborn a funcionari públic. Necessitava advocat. Fer-lo declarar sense assistència vulnerava el seu dret a no declarar contra si mateix. Si aquesta declaració es considera nul·la, a ulls de la justícia serien nul·les també totes les diligències d’investigació que la van seguir i que van servir per desemmascarar la corrupció policial. És l’estratègia de la saba de l’arbre enverinat, que diu que tot allò que s’ha descobert després d’una prova nul·la no existeix. Una jugada de la defensa que, si l’acusació no troba la manera d’arreglar el descuit inicial i validar la declaració del delator, pot fer desaparèixer per art de màgia judicial totes les proves que incriminen els mossos. A la Selva i als jutjats impera la llei del més llest.