Batalla guanyada als pirates

Era una missió difícil, però s’ha acon­se­guit. L’empresa Juncà ha pogut recu­pe­rar i retor­nar a Banyo­les el car­re­ga­ment de gela­ti­nes que uns pira­tes informàtics es van fer enviar a Kenya i que estava retin­gut en un con­te­ni­dor al port de Mom­basa. Fer­ran Juncà, gerent de l’empresa de Banyo­les, es mos­tra satis­fet per la recu­pe­ració del mate­rial, que han ana­lit­zat i es troba en per­fec­tes con­di­ci­ons, ja que les gela­ti­nes tenen una cadu­ci­tat molt llarga, i podrà ser rein­troduït al mer­cat ali­men­tari. L’odis­sea de les gela­ti­nes, que entre l’anada i la tor­nada de l’Àfrica han recor­re­gut uns 20.000 quilòmetres, comença l’estiu del 2020, quan uns fal­sos repre­sen­tants de Hil­ton Ingre­di­ents es van interes­sar per cor­reu electrònic pel pro­ducte de Juncà. I trans­cor­re­guts tres mesos, van fer la comanda: tres con­te­ni­dors de gela­ti­nes per enviar a “la nova seu” que l’empresa havia obert a Uganda. Van expli­car que obrien mer­cat a l’Àfrica. Era un bon negoci, però Juncà no va pas accep­tar fer trac­tes amb els cli­ents nous fins que no van haver fet com­pro­va­ci­ons a través de l’asse­gu­ra­dora sobre les garan­ties de l’expor­tació. Els van asse­gu­rar que el com­pra­dor era sol­vent i l’ope­ració, segura. Però després l’imam que els fa les cer­ti­fi­ca­ci­ons per poder ven­dre amb garan­tia halal als països musul­mans els va expli­car que a una empresa de Bèlgica l’havien esta­fat amb una falsa comanda. Arran de l’avís de l’imam, van deci­dir asse­gu­rar-se encara més. Van recu­pe­rar les dades del cap comer­cial de l’empresa britànica que els havia fet la comanda i van tru­car a la seu de Hil­ton a la Gran Bre­ta­nya. Van dema­nar pel càrrec i l’home es va posar al telèfon. Sem­blava que tot anava bé. Però no. El cap comer­cial els va dir que ells no havien fet cap comanda i que tam­poc havien obert cap sucur­sal a Uganda, on anava des­ti­nat el car­re­ga­ment de gela­ti­nes. Els pira­tes els havien suplan­tat la iden­ti­tat, havien creat una empresa vir­tual i els esta­ven robant la gela­tina. Lla­vors va començar l’odis­sea per recu­pe­rar el mate­rial. Aquí, Juncà va pre­sen­tar denúncia als Mos­sos i al jut­jat, però les gela­ti­nes ja eren mar enllà. L’empresa va moure fils a Kenya i va con­trac­tar uns advo­cats allà que van acon­se­guir que la càrrega quedés immo­bi­lit­zada al port de Mom­basa i que els pira­tes no la usur­pes­sin. “Sort que la justícia kenyana és ràpida i en tres mesos ho van resol­dre”, remarca Juncà, que ara està asses­so­rant una empresa de Cas­tell­galí del ram de l’ali­men­tació que també ha cai­gut al parany dels pira­tes informàtics i ha enviat un car­re­ga­ment a l’Àfrica. Juncà explica que arran de la publi­cació del seu cas són diver­ses les empre­ses que li han expli­cat que també han rebut ofer­tes dels fal­sos cli­ents que pre­te­nen esta­far-los. Espera que el seu cas ser­veixi d’advertència i eviti altres esta­fes. Aquest cop han acon­se­guit gua­nyar la bata­lla als pira­tes, però són mol­tes les empre­ses que han cai­gut en paranys simi­lars i els pira­tes no paren d’actuar. A vega­des fan ser­vir la tècnica de suplan­tar empre­ses i fer-se enviar trans­ferències pel paga­ment de coman­des als seus comp­tes, i d’altres uti­lit­zen la seducció vir­tual, sis­tema pel qual no fa gaire es van apo­de­rar de més de dos mili­ons i mig d’euros d’una empresa fent ser­vir la can­di­desa d’una dona que es va enca­te­ri­nar d’un fals engi­nyer d’una pla­ta­forma petro­li­era.