Uns pares de Vilabertran denuncien que la filla de 5 anys va quedar-se sola al casal perquè els monitors la van oblidar
S’han decidit a fer-ho públic arran del cas de Sitges per evitar que torni a passar i es compleixin els protocols
Uns pares de Vilabertran denuncien que la filla de 5 anys va quedar-se dues hores sola al casal d’estiu perquè els monitors se la van oblidar. Va passar el 29 de juliol, quan el grup, format per una quinzena de nens, anava d’excursió a la platja de Garbet. La mare, Eva Beltran, explica que a les nou del matí va deixar la nena a la porta de l’escola i lamenta que no la truquessin fins a quarts de dotze, quan després d’arribar a la platja, els monitors van veure que no hi era i ja havien tornat a buscar-la. A més, critica que no s’assumissin responsabilitats. Els pares s’han decidit a fer-ho públic arran del cas de Sitges per evitar que situacions com aquesta tornin a passar i perquè es compleixin els protocols.
El cas que ara la família de Vilabertran ha decidit fer públic va passar el 29 de juliol. Era l’últim dia del casal d’estiu, que es feia a l’escola del poble i que duia a terme una empresa de lleure contractada per l’AMPA. Aquell matí, el grup de nens feia una excursió a la platja de Garbet de Colera.
La mare explica que a les nou del matí va portar la filla de 5 anys al casal, abans d’anar-se’n a treballar, i que la va deixar amb dos monitors. Dues hores i mitja més tard, passats dos quarts de dotze, un dels monitors va trucar-la des de la platja per dir-li que s’havien oblidat de la seva filla, i que s’havia passat uns vint minuts sola a l’escola.
“Em vaig posar molt nerviosa, vaig parlar amb la nena que ja era amb ells a la platja, i em vaig quedar una mica en estat de xoc”, relata Beltran. Va ser més tard, però, després de parlar amb l’AMPA, quan va adonar-se’n que aquests vint minuts, en realitat, havien estat “com a mínim” una hora i mitja o dues hores.
La mare diu que, en realitat, els monitors no van adonar-se que la nena no era amb ells fins que van arribar a la platja de Garbet. I que aleshores, un d’ells va tornar fins a Vilabertran amb l’autocar i va ser quan va trobar-la sola al pati de l’escola. “Afortunadament era allà, perquè podrien haver passat moltes coses; estava sola, molt nerviosa, espantada i plorant”, relata Beltran.
La mare lamenta que no se l’hagués trucada abans, quan els monitors van veure que la petita no era amb ells, i que esperessin a fer-ho un cop van haver tornat amb ella a Garbet. Explica que, aquell mateix dia, a un quart de dues de la tarda sí que va trucar-la el coordinador de l’empresa de lleure per disculpar-se.
“Que no se’ns avisés”
“La meva sorpresa va ser veure que la versió que ell tenia era que la meva filla havia estat uns minuts sola”, diu. “Allò que més greu em sap de la situació és que no se’ns avisés de seguida, i que es prioritzés evitar represàlies abans de garantir el benestar de la nena”, explica en referència als monitors. “Soc capaç d’entendre que hi hagués hagut un descuit, però no entenc com quan van adonar-se que la meva filla no era amb ells, no truquessin de seguida”, lamenta Eva Beltran.
La mare també explica que l’ajuntament comparteix edifici amb l’escola, i que en comptes de “donar per fet” que la nena estigués allà, no truquessin tampoc al consistori. “Em sap greu que es prioritzessin els interessos dels adults abans que els de la nena”, afegeix.
Eva Beltran diu que també han parlat amb l’AMPA, que va contractar l’empresa de lleure, i que tot i que d’entrada van mostrar “bona predisposició a fer-nos costat”, a mesura que han anat passant les setmanes no ho veuen “de la mateixa manera”. “En aquest sentit, ens sentim una mica desemparats; m’han assegurat que no tornaran a contractar l’empresa, però després de veure què ha passat amb la nena del Garraf, no sé si això és suficient”, explica.
Que no torni a passar
Precisament, ha estat arran del cas de la nena de 3 anys que va passar-se set hores sola en un autocar a Sitges que la família de Vilabertran ha decidit explicar què va passar amb la seva filla de 5 anys. “No he pogut evitar sentir-me culpable i pensar que, si ho haguéssim fet públic abans, hagués servit perquè els monitors haguessin estat més atents i fessin un recompte més exhaustiu dels nens”, diu Beltran.
La mare explica que, precisament, allò que l’ha empesa a explicar-ho és intentar que el seu cas serveixi “per a una cosa positiva”, i contribueixi a fer que se sigui “més estricte” a l’hora de contactar empreses de lleure i s’asseguri que es compleixin els protocols. I si cal, també es revisin. “Que no es doni res per fet; al capdavall deixem criatures vulnerables en mans de persones que han d’assumir una responsabilitat, i han d’ésser molt conscients de com han d’actuar davant imprevistos”, subratlla.
Reclamació civil
Eva Beltran diu que, després que se l’oblidessin, a la seva filla li costa agafar el son, passa nits nerviosa i no pot dormir sola. També es mostra neguitosa quan sap que, durant el curs escolar, s’han organitzat excursions. Des de fa unes setmanes, de fet, la petita està anant al psicòleg.
La mare explica que han posat el cas en mans d’advocats, però que descarten la via penal perquè no volen “culpar ningú” i tampoc seria l’opció amb la que se sentirien més còmodes. Sí que faran, però, una reclamació per via civil encara que només sigui per cobrir les despeses de la teràpia.
L’ACN s’ha posat en contacte amb l’empresa de lleure a qui l’AMPA va contractar per dur a terme el casal d’estiu. Per ara, han declinat fer declaracions.
