Escenes de Susqueda (15): l’home de la barraca

Dijous 24 d’agost de 2017.

La nit ha estat xafogosa i ha dormit amb la porta de la barraca oberta. L’aigua del pantà avui està quieta. No hi ha bromes i el sol, quan sigui alt, escalfarà fort. Segueix el seu ritual personal. Primer, baixa fins a la latrina amb base de fusta que té plantada al marge, sota l’alzina. De cara al pantà.

Avui és Sant Bartomeu, el seu sant. I d’aquí a cinc dies, el 29 d’agost, és el seu aniversari. En fa seixanta-cinc. Ara pensa que s’ha de jubilar oficialment.

Quan va arribar al pantà, comptava que amb els diners que tenia guardats ja en faria per viure el temps que li quedés de vida. Però decideix que si li toca cobrar, bé que ho ha de fer. Trucarà a l’agència per fer els tràmits. Puja i s’atura un moment davant del sarcòfag on guarda les restes de l’ésser que més ha estimat: el Pelut.

Davant de la barraca, es renta la cara i el cos amb aigua de la garrafa que, un cop buida, posa a la motxilla, de fabricació pròpia. La tornarà a emplenar d’aigua quan pugi a la font de Cal Borni. Deixa uns fideus en un pot petit perquè, quan vinguin les mallerengues, se’ls mengin.

Agafa la ràdio, el telèfon –que ha carregat amb la bateria que manté gràcies a unes petites plaques solars– i els estris de pescar. Es carrega la motxilla i comença la ruta del dia. Primer, toca un tram de baixada, un xic perillosa. Una relliscada seria fatal; el faria rodolar marges avall fins a les pedres de tocar l’aigua. Al revolt contempla l’embassament una estona. A la dreta es veuen bé les parets de la Rierica, perquè el nivell ha baixat força i les runes de l’antiga casa sobresurten. Segueix el camí, ara ve força planer, cap a l’altre costat, fins al baixant del Torrent de la Font de Cal Borni. El travessa i comença a pujar. S’atura de tant en tant a fer un bufet. Hi ha un tram un xic dret. Passa pel costat del seu cotxe, que té ben amagat en una raconada al final d’un baixant transitable amb cotxe just fins on hi té ell l’auto. Només n’hi cap un. Arriba fins a la pista principal i va a la font de Cal Borni. Omple la garrafa i l’amaga en un marge. Quan torni la recollirà. Se’n va a pescar, baixa per la pista cap a la paret de la presa. Avui no tot serà pescar. En Bartomeu està decidit a arreglar el tema de la jubilació. A les 09.19 h fa una primera trucada a la Seguretat Social. No li responen. Dos minuts més tard, a les 09.21 h, torna a telefonar al número de la Seguretat Social de Girona. A les 09.44 h, en Bartomeu marca el telèfon de la gestoria Parramon d’Anglès. A les 10.04 h, en Bartomeu torna a contactar per telèfon amb la gestoria Parramon. Hi torna a les 10.12 h. Els tràmits sempre són llargs. A les 10.20 h aproximadament un Opel Zafira, amb una parella de joves, puja per la pista per sobre d’on en Bartomeu pesca i fa les trucades. A les 10.37 h torna a trucar a la gestoria. A les 11.20 h ressonen uns trets que posen fi a la vida de la parella del Zafira i que en Bartomeu dirà que no ha sentit des d’on era i portant auriculars per pescar. Assegurarà que tampoc veu el Zafira ni la parella i que no recorda a quina hora torna a la barraca.