L’inquietant cas del mort decapitat i sense genitals

El cadàver d’un home, sense cap i amb els genitals tallats, va ser trobat un dia, entre el 1945 i el 1946, en una zona boscosa del Pasteral. El cos ja estava en avançat estat de descomposició. Dies més tard, un pastor que pasturava el ramat a la vora del Ter, a prop de la fàbrica Antex d’Anglès, va trobar un cap al costat de la llera del riu. El pastor, un vailet de 12 anys, va veure que les ovelles no volien acostar-se a beure aigua al riu, i quan ell va anar a mirar què era el que les galgava, va fer la macabra troballa. La Guàrdia Civil es va fer càrrec de la investigació i, com tothom a la zona, va deduir que el cap que havia trobat el pastor corresponia al cadàver mutilat trobat al Pasteral. Però, qui era la víctima? Qui l’havia matat? I com és que el cap de l’infortunat havia anat a parar almenys cinc quilòmetres riu avall del lloc on hi havia el cos? Es va dir que podia ser d’un francès perquè la mandíbula tenia una dent d’or, un tipus d’implant que en aquells moments aquí es desconeixia i, en canvi, els dentistes francesos ja el posaven. La història la va revelar Lluís Llagostera, el cronista de la Cellera, l’home que més coneix la història del poble, en el decurs de la presentació dels llibres Sense càstig, El pantà maleït i Rigor mortis, que vam fer Jordi Grau i aquesta cronista, divendres passat. Llagostera va explicar que el cas, molt recordat a la Cellera, s’havia investigat enmig d’una nebulosa i que mai el poble va arribar a treure aigua clara del resultat de la investigació, per l’obscurantisme que regnava en aquells temps. El cas va quedar com un tabú. Llagostera va explicar que havia conegut personalment el noi d’Anglès que va trobar el cadàver i que precisament va morir fa uns parell de mesos. El veterà cronista no es vol resignar que el cas quedi en l’oblit i sense que es conegui quin va ser el resultar de la investigació que va fer la Guàrdia Civil. El poble ni tan sols va saber mai qui era la víctima, que no va quedar referenciada en cap registre de defuncions a la zona. Es va especular que no fos un treballador de les obres que ja es començaven a fer per als preparatius de la futura presa i que es tractés d’un crim per una revenja amb rerefons sexual pel detall dels genitals tallats. Tot especulacions sense documentar. Per això Llagostera va demanar ajuda als periodistes que presentaven els seus llibres per intentar burxar en arxius i recuperar testimonis per saber com va acabar el cas de l’home decapitat. Grau i jo en vam prendre nota, com també ho fa fer l’escriptor de novel·la negra local Cesc Cornet, que des del públic no va perdre detall de la història, que és de novel·la. Llagostera va fer de portaveu dels assistents i de tot el poble. La gent de la Cellera voldria saber per què al segle passat van matar i mutilar aquell home, com també voldrien que s’aclarís un crim més recent perpetrat molt a prop: l’assassinat de Marc i Paula al pantà de Susqueda.