Farses i tragèdies

“Com a metge forense espe­ci­a­lista en grans catàstro­fes haig d’afir­mar d’una manera con­tun­dent que és la pit­jor gestió, amb diferència, d’una desgràcia natu­ral d’aquesta mag­ni­tud. Pre­pa­rem-nos a rebre una xifra de morts bru­tal. Això és l’infern.”

Aquest mis­satge a la xarxa X d’un usu­ari, Narcís Vidal i Estrany, que asse­gura que va estar iden­ti­fi­cant vícti­mes al tsu­nami de Tailàndia, amb 225.000 morts, el 2004, en què va veure una gestió impe­ca­ble, i que també va tre­ba­llar pel tsu­nami del Japó, amb 15.000 morts, ha tin­gut més de 475.000 repro­duc­ci­ons i mol­tes llo­an­ces a “l’expert català” que sem­bla que les canta clares enmig d’un fan­guer infor­ma­tiu. I han sigut molts els mit­jans que han inten­tat entre­vis­tar aquest “expert” que, a mi, per­so­nal­ment em va anun­ciar que anava cap a València a iden­ti­fi­car vícti­mes i després va lamen­tar que no l’hi havien vol­gut. Han fet mala­ment els que han com­par­tit la seva piu­lada i els que l’han vol­gut entre­vis­tar com a gran expert perquè tot i que va par­ti­ci­par en unes jor­na­des sobre grans catàstro­fes a la UdG, no és metge forense, no va ser al tsu­nami de Tailàndia ni al del Japó ni ara ha anat a València. Narcís Vidal és den­tista jubi­lat i ara, si no fal­seja les imat­ges al seu per­fil de Face­book, sem­bla un bon caçador de bolets. Però com va pen­jar ell mateix: “De grans caçadors, pes­ca­dors i bole­tai­res, poc te’n cre­guis gai­res!” Una bona màxima per apli­car al món infor­ma­tiu. No empas­sar-nos mis­sat­ges de per­so­nat­ges que no conei­xem, i més si només els veiem al camp vir­tual. Anit, Narcís Vidal, va esbor­rar la publi­cació, va dema­nar dis­cul­pes, tot decla­rant-se apas­si­o­nat per la medi­cina forense i adme­tent que ell és esto­matòleg.

La història demos­tra que els far­sants sur­ten com bolets en les grans tragèdies i s’ha de reconèixer que alguns tenen un gran talent. Exem­ples: el món enter es va empas­sar durant trenta anys que Enric Marco, pre­si­dent de l’Ami­cal Maut­hau­sen, havia estat empre­so­nat en un camp de con­cen­tració nazi de Flos­senbürg i havia vis­cut hor­ri­pi­lants experiències que va anar rela­tant al llarg dels anys. I va resul­tar que Marco no havia tre­pit­jat mai un camp d’exter­mini. Sonat va ser el cas d’Alícia Esteve, una dona de Bar­ce­lona que es veu que de petita ja des­pun­tava com a gran men­ti­dera i que es va con­ver­tir en Tania Head quan va pas­sar a ser nova­ior­quesa i es va inven­tar una vida de super­vi­vent dels atemp­tats de les Tor­res Bes­so­nes i la van fer pre­si­denta d’una asso­ci­ació, la Sur­vi­vors Network, d’afec­tats pels atemp­tats. Tania, o Alícia, feia visi­tes guia­des al lloc de la tragèdia, expli­cant la seva experiència. La farsa va durar sis anys. Més efímera va ser la del veí de Sant Feliu de Guíxols Ser­gio Mon­ti­lla, que va tenir els seus minuts de glòria a la tele­visió expli­cant com l’avió havia impac­tat just a la planta on ell tenia una empresa i que mira­cu­lo­sa­ment cap dels emple­ats havia pres mal. La història de Mon­ti­lla es va ensor­rar quan el seu psi­quia­tre va tru­car a la tele­visió per avi­sar que no estava bé del ter­rat. Tots es van crear un per­so­natge ful. Casos que demos­tren com n’és de fàcil l’art de la ter­gi­ver­sació i fer-nos veure el món al revés.