Enterren el nen que ha estat 353 dies al dipòsit de cadàvers

Finalment, després de 353 dies al dipòsit de cadàvers de l'Institut de Medecina Legal, el nen Caleb Hopkins serà enterrat, si cap imprevist no ho impedeix, al llarg del dia d'avui al cementiri de Figueres. Serà, tal com ho ha manat el jutge, un enterrament de beneficència en què Mémora assumirà les despeses del taüt i el cotxe fúnebre i l'Ajuntament hi aportarà la sepultura i les despeses de la feina de paleta per tancar-la.

L'enterrament s'ha autoritzat després de gairebé un any de peripècies judicials i burocràtiques a partir de la troballa, la vigília de Reis d'enguany, del cos del nen mort a casa seva, on els pares i els germans ja feia dies, i setmanes i tot, que el vetllaven.

El cos del petit Caleb, de set anys, ja en avançat estat de descomposició, va ser traslladat al dipòsit per fer-li les anàlisis forenses pertinents, mentre el jutjat obria diligències per suposat delicte d'homicidi imprudent als pares, Bruce Edwin i Chrell Darlen Hopkins i la Direcció General d'Atenció a la Infància tutelava els altres fills més grans del matrimoni i se'ls enduia a un centre tutelat a Juià. Tot i que al gener Bruce Hopkins, tan bon punt va quedar en llibertat, va anar a la funerària per gestionar el funeral del seu fill, en aquells moment el jutjat no va autoritzar l'enterrament perquè volia tenir el cos a disposició per si calien més proves forenses. Van passar els mesos i, un cop els forenses, van concloure que al cos del nen no es detectaven substàncies tòxiques i es va decidir que no calia fer més analítiques, el jutjat va donar l'autorització perquè els pares poguessin disposar del cos i organitzar l'enterrament. Però en aquells moments, els Hopkins ja no vivien a Girona i, segons va exposar la seva defensa, tampoc no tenien diners per assumir les despeses del funeral perquè s'havien arruïnat en no poder disposar dels ordinadors, eina de treball del pare, programador informàtic, que el jutjat els havia comissat per buscar indicis delictius.

I la situació va fer que el jutjat ordenés l'enterrament per beneficència. Però això tampoc no va ser automàtic, perquè no es podia materialitzar fins que no localitzessin els pares per comunicar-los-ho. Més entrebancs burocràtics van fer desencadenar una ordre de detenció dels pares que el jutjat no trobava, igual que tampoc no havia trobat el fax on comunicaven el seu nou domicili: a Barcelona, acollits per la Creu Roja.

Ara, finalment, l'enterrament per beneficència es podrà fer un cop rebuda també l'autorització dels pares, que en aquests moments estan imputats per un delicte d'homicidi per imprudència greu que els atribueix el fiscal Enrique Barata, que considera que el nen va acabar mort per les desatencions dels progenitors i que, ben segur, acabaran asseguts al banc dels acusats.