Judicial
Amb l'arma esmolada
Els mossos van trobar dos ganivets, una destral i un esmolador a l'escena del crim i al cotxe de l'acusat
Una veïna va veure l'expolicia fent un moviment com d'afilar un objecte
Antonio Alcaraz anava molt ben preparat per cometre el crim. Això és el que es desprèn dels testimonis i els mossos d'esquadra que van passant per l'Audiència de Girona durant el judici contra l'expolicia per haver matat la cunyada i haver-ho intentat amb la dona, el maig del 2013 a Caldes de Malavella. Els investigadors que van declarar ahir van assegurar que van localitzar a l'escena del crim i dins del cotxe de l'acusat tres armes: dos ganivets i una destral de grans dimensions. Durant el primer dia de judici, Alcaraz ja va reconèixer que, a més, estaven afilats, i que els duia al damunt el dia dels fets perquè el dia abans els havia portat a afilar. Una declaració de l'acusat que pot caure pel seu propi pes si tenim en compte que entre els objectes que van recuperar els mossos del cotxe hi havia un esmolador que acompanyava els ganivets i la destral. Si a tot això hi afegim que, el dia dels fets, una veïna va veure Alcaraz molt a prop de casa de la cunyada “fent moviments violents dins del cotxe amb una mà”, fàcilment interpretables com el moviment d'esmolar una eina, les peces del puzle encaixen. L'acusat preparava l'arma per cometre el crim. Dins del cotxe els mossos també hi van trobar un tapaboques i uns guants. Aquesta arma esmolada la va acabar fent servir en l'assassinat, ja que els mossos van assegurar ahir que es va trobar sang de la cunyada al ganivet, així com ADN de l'acusat al mànec. “Sobretot el que vam trobar a l'escena del crim era sang, ja que l'acusat va tallar el coll a la víctima”, va assegurar un mosso d'investigació. “La cunyada no es va poder defensar amb res; a terra, a més de sang, només hi vam trobar un telèfon mòbil”, va argumentar.
Pel que fa a les declaracions dels policies d'ahir, els investigadors van destacar que quan van detenir Alcaraz tenia una actitud “freda”, estava “enfadat” i “no parlava gaire”. “Era plenament conscient de tot, no estava en deliri ni tampoc desmemoriat, bé que es va recordar dels medicaments que prenia quan li ho va preguntar el forense”, sosté un dels investigadors.
Seqüeles permanents
Durant la tercera jornada de judici va ser el moment de presentar l'informe forense sobre l'estat de les dues filles, que llavors tenien 6 i 10 anys, que van presenciar l'assassinat de la seva mare. “Al principi estaven tenses, espantades, rígides, desconnectades, agitades, no podien parlar de com se sentien”, va relatar la psicòloga que les ha tractat durant dos anys i mig. “Tenen un trauma terrible i les seqüeles són de caràcter definitiu i permanent, perquè no es pot arribar a superar totalment mai”, assegura. Qui també va participar en l'informe forense va ser el doctor i exdirector de l'Institut de Medicina Legal i Forense de Girona, Narcís Bardalet, que va remarcar la diferència entre “la pèrdua natural d'una persona i la pèrdua violenta”. “Han patit el màxim rang de xoc traumàtic que pot tenir un nen d'aquesta edat, la màxima potència, perquè han perdut el matriarcat, que ho és tot per elles: la mare, la cuidadora, la que els alimentava, la que els ho donava tot”, assegura Bardalet.
El judici continua avui en la que serà la penúltima sessió.
