Atac gihadista a Catalunya
Driss, l’adoctrinador
Un dels empresonats pels atemptats de Barcelona i Cambrils “alliçona” magistrada, fiscal i Mossos per no haver interrogat un testimoni durant el judici en contra seva per maltractaments a la seva parella, que continua donant-li suport
Driss Oukabir, un dels empresonats pels atemptats de l’agost a Barcelona i Cambrils, va ser jutjat ahir al jutjat penal número 6 de Girona per un cas de violència sobre la dona, i va esgrimir bons dots d’adoctrinament. No pas en matèria de gihadisme sinó en la funció policial i judicial. Des de Soto del Real, a través de la pantalla del servei de videoconferència, Driss Oukabir, que tota l’estona va tractar de tu la magistrada i la fiscal, va començar deixant clar que contestaria les preguntes que ell cregués “oportunes”, en relació amb els dos episodis de maltractament a la seva companya datats al gener, quan els testimonis diuen que l’arrossegava pels cabells, i el 23 de juliol, quan, expliquen, la va empentar escales avall. Ell les preguntes les va contestar totes, a pesar que el seu advocat, Jordi Casadevall, s’inclinava per l’estratègia del silenci abans de començar el judici. Oukabir, a més, va utilitzar el dret al torn de la darrera paraula per qüestionar els interrogatoris judicials, que es van fer també tots per videoconferència des de Ripoll. “Primer: quan han declarat els mossos, per què no els heu preguntat com és que no van interrogar un testimoni que hi havia a casa.” Un testimoni, amic seu, al qual ja havia fet referència durant el seu interrogatori. “Segon: per un costat diuen que la vaig empènyer i per un altre que la vaig arreplegar pel braç. En què quedem?” “Tercer: diu la testimoni que tenia un pal de ferro i que ella estava a casa seva, com ho podia veure? Perquè no ho heu preguntat als mossos?”
Oukabir es va declarar totalment innocent i va dir al tribunal que ho estaven traient tot de context. “Jo l’estimo molt, mai li he posat la mà al cim i mai ho faria. Jo mai li faria mal, no em prengueu per un maltractador”, i va remarcar que l’incident havia estat una discussió de parella, “entre ella i jo” perquè, segons va assegurar, ell havia sortit de festa i havia tornat molt tard i la noia s’havia enrabiat.
Tampoc va tenir pèls a la llengua a l’hora d’exposar els motius pels quals ell creu que les veïnes del pis de baix i el de dalt l’havien denunciat. “Ens tenien molta mania.”
La de dalt, diu que perquè regenten un càmping i ell no es va deixar explotar per 800 euros, va dir un cop, 600, l’altre, fent 13 hores. No va especificar si les hores eren diàries, setmanals o mensuals. I la veïna de baix, segons ell, no el pot veure perquè li molestava que tingués un gos.
Aquesta veïna va relatar que el caràcter “agressiu” d’Oukabir era conegut pels veïns i que ella un dia, al gener, va refugiar la seva dona, la Sara, a casa seva després que ell l’arrossegués pels cabells. La testimoni va dir que la noia li havia confiat que el volia deixar i que fins i tot ho havia parlat amb la mare de Driss Oukabir i que ella li havia dit que havia d’aguantar.
Ahir al judici, Sara, que no va voler denunciar Oukabir el 23 d’agost quan sí que ho van fer els veïns motivant la detenció del seu company, va explicar que continua sent la seva parella. Una “parella normal i corrent” que feia quatre anys que convivien i que, segons Oukabir, tenien intenció de casar-se. La noia que inicialment va exposar que no pensava declarar per no anar en contra de la seva parella, va acabar declarant, perquè la magistrada li va explicar que l’opció de callar era absoluta i no li deixaria dir res. I ella volia fer un matís. Explicar que el 23 de juliol, a casa seva hi havia un altre testimoni, un noi que havia arribat amb Driss Oukabir, i que ningú li havia pres mai declaració.
Ja posada a declarar, la noia va explicar que el dia de la detenció havien tingut “una discussió de parella normal i corrent” i que si bé era habitual que s’escridassessin, tots dos, l’un a l’altra, no recordava cap episodi en què Oukabir li hagués posat la mà al damunt. “Creguin si després de tot el que ha passat continuo al seu costat és per alguna cosa”, va sentenciar la noia, que, el 17 d’agost, el dia dels atemptats, quan Oukabir ja era detingut pels Mossos de Ripoll, es va presentar davant la comissaria a defensar-lo. Oukabir té una ordre d’allunyament que va demanar el fiscal, però és evident que ella no la vol.