Evi Rauter, la noia trobada penjada a Portbou el 4 de setembre del 1990, era una persona amb una accentuada inestabilitat personal, desconfiada. Tenia tendència a l’autocontrol i li costava exterioritzar el que li passava. Era tímida, introvertida, un xic rebel, amb tendències a idealitzar l’amor romàntic i amb problemes amb la libido per culpa d’una autorepressió causada per la seva pròpia timidesa. Una noia que no es relacionava amb desconeguts. Una persona innocent i sense picardia, angoixada. “Es conclou que és una persona amb una gran depressió i sense expectatives de futur.” Aquesta és la radiografia de la personalitat d’Evi Rauter segons un informe del grafòleg i pèrit cal·lígraf Jordi Ramon Geronès Lucea a partir de l’anàlisi de la lletra d’un manuscrit (un currículum) que va escriure Evi Rauter el 20 d’agost del 1990, 15 dies abans d’aparèixer morta.

“Em dic Evi Rauter. Vaig néixer el 2 de juny del 1971 a Cermes/Tscherms com a filla de Hermann Rauter i Carolina Messner Rauter i visc a Lana. Després de vuit anys d’escolaritat obligatòria, vaig decidir continuar els meus estudis a l’escola comercial Peter Mitterhofer, de Meran, que enguany he finalitzat amb èxit. Els meus èxits acadèmics es van confirmar amb una puntuació de 40 en l’examen de finalització de l’escola. Com ja s’ha dit, també tinc un diploma bilingüe alemany/italià per a una carrera sènior. Lana, 20/08/1990”

Aquest text, en alemany, és l’únic escrit de pròpia mà d’Evi Rauter que la família ha trobat, a banda de la breu nota que va deixar a la seva germana, que també ha analitzat per separat el grafòleg Geronès. Tot i que a la nota, on deia que anava a Siena i tornaria més tard, hi havia molt poc cos d’escriptura, el grafòleg va treure’n unes conclusions molt similars: la lletra és d’una persona molt gregària, molt pendent del que digui la gent, i amb ganes de ser acceptada en un col·lectiu o grup. Insegura i indecisa a l’hora de prendre decisions, demana consells perquè sola no gosa. L’escriptura de la nota, segons el grafòleg, denota insatisfacció, complexos físics i mentals que li impedeixen poder agradar a l’altra gent, sobretot als homes, i insatisfacció en relacions sexuals. També hi veu una persona molt imaginativa, amb esperit aventurer, desordenada i molt desconfiada amb el seu entorn. Una persona que passa per un moment baix.

El grafòleg també ha fet una comparació entre els dos textos, fets amb 14 dies de diferència, i conclou, d’entrada, que no hi ha cap dubte que van ser escrits per la mateixa persona. Però la diferència de pressió del traç sobre el paper, més ferm en la nota que no pas en el currículum, el porta a deduir que el dia que va escriure la nota el seu estat d’ànim no estava tan baix com el dia que va escriure el currículum. Els estudis grafològics es basen en l’anàlisi específica de la forma i la inclinació de les lletres i també en l’ocupació de l’espai. L’estudi és sobre la lletra, no sobre el contingut del missatge. Els escrits d’Evi permeten perfilar la seva personalitat i el seu estat d’ànim poc abans de la seva desaparició i mort però no poden aclarir què va passar. El grafòleg només gosa descartar, pel caràcter desconfiat d’Evi, que acceptés viatjar amb desconeguts.