Evi Rauter: desconfiada, acomplexada i angoixada

Evi Rau­ter, la noia tro­bada pen­jada a Port­bou el 4 de setem­bre del 1990, era una per­sona amb una accen­tu­ada ines­ta­bi­li­tat per­so­nal, des­con­fi­ada. Tenia tendència a l’auto­con­trol i li cos­tava exte­ri­o­rit­zar el que li pas­sava. Era tímida, intro­ver­tida, un xic rebel, amb tendències a ide­a­lit­zar l’amor romàntic i amb pro­ble­mes amb la libido per culpa d’una auto­re­pressió cau­sada per la seva pròpia timi­desa. Una noia que no es rela­ci­o­nava amb des­co­ne­guts. Una per­sona inno­cent i sense picar­dia, angoi­xada. “Es con­clou que és una per­sona amb una gran depressió i sense expec­ta­ti­ves de futur.” Aquesta és la radi­o­gra­fia de la per­so­na­li­tat d’Evi Rau­ter segons un informe del grafòleg i pèrit cal·lígraf Jordi Ramon Geronès Lucea a par­tir de l’anàlisi de la lle­tra d’un manus­crit (un currículum) que va escriure Evi Rau­ter el 20 d’agost del 1990, 15 dies abans d’aparèixer morta.

“Em dic Evi Rau­ter. Vaig néixer el 2 de juny del 1971 a Cer­mes/Tsc­herms com a filla de Her­mann Rau­ter i Caro­lina Mess­ner Rau­ter i visc a Lana. Després de vuit anys d’esco­la­ri­tat obli­gatòria, vaig deci­dir con­ti­nuar els meus estu­dis a l’escola comer­cial Peter Mit­ter­ho­fer, de Meran, que enguany he fina­lit­zat amb èxit. Els meus èxits acadèmics es van con­fir­mar amb una pun­tu­ació de 40 en l’exa­men de fina­lit­zació de l’escola. Com ja s’ha dit, també tinc un diploma bilingüe ale­many/italià per a una car­rera sènior. Lana, 20/08/1990”

Aquest text, en ale­many, és l’únic escrit de pròpia mà d’Evi Rau­ter que la família ha tro­bat, a banda de la breu nota que va dei­xar a la seva ger­mana, que també ha ana­lit­zat per sepa­rat el grafòleg Geronès. Tot i que a la nota, on deia que anava a Siena i tor­na­ria més tard, hi havia molt poc cos d’escrip­tura, el grafòleg va treure’n unes con­clu­si­ons molt simi­lars: la lle­tra és d’una per­sona molt gregària, molt pen­dent del que digui la gent, i amb ganes de ser accep­tada en un col·lec­tiu o grup. Inse­gura i inde­cisa a l’hora de pren­dre deci­si­ons, demana con­sells perquè sola no gosa. L’escrip­tura de la nota, segons el grafòleg, denota insa­tis­facció, com­ple­xos físics i men­tals que li impe­dei­xen poder agra­dar a l’altra gent, sobre­tot als homes, i insa­tis­facció en rela­ci­ons sexu­als. També hi veu una per­sona molt ima­gi­na­tiva, amb espe­rit aven­tu­rer, desor­de­nada i molt des­con­fi­ada amb el seu entorn. Una per­sona que passa per un moment baix.

El grafòleg també ha fet una com­pa­ració entre els dos tex­tos, fets amb 14 dies de diferència, i con­clou, d’entrada, que no hi ha cap dubte que van ser escrits per la mateixa per­sona. Però la diferència de pressió del traç sobre el paper, més ferm en la nota que no pas en el currículum, el porta a deduir que el dia que va escriure la nota el seu estat d’ànim no estava tan baix com el dia que va escriure el currículum. Els estu­dis gra­fològics es basen en l’anàlisi específica de la forma i la incli­nació de les lle­tres i també en l’ocu­pació de l’espai. L’estudi és sobre la lle­tra, no sobre el con­tin­gut del mis­satge. Els escrits d’Evi per­me­ten per­fi­lar la seva per­so­na­li­tat i el seu estat d’ànim poc abans de la seva des­a­pa­rició i mort però no poden acla­rir què va pas­sar. El grafòleg només gosa des­car­tar, pel caràcter des­con­fiat d’Evi, que acceptés viat­jar amb des­co­ne­guts.