Relats des de les cendres de Los Angeles

El silenci que envolta Pacific Palisades, el barri més afectat pels incendis de Los Angeles, és sepulcral. Només les sirenes de bombers i policies trenquen la quietud, barrejant-se amb el so constant de les excavadores que treballen per retirar runa. La brisa de l’oceà, habitualment fresca i reconfortant, arriba ara impregnada de cendra i fum, portant amb ella el record constant de la devastació.

Carrers que un dia van ser símbols de luxe i tranquil·litat han quedat reduïts a esquelets calcinats. Aquest indret, conegut per les seves mansions luxoses i la seva proximitat a la costa, sembla ara una zona de guerra. Les cases, moltes construïdes amb fusta, han estat consumides pel foc sense deixar gairebé rastre, mentre la famosa Pacific Highway, que uneix Santa Monica amb Malibu, està parcialment destruïda. Membres de la Guàrdia Nacional, armats, custodien diversos checkpoints i només permeten l’accés a autoritats i periodistes acreditats. Entre les restes, centenars de vehicles de bombers, policies i operaris de construcció treballen sense descans per restablir l’ordre i la seguretat.

Els testimonis de molts residents coincideixen a descriure l’escena com dantesca, comparable a les imatges de grans catàstrofes que només es veuen al cinema. “És com un malson, però real”, diu una de les persones evacuades a El Punt Avui, incapaç de contenir les llàgrimes. “És difícil reconèixer res”, admet Mariela Galán, de l’Oficina de Coordinació d’Emergències del comtat de Los Angeles, mentre observa les runes d’una piscina luxosa que abans mirava cap a l’horitzó de l’oceà. “A hores d’ara sembla que mai tornarà a ser el mateix. Em cauen les llàgrimes, però el nostre objectiu és tornar més forts que abans”, diu a El Punt Avui amb la veu ofegada, mentre observa els bombers treballant a pocs metres.

A pocs quilòmetres, a l’ara desèrtica platja de Malibu, on no es pot accedir, l’impacte de la tragèdia també és evident. Martha D’Angelo, una veïna que hi ha tornat per primer cop des del foc, s’asseu en un banc al costat del seu marit, amb els ulls clavats en l’horitzó. “Avui hem tornat per primer cop, jo i el meu marit, i hem trobat una devastació total. Ens diuen algunes autoritats i l’assegurança que d’aquí a un any màxim tornarem a estar bé, però aquesta ferida, aquesta angoixa, i la pèrdua de llocs de tota la vida són per sempre. És una ferida que mai tancarà”, lamenta en declaracions a aquest diari amb la veu trencada pel dolor.

Entre les restes, l’arquitecte John Perkins reflexiona sobre les lliçons que aquest desastre ha deixat al descobert. “La majoria de les cases aquí estan construïdes amb fusta, un material fàcilment inflamable. Potser hauríem de començar a utilitzar altres materials, fins i tot si això representa un risc addicional pels terratrèmols”, comenta en una entrevista amb El Punt Avui, assenyalant les runes d’una mansió completament devorada per les flames dels devastadors incendis.

Luis Oreja, bomber amb més de deu anys d’experiència, confirma que han rebut ordres de treballar amb extrema precaució. “Hem de ser molt meticulosos perquè encara hi ha zones on podríem trobar restes humanes”, explica amb solemnitat. Les autoritats han confirmat ja 25 víctimes mortals i una vintena de desapareguts, un balanç tràgic que podria empitjorar a mesura que avancen les tasques de rescat.

Entre els damnificats hi ha Michael Wu, resident de Pacific Palisades des de fa més de dues dècades, que ho ha perdut tot. “La casa, els records, fins i tot la nostra gossa Maggie, que es va escapar quan el gran incendi començava. No l’hem pogut trobar”, relata a El Punt Avui amb la veu trencada. Tot i això, es manté optimista. “Almenys tota la família està sana i salva. Ara vivim en un hotel mentre esperem reconstruir-ho tot”, afegeix amb un deix d’esperança.

A mesura que el foc ha avançat, altres històries han sortit a la llum. Un grup de voluntaris format per estudiants universitaris i treballadors locals ha organitzat punts de recollida de provisions en aparcaments improvisats. “El que més ens demanen és aigua i mascaretes”, explica una voluntària de dinou anys que prefereix mantenir-se en l’anonimat. “Veure la gent venir amb les mans buides i marxar amb una mica d’esperança fa que aquest esforç valgui la pena”, relata.

També hi ha històries de pèrdua irreparable. A Malibu, amics i familiars estan de dol per la pèrdua de Randall Randy Miod, un resident de 50 anys que va perdre la vida durant l’incendi de Palisades, segons ha confirmat la seva família. Randy era una figura coneguda i estimada a Malibu, on combinava la seva passió pel surf amb la feina en restaurants locals.

“En qualsevol catàstrofe, Randy sempre es quedava el 90% de les vegades, fins i tot diria el 99%, per defensar casa seva”, explica a mitjans locals Scott Kodrik, amic íntim de Miod. Casa seva ja havia sobreviscut a altres esdeveniments extrems, com quan un gran despreniment de roques gairebé la va destruir l’any passat. Aquest cop, però, Randy no va poder escapar de les flames. Segons la seva família, va intentar defensar la seva llar amb una mànega de jardí quan el foc va envair Malibu.

Però, enmig del dolor, també hi ha petites mostres d’humanitat que brillen. A la Pacific Highway, un bomber extenuat va ser vist repartint menjar a un grup de nens que havien perdut la casa. “És la nostra feina. Però també som persones, i veure’ls somriure per un moment ens ajuda a continuar”, diu breument abans de tornar al seu lloc de treball.

Les tasques de reconstrucció han començat en algunes zones menys afectades, amb equips de treballadors que prioritzen la neteja de carreteres i la restauració de serveis bàsics com l’electricitat i l’aigua potable. A més, voluntaris de tot l’Estat de Califòrnia han establert centres de distribució d’aliments, roba i altres necessitats bàsiques per ajudar els damnificats. Alguns psicòlegs s’han ofert voluntaris per donar suport emocional als afectats de manera gratuïta, ajudant-los a superar el trauma causat per la pèrdua de les seves llars i records.

Un dels voluntaris, Jason Kim, un estudiant universitari de Los Angeles, afirma: “És increïble veure la solidaritat de la comunitat. Molta gent ho ha perdut tot, però encara troben la manera d’ajudar els altres.”

Mentre la nit cobreix la costa, Pacific Palisades i Malibu es mantenen ferms en la seva determinació de ressorgir de les cendres. La reconstrucció serà llarga i complicada, però per a molts aquests llocs no són només paisatges. Són casa seva, i estan decidits a recuperar-la, passi el que passi.